Els 4 cantons: La vida deniera de fa seixanta anys

  23/07/2011

VicenteBalaguer

Començava a prendre cos l'interés musical, quan el governador civil, el 24 de gener de 1951, feia seguir a l'Ajuntament de Dénia un exemplar del reglament de la nova Orquestra Simfònica de Dénia, que acabava d'aprovar-se, encara que la seua presentació en públic no arribaria fins el mes de febrer de l'any següent. Però allò significava un notable pas endavant, al marge de la Banda "La Primitiva", que dirigia el mestre Fermín Ribes.

El 5 de desembre de l'any anterior s'havia produït un accident d'aviació al morró del Montgó, amb la mort de tots els tripulants, de caràcter militar i pertanyents a les forces aèries britàniques, de la qual cosa ja hem parlat en altres ocasions. Ara, el tres de febrer, el Ministeri de l'Aire espanyol autoritzava la venda de les restes d'aquell avió. El 17 de febrer, la veïna Ana Doménech demanava autorització per a construir el seu "Parador de Les Rotes", enviant els corresponents croquis i memòria. S'aprovava.

La parella -sentimental i artística- formada pels actors Tina Gascó i Fernando Granada tenia molta vinculació amb la nostra ciutat, com a segona residència i altres activitats mercantils. Per la seua tasca en benefici de l'hospital municipal, havien sigut declarats Fills Adoptius. Pel mes de febrer havia mort la mare d'ella, Dolores Cortés, també actriu, que vivia amb ells i l'Ajuntament acordava la cessió d'uns terrenys al cementiri municipal per a la construcció d'un panteó familiar.

L'autorització oficial definitiva del "Parador/Paradero Las Rotas" no vindria fins el 24 d'octubre de 1951, quan la Direcció General de Turisme, de Madrid, comunicava la seua classificació i autorització, com a hotel de segona classe, canviant el títol de Parador per Paradero. Per la seua banda, el Governador Civil feia seguir a l'Ajuntament un ofici per l'abril de 1951 interessant mesures per tal d'evitar l'actuació de mendicants que molestaren als viatgers o turistes estrangers. Calia guardar les formes. Aquell any, com sempre, els presidents de les quatre comissions falleres existents -Oeste, Roques, Centre i Marítim- sol·licitaven l'autorització per plantar les seues respectives falles, sense problemes. I la societat de Caçadors el Montgó rebía el permís del Governador Civil per a un dels habituals concursos de tir de colom, el 18 de març i el 4 de novembre. El barri del Saladar continuava muntant la seua festa de fogueres. A la de falles no entraria fins l'any 1967. Altres festes de l'estiu eren les de la Pedrera commemorant Sant Pere amb danses, revetlles i bous, etc. Per la seua banda, les festes de Sant Agustí, del 26 al 28 d'agost, les organitzaven alguns veïns de Les Rotes. Tenim també en la memòria escrites algunes cites sobre locals d'oci. Com ara el de l'històric Café Neutro, que recuperava a mitjans d'any aquesta denominació fent desaparèixer la de Café España, de la postguerra. La titularitat passava de Francisco Ramis a José Cirujeda. El mes de maig Vicente Soler traspassava també el seu Bar Agulló a Joaquín Calvo Orts que, després d'algunes reformes, convertiria el local en el de "La Rosaleda" de llarga memòria. Pepe Femenia renovava el permís pel "Salón Diana", important pista de ball d'aquells temps. I es produïa una forta transformació de l'històric "Palacio del Sol", convertint-se per aquell estiu, després de l'oportuna autorització, en el "Cinema Sol", per a la programació cinematogràfica d'estiu. I parlant sobre el cinema, hem de dir que existia un interès polític oficial per a que es projectaren els noticiaris "NO-DO", control que li ordenaven a l'Ajuntament . El noticiari "NO-DO" era una eina important per a la "manipulació" de les notícies del franquisme, on el "Caudillo" apareixia inaugurant pantans i pescant grans tonyines. Era obligatòria la seua exhibició. Per cert que l'"adhesió" al "Generalísmo" es manifestava pel mes d'agost quan l'Ajuntament rebia de Martínez Carbonero, de Madrid, un bust del "Victoriós" pel cost de 975 pessetes.

En matèria d'Educació direm que aquell any era nomenat el "vilero" Jaime Marcet com a mestre nacional d'orientació marítima a Dénia. I L'ajuntament demanava a la Diputació Provincial la construcció de 20 vivendes per a mestres tot enviant la documentació oportuna. Res sé de la seua possible realització. El Centre excursionista d'Alcoi va realitzar a Dénia algunes pràctiques i enviaren després una carta agraint les atencions rebudes. L'espeleologia era una pràctica estranya per aquests moments. Com ho era una matèria gastronòmica que va nàixer aquell 1951: la petició de Manuel Gatell, de Madrid en representació de M.A.S.A., perquè li fora autoritzada la instal·lació d'un establiment dedicat a la venda de carn de cavall, una activitat que va tenir un bon protagonisme durant bastant de temps. El mercat antic, de l'any 1876, ubicat a l'espai de la glorieta del País Valencià -i ara del moviment 15 M- era ja una cosa obsoleta, que volgueren substituir quan la II República i molts anys després. Pel 1946 procedien a la seua expropiació. Pel 1951 que ens ocupa ja havien anunciat la subhasta per a la construcció. El Banc de Crèdit Local d'Espanya informava de l'obertura d'un préstec amb eixe destí: de pessetes 1.514.139,88. El 9 de novembre d'aquell 1951, per a dur endavant el projecte, es dirigien a Genoveva Cots Albero, donant-li un terme de 10 dies per a que desallotge la casa on vivia, en el terreny destinat al Mercat. Es produiria el 1955, oficialment com una efemèride important d'aquell any hem de referir-nos a la instal·lació d'una creu al cim del Montgó. Tenia lloc el 10 de juny i venia motivada per disposició del Papa Pío XII amb motiu de l'Any Sant i decisió dels Homes d'Acció Catòlica de Dénia. Allò va significar un moviment ample i intens, en el qual participaren unes 250 persones de Dénia, Gata, Pedreguer, Ondara, Setla i Mirarrosa, Miraflor, La Xara i Jesús Pobre. A l'Arxiu Municipal de Dénia existeix una Memòria que detalla, minuciosament, tots els moviments, ben il·lustrats amb excel·lents fotografies. Un document singular.

Subscriu-te!