Canfali Marina Alta

Els 4 cantons: "El Dia Internacional de les Muntanyes" i "l'altra cara" (i XIV)

  15/04/2013

VicenteBalaguer

La nostra intenció inicial quan començàrem a parlar del Montgó, del Medi Ambient i de la carretera del repetidor de TV, era la de posar en solfa l'actitud de l'Ajuntament de Dénia -primer presidit per José Sastre, i, ja en Democràcia, per Joaquín Chornet, representant d'UCD. Les dues Corporacions dedicaren els majors esforços agredint la nostra muntanya encara que amb l'excusa de potenciar la recepció de la televisió, en contra dels arguments del Grup Ecologista Montgó i el moviment popular nascut d'aquell col.lectiu. Per això ens hem ficat des d'aquest racó a donar cita darrere cita, en un sentit o altre. Però com la informació que tenim sobre el tema és tan extensa i ben raonada; pensem que haurem de tallar la història d'aquest esdeveniment, intentant fer unes cites amb la major síntesi possible per tal que els possibles lectors arrepleguen la major informació.

Direm que des del 24 al 30 d'abril de 1978 s'organitzà aquí la Setmana Ecològica de la Marina Atla, dins de la preparació del Manifest Ecològic del País Valencià (així es denominava el projecte). Entre les mesures es proposaven l'immediata realització d'un inventari de llocs naturals i urbans degradats, amenaçats i afectats per problemes. La detenció del creixement de les ciutats: absolut a partir dels 200.000 habitants i relatiu des dels 50.000. La rehabilitació del barris dels centres a l'abast dels seus habitants actuals. Desenvolupament del transport col.lectiu, facilitats per a l'ús de vehicles sense motor i progressiva prohibició del trànsit privat per la ciutat. Recerca d'alternatives energètiques a nivell de País i en col.laboració amb els altres pobles de l'Estat espanyol. Paralització de les obres de la Central Nuclear de Cofrents, amb sol.lucions laborals per als que hi treballen. Prohibició d'edificar en la costa i protecció de la franja litoral en general. Remataven amb un "Per un País Valencià lliure, viu i habitable". I moltes propostes més. I aquell mateix 1978 mampreníem a Dénia les "I Jornades Ecologistes del Mediterrani de l'Estat Espanyol", que tindrien lloc al castell de Dénia des del 12 al 15 d'octubre.

Va resultar allò un esdeveniment d'alt nivell, amb una gran presència. Entre els comunicats es va presentar a Dénia la Proposta de Daimiel, que havia tingut lloc els dies 24 i 25 de juliol d'aquell 1978. Es presentaven les següents ponències; entre altres: la de la Foca Monge, pel Grup Ornotològic Balear; l'Aproximació a les variacions demogràfiques de les espècies vertebrades terrestres a les Balears als últims 50 anysa; Llocs amenaçats i necessitats de protecció a les Illes Balears; Problemática ecologista del litoral murciano pel Grupo Ecologista Mediterráneo; Contaminació al Mar de les Balears, presentat per Xavier Pastor, del citat Grup Ornitològic Balear. Aquest fou el primer representant de Green Peace. El Grup Ecológico Mediterráneo presentava la ponència sobre Problemas Ecologistas de la Provincia de Almería, i moltes més que anirien presentant.

Acabarem fent un llistat aproximatiu dels assistents: Grup Balear d'Ornitologia, A.E.P.D.E.N., de Madrid; Col.lectiu Portal de Valldigna; Asociación Naturista de Castilla; Col.lectiu Ecologista de la Safor; Col.legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya i Balears; Grup de Medi Ambient de Barcelona; Grup Ecologista Mediterrani; Ateneu Llibertari de València; Grup Ecologista Espluga Viva de Esplugues de Llobregat; Grup Samodromus de València; Col.lectiu de Periodistes Ecologistes de Catalunya, de Barcelona; D.A.N.A., d'Alacant; i Grup Ecologista Montgó, de Dénia, organitzador d'aquestes Jornades. A nivell individual, però, es varen reflectir una llarga llista de persones assistents d'un notable nivell. El manifest redactat tenia unes reivindicacions radicals en la defensa del Mediterrani, en una investigació controlada i impulsada per organitzacions populars per tal de rescatar-la de tot l'interès especulatiu que pugen exercir els interessos privats. La seua extensió ens priva de dedicar-li l'espai necessari, i tallem aquí.

Per a anar acabant haurem d'afegir alguna cosa més, com ara la proposta en un debat municipal, per prat d'UCD, que governava l'Ajuntament de Dénia. Posaven com a excusa "estètica": dissimular la torre de 32 metres del projecte del repetidor de TV amb pintura concorde amb el paisatge del Montgó. Això passava el 27 de setembre de 1979, on es llegiren, en defensa de la muntanya, telegrames de l'Ajuntament de Xàbia i del Centre Excursionista de Pedreguer. Un més després, en un plenari a Dénia, anaven a votar la decisió o no del projecte. Aleshores el regidor Pedro Grimalt abandonava l'Ajuntament. L'alcalde Chornet demana un recés. Tornen i voten en contra de la carretera. Però l'alcalde, disconforme, vol anular la votació i recolzat amb l'article 116, apartat A de la Llei de Règim local, suspén el Ple, entre crits del públic de "feixista, Franco, Franco...". Però la decisió d'anul.lar el projecte queda anul.lada "democràticament". Després el PSOE presenta a la Diputació una moció tot demanant la instal.lació del repetidor en una altra muntanya. Als ajuntaments d'Ondara i El Verger, UCD presenta mocions demagògiques en favor del repetidor. A Xàbia el Plenari vota NO, unànimement. El 27 de juny de 1980 la comissió informativa de la Diputació envia al Ple de l'Ajuntament de Dénia la proposta de rescissió del contracte de la línia de tensió, centre transformador, la torre de suport, antenes i caseta. I rescindir el contracte d'obres de la carretera d'accés al Montgó.

Davant l'incendi del Montgó, citat anteriorment, i a petició del nostre Grup Ecologista Montgó, Fernando Parra Supervia, professor del Departament d'Ecologia de la Universitat Autònoma de Madrid, va redactar un informe com a estimació inicial dels efectes d'aquell incendi del Montgó, amb un exhaustiu llistat de tota la flora i la fauna, a més de les recomanacions per a la recuperació de la muntanya.

Pel 1987 es declara el Parc Natural del Montgó. Poc després, amb l'alcaldia de Pepe Crespo, jo sóc nomenat regidor de Medi Ambient i representat de l'Ajuntament de Dénia en la Junta Rectora del Parc. Joan Sala representa els col.lectius ecologistes en aquella Junta. I ell i jo ens trobem davant de nous intents -ara d'asfaltar la carretera, per a possibles intervencions en qualsevol incendi-. Després de raonar la nostra oposició, la Junta decideix descartar el projecte i tot resta com ara està, afortunadament. El temps va donar la raó als "quatre xalaos ecologistes", i ara la gent pot triar programes televisius, mentre el Montgó es va veure lliure d'aquella nova agressió. Aquí hem volgut mostrar l'"altra cara", la negativa i un poquet la història dels "enamorats" defensors de la muntanya, que ara poden traure el pit amb eixa història bonica i internacional de les muntanyes. Perdoneu l'extensió, que podia haver sigut molt més llarga.

Cercar notícies
Agenda