Casa Meua és Casa Teua obri temporada amb un homenatge a la cuina de la terra

Casa Meua és Casa Teua abre temporada con un homenaje a la cocina de la tierra
  15/01/2023

 

 

El programa d'Els Magazinos fondeja en el restaurant Armell 

 

Els qui ho coneixen saben que en el restaurant Armell trobaran dues coses: tracte familiar i productes de la terra. Situat als peus de la Sella, s'ha guanyat una clientela fixa que busca no sols qualitat i tradició. També la tranquil·litat i la pau que ofereixen aqueixos llocs on un se sent a gust i no li importa estar envoltat de gent. Perquè, encara que ho estiga, en aquest establiment el comensal se sentirà com a casa. Allí, des de la seua terrassa, podrà gaudir del silenci d'aqueixes amables nits d'estiu a la fresca en les quals el temps sembla detindre's i les presses desapareixen. O sentir-se abrigallat per la calor de la ximenera a l'hivern en el saló, on el sol es cola tímidament pels cristalls de les finestres. Casa Meua és Casa Teua, el programa amb el qual Els Magazinos reconeix la labor dels restaurants històrics, visita el dijous 26 de gener un establiment amb solera que s'ha guanyat una merescuda reputació.

Sense pretensions. Ací cal vindre sense pretensions i amb l'únic objectiu de retrobar-se amb els sabors “de tota la vida, els que et porten records d'abans”. Juan José Armell Crespo sap que si una cosa aprecien els clients del restaurant Armell és aqueixa cuina autèntica, que segueix la tradició i s'alimenta dels productes de temporada, de la llotja o de l'hort, però els que dona cada estació. Les carns són un dels principals reclams de la seua carta i és ell qui s'encarrega de preparar-les en la barbacoa exterior, enfront de la terrassa. Bé, ell i, des de fa uns anys, el seu fill José Luis, qui està disposat a seguir amb la tradició familiar i mantindre a flotació el negoci que van obrir els seus avis, Luis Armell i María Crespo, al juliol de 1985. “Si el restaurant té quasi 40 anys, jo vull que tinga 40 més”, assenyala.

El matrimoni Armell Crespo tenia ja experiència en hostaleria quan van emprendre aquesta aventura. Entre 1975 i 1979 van estar al capdavant del Bar Trévol. María va tindre problemes de salut i el metge els va recomanar deixar aqueix treball. Es van decantar per una cosa més tranquil·la però dins del seu, la Llar de Jubilats, el bar del Camp de Tir de Dénia… i a principis dels 80, es van posar al capdavant del Bar Zaragoza de la Xara. Amb els diners que guanyaven van comprar una caseta que a poc a poc van anar reformant en la partida Albardanera, ja en terme de Pedreguer però prop del lloc de treball. “Diners que guanyàvem, diners que posàvem ací”, compte María. En tornar del servei militar, el seu fill els va proposar muntar allí el restaurant. Un visionari? Tal vegada. Començava a construir-se la urbanització La Sella, arribaven molts estrangers, no hi havia oferta pels voltants, ells eren molt coneguts… “Provem -diu Juan José-, va ser alguna cosa així com tirar una moneda a l'aire a veure què passava”. I van encertar.

Han passat quasi 38 anys i aquell negoci que van posar en marxa Luis i María amb els seus fills -Juan José i Elena- segueix avant i amb José Luis, tercera generació, prenent bona nota de tot per a donar-li continuïtat. Ell ha estudiat dos anys cuina en el Cdt i porta ja deu treballant en el restaurant familiar. Però de qui més ha aprés, i presumeix d'això, és de la seua àvia. “Això ho he mamat des de xicotet -fa broma- i sempre he anat darrere d'ella mirant les coses que fa”.

Al capdavant de la cuina en la qual María ha estat tants anys està ara la seua nora, Toñi Aibar, la mare de José Luis. Allí es preparen arrossos -olla, paella, arròs a banda, amb fesols…, sempre per encàrrec- i també les clòtxines en salsa o els farciments de la casa, tot un clàssic com ho són també les seues croquetes. Mulladors, salaons i adobats no falten en la carta, al costat de la carn, el peix i les postres casolanes. Fora d'ella, tal vegada ofereixen a qui visite la seua casa unes cigalitas saltades o un tataki de tonyina; això ho dirà el mercat.

Es noten les arrels marineres -no en va María pertany a la coneguda família de ‘els Canaris’-, encara que Juan José és qui va aprendre del seu pare a preparar la fresa de tonyina, el bonic, la moixa o els capellans. Les anxoves, com les penques en vinagre o el raimet de pastor, passen per les mans expertes d'ella. El secret d'aquest últim no ens el revela. Però ens dona unes recomanacions per a les penques: no bullir-les en excés i repassar-les en aigua freda, deixar-les en remull amb aigua i vinagre a parts iguals i un o dues llimes tallades durant un dia perquè agafen gust, controlar el punt de sal -fonamental perquè no s'ablanisquen- i conservar-les en un lloc fresc. 

En el restaurant Armell gaudeixen comptant aquestes coses i recordant com van començar, quan el camí estava en un estat tan deplorable que Juan José i el seu pare havien d'anar a posar-lo pegats, com es van anar fent les reformes o com van començar a fer clients fixos. “Hi ha cares que veus tots els estius i famílies que hem vist créixer, parelles que venien soles, després amb els seus fills i ara amb els seus nets”, comenten. “A tots els estem molt agraïts per haver-nos donat el seu suport i la seua confiança”, puntualitza Juan José. 

La confiança es palpa en aquells que repeteixen i també en aquells que es deixen aconsellar. I això, reconforta. “Nosaltres volem que el client se senta com a casa -diuen els Armell- i per això no renunciem al que sempre hem fet i sabem fer”. Tenen clar que “primer és la tradició i després la innovació”. No deixes sendes velles per novelles, diuen. I María ‘la Canària’, encara que ja jubilada, controlant tot el que es diu i el que es fa i orgullosa dels seus. 

El menú del dijous 26 de gener està format per capellans a la flama, salmorra amb adobats, bunyols de bacallà de la Canària, salaons de la Marina, clòtxines en salsa Armell, torraet fel de sempre (entrants), xulles i peix de la badia fregit (principals) i pastís de poma de l'àvia amb gelat de vainilla (postres). Tot regat amb Cervesa Túria i amb vi negre Amb un Parell de Celler Vicente Gandia (València) i blanc Passió de Moscatell de Celler Sierra Nord (València). El preu del menú, amb café inclòs, és de 40 euros i les reserves es poden realitzar al telèfon 96 5760898.

<<< Tornar a la portada