Taulells pintats a mà amb segell d'identitat

Salomón Tárrega: “Cal tindre molta paciència i tècnica per a dominar el color”

DÍDAC VENGUT

Els musulmans van introduir el taulell en Al-Andalus, després de popularitzar-se com un element clau de l'art hispà-musulmà, es va estendre per la resta d'Europa. El taulell es caracteritza per la seua poca grossària i per comptar amb una de les seues cares vidriades, la qual cosa el converteix en un element complex i, en certa manera, emocionant a l'hora de decorar-ho i pintar sobre ell. A tots ens ve a la memòria la imatge d'un bany o una cuina dissenyats amb taulells i de (sobra) segur que tenim algun souvenir d'algun viatge. I també hi ha obres de ceràmica en l'exterior en palaus, esglésies, estacions de ferrocarril, etc. En l'actualitat, fins i tot, alguns artistes ho han reinventat i forma part del denominat street-art. A Benissa, hi ha un mestre ceramista, Salomón Tárrega, que porta més de 40 anys pintant taulells a mà amb dissenys únics i personalitzats, és a dir, amb identitat pròpia. L'antic art de la fabricació i pintura manual proporciona qualitat, originalitat i tradició. Es tracta de dibuixar i acolorir treballs per a rètols i números, taulells religiosos, temes decoratius i per a enrajolats de banys, cuines, sòcols de patis, sanefes, escales, etc. També fa rèpliques de taulells antics i per a façanes.

Sembla senzill aquest art però és més aviat tot el contrari. Primer es realitza el dibuix en tinta negra, generalment sobre una base blanca, encara que també hi ha taulells en gris. Després cal pintar-ho però amb una condició: cal pensar que la cocció del taulell determina, i molt, el resultat final, és a dir, la gamma de colors. “El roig no es pot mesclar, ha de ser pur, perquè si no acaba sent gris”, comenta Tárrega. En el seu cas pinta els taulells a l'aigua, amb òxids de terra o colorants que venen de l'època dels àrabs. “Aquesta tècnica”, compte, “no et permet errors, no pots canviar res. En les pintures de quadres pots rectificar, dissimular o tapar buits però ací no. Te la jugues a un sol intent i, si t'equivoques en gens ni mica, volta a començar des de l'inici”. L'experiència que li donen els anys i l'ofici li permeten avançar-se a la reacció dels colors després del seu pas pel forn. “El 90% del disseny és al meu cap abans de ficar-los en el forn. Cal tindre molta paciència i tècnica. Has de saber com evolucionaran els colors que has triat perquè el resultat final siga el que cerques. I no és gens fàcil. No sé el nombre de peces que he tirat perquè no eren el que volia”, subratlla el mestre ceramista.

Els rètols de ceràmica amb els noms dels carrers de Benissa són de Tárrega. I també els d'altres localitats com La Font d’Encarrós, Llutxent i Aldaia. “No hi ha dues peces iguals al 100%. Ací no intervé cap màquina, és tot a mà, i, a més, les reaccions del color en el forn són també diferents”, comenta l'artista. El 80% dels seus clients, subratlla, són estrangers “perquè valoren molt el treball fet a mà i el boca a boca és el que més funciona”. En els taulells és capaç de reproduir obres famoses de Picasso, Velázquez, Rubens, Rembrandt, Cézanne “o de qualsevol altre autor”, matisa. També té encàrrecs en els quals deixa volar la seua imaginació i gaudeix molt fent natures mortes i paisatges de Benissa, Senija, Pedreguer, Teulada i altres racons de la Marina Alta. 

Dels seus nombrosos i variats treballs recorda el mosaic de més de tres metres situat al Castell de Moraira. “Em van donar una fotografia de 1955 en blanc i negre i vaig haver d'inventar-me el color, interpretar-lo. Però vaig gaudir molt”. Una de les peces més grans és de 6 metres de llarg per 1’40 d'alt amb el logotip del Col·legi Internacional de Llevant de la localitat de Torrent. 

HO TENIM EN L'ADN

L'art de pintar el porta en l'ADN, segons adverteix Tárrega. I és cert perquè “els meus germans i jo ens criem davant d'un mural i el vivim des de xiquets”. El seu pare, Salomón Tárrega, i la seua mare, Purificació Ribes, són pintors i els seus fills van heretar l'amor per les Belles arts. Els seus dos avis també van ser artistes, Juan Ribes, poeta, i Salomón, que pintava ventalls. “Record de xicotet veure als meus pares pintant i, ja de jove, ajudava al meu avi amb els ventalls. Ho portem en la sang”, diu Salomón. Va entrar en el món de la ceràmica gràcies a un amic del seu pare que tenia un taller a Manises. “Vaig descobrir un món nou que em va fascinar amb 19 anys. A partir d'aquell moment, tenia clar que volia dedicar-me a això”, confessa. “El meu pare em va advertir”, continua, “d'on em ficava perquè no és fàcil. Ell ho ha intentat en més d'una ocasió però no té la paciència que aquesta tècnica exigeix”.

Dos empresaris, Pepe Porsellanes i Marcos Crespo, li feien tants encàrrecs que va decidir traslladar-se a Benissa i muntar el seu taller. I des de llavors –parlem de 1988- no ha parat de treballar. I sembla que la seua labor tindrà continuïtat en el futur. La seua filla xicoteta, Elena Tárrega, està ja en l'últim any de Belles arts i, si tot va bé, seguirà amb la tradició familiar. “Tinc posada en ella moltes esperances. Dibuixa de meravella i li agrada la ceràmica. Li falta aprendre la tècnica del color i la cocció dels taulells. Però d'això m'encarregue jo”, adverteix Tárrega. “Per a mi seria un gran orgull, com a pare, poder treballar amb ella, una il·lusió tremenda, fer exposicions junts i el que siga. Veurem què ocorre però va per bon camí”, conclou.

En l'exposició del seu taller hi ha moltes peces úniques i originals. Darrere de cadascuna d'elles hi ha moltes hores de dedicació i talent per a dominar un llenç que la calor i les altes temperatures acaben de dibuixar, mai més ben dit.