Els 4 cantons: El Cha-ca-cha del tren

  24/09/2011

VicenteBalaguer

La vella cançó torna altra vegada. I nosaltres volem parlar un poc d'açò, intentant la difícil síntesi. Pel 1884 s'inaugurava a Dénia l'últim tram del ferrocarril de via estreta Carcaixent-Dénia, que últimament ens unia amb Gandia. El primer tram, Carcaixent-Gandia, funcionava per tracció animal. Però el Marqués de Campo, en adquirir el trasvassament, pel 1881, ja l'havia transformat en tracció a vapor, segons Vicent Ferrer i Hermenegildo en el seu llibre El trenet de Carcaixent, del que, junt a altres documents de l'Arxiu Municipal de Dénia, ens hem valgut per a aquesta modesta croniqueta. El Marqués ja pensava transformar aquesta línia en via ampla, però amb el seu òbit per 1889, els hereus procedien a la venda de la companyia a la major de tot l'Estat: "Los Caminos de Hierros del Norte", el 25 de maig de 1891, i el projecte de via ampla quedava arxivat. Aquesta línia havia de cobrir un gran paper per a les comunicacions de Dénia, tan pobres per carretera. I comencen a mobilitzar-se de totes les zones les reunions dirigides a la transformació en ample normal, que consideraven, uns i altres, imprescindibles. Començarem el rosari.

Pel 1923 es reunien a Gandia, amb eixa finalitat. I el 14 d'abril de 1929, també a la capital de la Safor, en una altra reunió reflexaven el següent comunicat: "En la reunión de Gandia... se ha designado un representante para que forme parte de la comisión que debe ir a Madrid a recabar de los poderes públicos la transformación al ancho normal de la línea de ferrocarril de Carcagente a Dénia". El representant designat era el denier Jaime Llobell Alós, advocat, procurador dels tribunals i oficial de l'Ajuntament de Dénia, que es va dirigir a Madrid al Marqués de Alonso Martines, president del Consell d'Administració de la citada Companyia, i al senyor Faniquito, Director de Ferrocarrils, fent-los interessar la prompta realització de les obres d'ampliació de la nostra via ampla. Tornà amb bones impressions de les obres d'ampliació de la nostra via ampla. Tornà amb bones impressions. Però la persona de Llobell Alós va rebre un càstig del seu Ajuntament, pel 1929, amb suspensió de càrrec i salari, precisament per "falta de asistencia, por prestar más atención a asuntos del Puerto, vía ancha Carcagente-Dénia y ferrocarril Muro-Dénia, por Pego, de viajes a Ministerios de Madid". En lloc d'agrair-li el seu interés per la cosa pública a la que s'havia elegit. Però una sentència del Tribunal Contenciós Administratiu de la Província, del 20 d'agost de 1930, revocava aquell acord plenari i Jaime Llobell Alós fou reposat en el seu càrrec administratiu i li abonaren el salari no rebut. Un personatge tan cívic i honest, acabada la guerra, és sotmès, junt a altres funcionaris, a depuració i suspensió de salari, cap a finals de 1939. Moria als 83 anys, sense aconseguir els seus propòsits, com queda ben clar.

Però el 24 de juliol de 1933, es reunien molts ajuntaments a Oliva, insistint en el tema. Estigueren pràcticament tots els ajuntaments dels districtes de Dénia, Gandia, Pego i Alzira. En total, unes 100 poblacions representades. I vingué la guerra. Després, pel 1942, l'Ajuntament de Dénia designava Juan B. Alcaraz Pavia i Carlos Blanco Iruretagovena, tècnic de prestigi, per assistir a una assemblea de Gandia on tractaren de la històrica conversió. Amb bons ànims. Al registre d'entrada de documents no paren d'aparèixer referències de reunions sobre el tema. El 7 de juny de 1944 l'alcaldia d'Oliva manifesta haver-se constituït una comissió i reunió d'alcaldes i Jefes de Falange i proposa a Dénia la seua adhesió per a la reivindicació. Aquell mateix any es comunica a l'Ajuntament de Dénia que el caudillo estava interessat personalment en la via ampla fins a Dénia. Això està fet! L'alcalde de Tavernes de la Valldigna convoca a una reunió per al juliol de 1945 on es dona compte de les gestions i es debat una vegada més sobre aquesta qüestió. El mateix alcalde, a finals de mes, demanava a Dénia aportació econòmica per sufragar les despeses de la comissió que havia d'acudir a Madrid. I ara es parla -poalada d'aigua freda!- que el Ministeri d'Obres Públiques diu que allí no existeix cap instància sobre el tema. I diuen, a l'octubre de 1945, que cal reproduir altra memòria de la que s'havia presentat a la Casa Militar de S.E. el Jefe del Estado. El 23 de desembre d'aquell any es munta una nova reunió a Dénia i es fa seguir una petició al Governador Civil, demanant-li el seu recolzament. El citat Llobell Alós, encara ple de vida, es autoritzat el 26 de gener de 1947 per acudir a una reunió a la Safor. Ell demana que conviden una representació de la Indústria i el Comerc denier. Hem de deduir que a aquest funcionari ja li havien anul.lat la sanció. Però el 23 de març de 1956 el Director General de Ferrocarrils diu: "Por estar en construcción la unión en vía de 1 metro entre Carcagente y Villanueva de Castellón, se deniega la construcción de la vía ancha". S'acabava el món...!

Es produeixen uns anys de buit, perquè el projecte ja s'ha arxivat. I arriben al 1967, quan visita Dénia el Subdirector de Renfe, a qui pertany l'estació de Dénia. És García-Escudero, que ve acompanyat del senyor Escolano, delegat de la zona de València, que estan posant en marxa el projecte d'ampliació de la via fèrria Tavernes-Dénia, realitzat tècnicament fa temps i ara disposat a materialitzar-se quan acabe el tram Cullera-Tavernes, bla, bla, bla,... Tot una mentida... El 1969 clausuren, parcialment, el trajecte Carcaixent-Gandia, eliminant la resta Gandia-Dénia, a les 0 hores del dia 11 de febrer de 1974. El comboi havia arribat a Dénia a les 20.12 hores del dia anterior. El 17 de juliol de 1971 s'aprovava la realització de la reconversió en via ampla. Es produïa l'arribada del nou ferrocarril a Gandia, el 23 de maig de 1972. I les promeses d'ampliació, rebudes de RENFE: el 8 de juliol de 1978, del 28 de setembre de 1979... històries i més històries. I les més recents. I polititzacions, ara, rematades, amb les declaracions de l'alcalde del PP d'Ondara, Ximo Ferrando, que sembla vol converti-se en el xic de la pel.lícula, defensant per a Ondara l'estació termini en la seua aparent recerca de la capitalitat. On anirem a para? Ara, del no res, apareixen dues línies: la "promesa" de Gandia i la nova dins l'anomenat corredor de la Mediterrània. La primera, no la realitzaren en èpoques de bonança, i és impossible que ho facen ara, en vaques flaques. Fum, molt de fum, de cara a les eleccions generals. Que porten endavant el corredor mediterrani, i ens unisquen amb ell, en sentit de continuïtat, i deixem-nos de fantasies protagonistes. Ara, amb la pirueta del senyor Ferrando, s'ha desenterrat el vell adagi de que "Dénia és el Grao d'Ondara". Ja està bé d'infantilismes i de batallestes comarcals.

Subscriu-te!