Desperdici 0, alguna cosa més que una moda

R.R.F.

Marta és una jove de 25 anys que acostuma a fer ús d'una coneguda aplicació per a “enxampar” alguna de les seues bosses sorpresa. “Són aliments que estan bons, a punt de perir, però encara aptes per al seu consum”, comenta. En els últims anys, s'han posat moltes iniciatives en marxa per a lluitar contra el desaprofitament alimentari. Diverses apps ofereixen productes a millor preu abans que caduquen, ens brinden la possibilitat de fer intercanvis o, com en aquest cas, fer la reserva del paquet sense saber quin serà el seu contingut però a un preu molt per davall de l'habitual. Un estudi del Banc d'Aliments de Madrid estima que a Espanya es rebutgen prop de 8 milions de tones de menjar valorades en 12.000 milions d'euros, la qual cosa ens col·loca en el seté país europeu amb majors pèrdues. El govern prepara una llei de pèrdues i desaprofitament alimentari i s'ha compromés a reduir aquest últim al 50% amb la intenció de l'any 2030. I nosaltres? Quin és el nostre compromís?

Com Marta, són moltes les persones que fan ús de l'app Too Good to Go. Algunes per convicció, per militància, per un compromís ètic i mediambiental, per allò que cal evitar que el menjar es tire al fem quan hi ha milions de persones en el món que moren de fam. Uns altres troben en aquestes apps una oportunitat d'obtindre menjar barat, reduir la despesa en alimentació i a més potenciar l'estalvi. Fins i tot hi ha els qui recorren a ella per aqueix component divertit que li atorga el factor sorpresa, el no saber què et posaran hui en el paquet.

En La Nau d’Orozco porten més d'un any aportant paquets sorpresa a l'aplicació. “S'utilitza molt, més del que la gent es creu”, adverteix Silvia Orozco. D'entrada, La Nau posa diàriament disposició de la clientela dues caixes de fruites i verdures a través d'ella. A l'estiu o si veu que hi ha major disposició d'aliments de curta duració, augmenta el nombre de caixes. “A vegades encara no has posat les caixes per a l'endemà i ja les han reservades”, assenyala. Com ella diu, “no són aliments que estiguen en mal estat, tal vegada tomaques madures, encisams xicotets que saps que no tindran eixida demà, carxofes que comencen a posar-se una mica negretes… però res amb floridura ni podrit, tot que siga bo i es puga menjar”, explica. La recollida sempre és a la mateixa hora i el preu dels seus packs no varia: 2,99 euros per a uns productes que costarien 9.90 euros. O això és el que indica l'app, “perquè sempre poses de més, saps que d'una altra manera acabaràs tirant-ho, així que plenes la caixa una mica més -afig- i la gent es va supercontenta”.

On està el negoci? “No hi ha negoci”, respon Silvia, “l'aplicació guanya més que jo”. “Evites que la fruita i la verdura es vagen al fem, al final del dia no tires res i saps que un altre ho aprofita”, puntualitza.

Això va ser el que la va convéncer quan li van plantejar la possibilitat d'incloure el negoci en una aplicació que presumeix de declarar la guerra al desaprofitament i en la qual també figura el lloc del Mercat Municipal de Dénia, Fruites i Verdures Orozco, que regenta la família. Per la seua experiència en tots dos negocis, sosté que els usuaris d'aquest mètode de compra no responen a una tipologia concreta. “Ve tot tipus de gent, sobretot valencians i madrilenys que tenen casa ací”, assenyala, “però cada vegada hi ha més usuaris de Dénia, sobretot joves, parelles jovençanes o amb fills”. No són precisament persones amb pocs recursos, sinó que “hi ha també gent amb alt poder adquisitiu”. 

En Herbolari Navarrés, que porta més de dos anys en l'app, els primers clients van ser estrangers. “Sobretot francesos que coneixien l'aplicació al seu país”, diu Irene Cardona. A poc a poc, s'ha anat notant com cada vegada són més els locals els qui fan ús d'ella. Assegura que “en general el client sap el que està comprant, està conscienciat que cal evitar desaprofitaments i sap que amb aquesta fórmula pot continuar comprant qualitat i més barat”. 

El 50% d'usuaris que reserven el seu pack són clients fixos de l'establiment, “que ens coneixen i saben el que tenim” i que compren “més per consciència que per necessitat”. El nombre de paquets diaris que trauen oscil·la entre 1 i 4 i, com en el cas anterior, res més es fa pública l'oferta en l'app “volen”. Solen portar producte fresc amb data curta de consum recomanat, d'un o dos dies. Entre els usuaris, els cal realitzen diverses comandes al dia en establiments diferents -explica Irene- perquè no es tire res, com una manera d'aprofitar o reciclar. “Fins i tot hi ha els qui després ens retornen les caixes perquè les reutilitzem”, indica. Amb paquets a 3,99 sobre un preu de venda de 12 euros, sosté que “nosaltres no ho fem per a guanyar res sinó per a evitar que es malgaste, i ells en realitat no estan comprant sinó salvant”. 

També fleques, restaurants, supermercats i grans superfícies s'han sumat a una iniciativa que és una mica més que una moda. Els supermercats masymas es van adherir al Too Goog to Go al setembre de 2020. Al juliol van realitzar una prova pilot en alguns supermercats i, vista el bon acolliment que va tindre -relata Noelia Fornés-, la van expandir a la resta: 120 supermercats en la Comunitat Valenciana i la regió de Múrcia. En el seu cas, no és que es tire molt. “La nostra manera de treballar és ajustar al màxim l'oferta a la demanda per a oferir en tot moment els nostres productes amb la màxima qualitat i amb una data de caducitat el més llarga possible”, explica la directora de Màrqueting i Relacions Externes de l'empresa. En el pack no sols entren productes amb data de consum preferent pròxim, sinó també uns altres amb defectes en l'embalatge. Sumar-se a la iniciativa és per a masymas alguna cosa més que una moda. “Unir-nos a aquesta iniciativa reforça el nostre compromís amb la sostenibilitat”, assenyala Noelia, “lluitem pel desaprofitament alimentari i a més reduïm l'impacte mediambiental que suposa”. Els resultats no poden ser millors: en poc més d'un any han aconseguit salvar 100.000 packs i han rebut la felicitació de molts clients per oferir aquest servei en tots els seus supermercats. L'acolliment ha sigut similar entre els uns i els altres, sense grans diferències, i el perfil del comprador s'ajusta a persones d'entre 35 i 55 anys, als qui agraeix els seus suport “a una iniciativa en pro de la sostenibilitat”.

Segons dades del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, en les llars espanyoles es tiren anualment al fem 1.364 milions de quilos d'aliments, una mitjana de 31 quilos per persona en 2020. Salvar menjar ajuda a reduir el desaprofitament alimentari i les emissions de CO₂. I podem fer-ho de moltes formes. També des de les nostres cases. Com? Comprant de manera responsable, ajustant les elaboracions al nombre de comensals, conservant bé els aliments i reutilitzant les sobres per a altres plats o altres receptes.