Els 4 cantons de Vicent Balaguer: Sobre sexe i prostitució (CLXV)

La darrera setmana ens vam detenir amb la nostra llarga història en el moment en què una xiqueta d’un tres anys, obria la seua caseta de nines davant de tota la família, molt religiosa. I allí apareixia, entre tots els seus secrets infantils, una caixeta de preservatius... Una situació horrible, indescriptible...

            Quan va acudir a la consulta del metge, ja hem dit que tenia 28 anys, i encara recordava molt espantada el quadre del que fou intèrpret: els seus parents, uns es tornaren rojos com una tomaca, altres es posaren a riure burlons i es posaren a xiuxiuexar, però tots es varen sentir molt incòmodes. La situació era terriblement incòmoda per a aquelles famílies tan puritanas i religioses. La mare, plena de confusió i vergonya, tancà irritada la caixeta de joguet, bruscament. I la malalta confessava molts anys després: “Fins aquell moment jo ho ignorava tot, però aleshores ho vaig comprendre de repent”. Un segon cas que contarem és de caràcter diametralment oposat:

            El fill d’un cirurgià havia sigut liberalment educat pels seus pares, que tenien una gran amplitud espiritual. Durant un menjar que reunia al voltant de la taula familiar, a més d’un xiquet que tenia set anys i mig, els seus pares, l’àvia, l’“ama de llaves” i la secretària dels seus pares. I el xiquet li preguntà al “cabeza de familia”: “Dime, papá ¿de qué manera llega la semilla del padre hasta el vientre de la madre?”. El pare va saber comprendre que la pregunta representava, a més de la natural curiositat del xiquet, una “protesta viril” (així qualifica Alfred Adler l’impuls de manifestar la masculinitat). I va respondre al seu fill que després de menjar es reunirien els dos al despatx i li donaria l’explicació. Efectivament, una vegada els dos sols, el pare li preguntava al xiquet si havia observat alguna vegada que el seu “membre viril” s’havia endurit, explicant-li que la naturalesa l’havia dotat d’eixa particularitat per fer possible la fecundació de la dona. El xiquet preguntà si eixa funció havia de fer-se moltes vegades, i el pare li contestava que això era una cosa semblant a altres funcions naturals, que es manifestava en el seu oportú moment i que un home ben equilibrat s’acomoda fàcilment a un hàbit establert. La pregunta immediata del jove fou la següent: “qué se debe hacer en el aparato de radio para evitar los parásitos...”.

            L’educació sexual directa i simple havia conduït al xiquet amb tota la naturalitat a investigar altre dels seus problemes infantils, aquest de caràcter tècnic, que justificava la seua curiositat per la vida. Passat el temps, aquest xiquet, racionalment dirigit, es convertia en marit feliç i sense complexes.

            Els xiquets saben formular preguntes clares i precises, molt millor del que creuen els adults. Generalment ocorre que no les dirigeixen (les preguntes) als seus pares o als seus educadors, només quan aquests han sabut establir i mantenir amb ells una atmosfera de confiança, indispensable a les relacions mútues sòlides. En conseqüència, l’educació sexual del xiquet ve determinada per les preguntes que planteja i la imprevisió o les respostes vagues i elusives són un poc hàbils i pernicioses.

            Està comprovat que una contestació o una ajuda completa relacionada amb el problema condueix al xiquet a buscar les explicacions a una altra part, i les fonts d’informació que és poden posseir són amb freqüència la base d’una educació sexual tèrbola que pot provocar veritables desastres en els maleables cervells infantils. Qualsevol pregunta plantejada per un xiquet o adolescent exigeix una resposta adequada al seu nivell d’intel·ligència i comprensió. Per això és necessari que els pares sàpiguen comprendre de manera seriosa i racional, d’acord amb els coneixements psicològics que la situació exigeix, l’evolució dels seus fills: coneixement que serà necessari adquirir, no sols amb l’ajuda de lectures especialitzades, sinó amb la col·laboració d’educadors especialistes en aquest problema tan corrent i complex de la psicologia.

COM HA DE PLANTEJAR-SE L’EDUCACIÓ SEXUAL

            A la segona pregunta sobre la forma en que ha de ser presentada l’educació sexual, acceptem de bestreta que ha d’eliminar-se tot el lirisme nebulós i tota florida metafísica, per resultar contraindicats i inoportuns. La revista Jeunesse va publicar fa uns anys un succés alliçonador que corrobora el que havem citat abans: en forma de poema es relatava cóm un pare ben intencionat, però sense preparació psicològica i sense haver-se documentat prèviament sobre el tema, decidia començar l’educació sexual de la seua filla d’onze anys. Amb eixa intenció, va sortir amb ella a passejar i començà les seues explicacions recolzant-se amb l’exemple de les flors, després en el dels ocells i els seus ous i en acabar va parlar dels gats i de les vaques descobrint-li els seus costums. Quan, amb un sospir d’alleujament, va acabar la seua barroca dissertació li preguntà si havia comprés el que li havia explicat. Li contestava la seua filla amb gravetat i gentilesa: “Sí, papá! Ahora ya sé que los animales hacen lo mismo que las personas”.

            L’educador sincer i que viu en contacte amb la naturalesa, coneguent l’alegria de viure, no experimenta la necessitat d’extraviar-se entre els circumloquis d’una literatura dubtosa. Parlarà al xiquet amb claredat, concisament i de manera concreta i precisa. Li explicarà el valor de la pròpia estructura física i sabrà inculcar-li el respecte per la naturalesa i l’obra de Déu, cultivant el sa desig del xiquet de penetrar prompte per ell mateix en el cercle de les persones majors, que tan superiors apareixen davant els seus ulls. Amb comprensió i tacte és fàcil sembrar en l’ànima infantil els gèrmens de la pròpia estimació i del respecte al proïsme, tan necessaris en l’evolució de l’individu. L’educació sexual incorporada gradualment en el conjunt de l’educació en general, o administrada en forma de lliçó pedagògica, mai ha de ser seca o abstracta i necessita d’una òptica que abraça tots els aspectes humans. Continuarem.