Vicente Belliure, un home amb estreles per tot el món

“Sempre he sigut molt atrevit i he treballat dia i nit perquè els dissenys dels vaixells els tenia en la meua ment

DÍDAC VENGUT

Centenars de vaixells han solcat les aigües de tot el món amb una estrela de sis puntes com a marca identificativa o distintiu del seu creador, Vicente Belliure. Un home que va començar d'aprenent, amb tot just 15 anys, i es va convertir en un gran dissenyador de vaixells de pesca i iots a vela i a motor en les drassanes del seu poble d'adopció, Calp. Belliure ha sigut, sens dubte, un avançat al seu temps, qualitat que distingeix als genis. I més, si tenim en compte que en la dècada dels 50 del segle XX no hi havia ordinadors ni programes informàtics. Tot es basava en hores i hores de treball per a superar dificultats i reptes fins a aconseguir el que tenia al cap. El més curiós del cas és que tota la seua família treballava en el sector ferroviari, però Vicente va apostar per la mar i el seu enginy, capacitat de treball i atreviment el van portar a l'èxit.

Així ho reconeix quan assegura que “sempre he sigut molt atrevit i moltes vegades pense com és possible que, sense cap títol ni estudis, he fet tot això”. No li agradava estudiar i el seu pare el va manar a treballar a una drassana a Alacant. Allí va aprendre l'ofici, des de la base, i als pocs mesos, recorda, va construir amb les seues mans un pot de 3,5 metres. “El meu pare pensava que em cansaria prompte de treballar i tornaria a estudiar. Però es va equivocar”, apunta Vicente.

En 1953 està a Calp per a muntar la seua primera drassana a la platja situada enfront de l'Avinguda Gabriel Miró. Un temporal el destrueix tot i es desplaça a una platja dins del port on està poc més d'un any abans de marxar a l'actual emplaçament de Drassanes Belliure, en la falda del Penyal d'Ifach. “La plataforma era molt xicoteta i utilitzàvem la platja del Racó per a fer els vaixells, alguns de gran eslora”, indica. Belliure era l'amo i el dissenyador, però actuava com un operari més. “Jo feia pràcticament de tot, braç a braç amb els operaris. Treballàvem dia i nit perquè hi havia moltes comandes”, apunta. I és així perquè, segons compte, van construir més de 160 vaixells de pesca, que es diu prompte. Del primer a l'últim amb la presència de l'estrela de sis puntes “inicialment tallada, en relleu, però després, com anàvem molt ràpids, de mentida, només caragolada”, confessa el dissenyador.

La base de tantes comandes és, segons la seua opinió, “perquè feia vaixells diferents, amb detalls propis que no tenien uns altres. Ho estudiava tot mentalment perquè els vaixells tingueren més estabilitat i velocitat, amb menys maquinària, proes redones, etc. Una infinitat de coses noves que eren pròpies i funcionaven”. Drassanes Belliure va arribar a tindre 130 homes en plantilla i dotze vaixells en construcció alhora. “He tingut molt bons operaris, gent molt vàlida. Allò va ser una escola de professionals de tota mena. Tots eren amos, per dir-ho d'alguna manera, perquè posaven molt d'interés en el seu treball”, diu Belliure.

DE LA PESCA ALS IOTS

Belliure és un enamorat de la mar i li agrada molt navegar. Va construir un iot de polièster per a ús propi i va veure que aqueix era el camí una vegada que el sector pesquer anava a menys. Es va donar a conéixer en la tretzena edició -recorda- del Saló Nàutic de Barcelona i va iniciar una carrera meteòrica en el sector dels iots, primer a vela i després a motor. “Com jo no tenia cap títol, per motius de màrqueting, jo feia els dissenys i els signava un enginyer”, diu Belliure mentre somriu. En 1974, en les drassanes es va establir una divisió d'embarcacions d'esbarjo i es van introduir nous materials per a la construcció, especialment el polièster reforçat amb fibra de vidre. Des de llavors, l'equip de treball va construir més de 170 embarcacions amb els iots de vela de la sèrie Endurance, de 30, 35, 40, 41 i 50 peus d'eslora. Tots dissenyats per l'arquitecte naval Peter Ibold i Belliure. Disseny tradicional amb acabats de primera qualitat, cuidant a la perfecció els detalls de fusteria. 

L'evolució estava ja en marxa i va ser necessari actualitzar les instal·lacions amb moderns equips i maquinària de fusteria, electricitat, pintura i amb sofisticats equips per a treballar les resines de polièster i epoxi, noves fibres de vidre, kevlar, carboni i materials de sàndwitx en els processos de laminatge. La drassana va començar a produir els iots a vela de 63 a 86 peus, amb el segell de Belliure i de l'enginyer naval Ron Holland. 

A mitjan anys 90 va aparéixer el model Belliure 48MY, una nova línia de producció que s'adaptava al mercat i que, a poc a poc, va donar pas al disseny d'altres models a motor com el Belliure 40MY, 43MY, 46MY i 60MY. El Belliure-Endurance 50SY està basat en el clàssic i original Belliure 50 a vela, apunta Vicente.

Després de 64 anys d'activitat, les Drassanes Belliure van tancar a mitjan 2017. Malgrat la seua avançada edat, Vicente no està quiet i es maneja bé en Facebook, amb el telèfon mòbil i amb el whatsapp, encara que li falla una mica l'oïda. Fins i tot ens conta que està escrivint les seues memòries, que segur seran molt interessants. De l'amena conversa es desprén que el dissenyador se sent molt satisfet per tot el viscut durant anys i anys de duro i esforçat treball. “Tinc constància que set o huit vaixells meus han donat la volta al món i, fins i tot, algun d'ells en solitari”, subratlla. I amb l'estrela de sis puntes com a guia del seu origen de naixement, Calp.