Robert Miralles fa una crida per a "deixar de maltractar l'herència dels avantpassats" en la presentació del llibre Ondara. Segle XX

Ha inaugurat la plaça de bous com a espai segur per a gaudir de la cultura durant l’estiu 

El nomenament d’ondarencs il·lustres com el llaurador de pansa Vicent Arnau Barber, el mestre d’aixa Higinio Grimalt Donderis, el sabater artesà Pepe Garcia Giner, el industrial del joguet i alcalde republicà Jaime Doménech Martínez, el moliner Pepe Llorens Cano, l’aviador republicà José Garrido Almiñana, la refugiada comunista Julia Crespo Sánchez com a primera regidora en l’Ajuntament, o el metge José Ribera Mínguez ha estat apel·lada pel professor i documentalista, Robert Miralles, per a reivindicar la necessitat de preservar la memòria històrica en la presentació de la seua darrera obra d’investigació Ondara Segle XX. Primera part 

    “Ningú no es mor mentre hi haja alguna persona que el recorde en vida” ha afirmat per a incidir en que el llibre dona les claus per a analitzar comparar i arribar a les pròpies conclusions de cadascú sobre la incidència del passat en el present de la microhistòria del municipi. 

     Amb això ha reclamat davant dels quatre cents espectadors congregats a la plaça de bous la conveniència de “deixar de maltractar l’herència dels nostres avantpassats, la bona i la roina, i recuperar-la amb un to divulgatiu per a que els que ens segueixen puguen tindre constància que la terra que xafen va ser treballada pel seua avantpassats ondarencs”. I es que, segons manté “per a estimar el nostre poble l’hem de conèixer”.

    Miralles ha aprofitat l’escenari per a tindre un record emotiu cap al seu iaio patern quan, ja jubilat, aprofitava els seus coneixements de francès i anglès adquirit en l’emigració cap Algèria o cap a Amèrica per a convertir-se en el primer guia turístic altruista del cos taurí que va fer que els ondarencs foren considerats per tota la comarca com uns fanfarrons. Aquesta característica identitària, segons ha fet constar, contrasta paradoxalment en que el referit amfiteatre monumental construït en 1901 precedirà en seixanta-quatre anys a la instal·lació d’un servei tan bàsic com la xarxa de subministrament d’aigua potable. 

,

,