Els 4 cantons: Sobre l'antic convent de Sant Antoni (I)

El 31 de març de 1587 el Consell General de Dénia determinava demanar la fundació d'un convent per a franciscans recol·lectes, la qual cosa aconseguirien uns anys després, aproximadament pel 1599, recolzats pel marqués de Dénia, Francesc Gómez de Sandoval i Rojas, duc de Lema i "valido" del rei Felip III. Es construïa a l'espai que tots coneguem, aleshores extramurs de la població. I es feia sota l'advocació de Sant Antoni de Pàdua. Però aquest convent i l'església serien destruïts per les forces de Felip V, quan la Guerra de Successió, a primers de novembre de 1708. El convent havia estat fortificat dies abans, i els frares i el clero serien expatriats voluntàriament. Pel 1743 queda reconstruït el temple, obrint-se al cult. I d'aquell temps ençà el convent hauria de viure diverses vicissituds. De nou, a la Guerra de la Independència va sofrir destruccions i més tard tronà a reconstruir-se. Quan la Desamortització de Mendizàbal, pel 1837, quedava suprimit el convent. Era en la mateixa època que s'erigia el Raval del mar en poble independent amb el nom de "Pueblo Nuevo de Diana", participant l'església de Sant Antoni a la seua demarcació fins el 1839 en què aquest nucli segregat s'agrega altra vegada a la ciutat de Dénia. Pel 1868 es realitzaren certes obres d'habilitació fetes per ordre de l'Ajuntament amb la finalitat de transformar-lo en quarter de la Guardia Civil. El 6 de juny del mateix any, quan Roc Chabás comptava sols 24 anys, aquest era ordenat prevere i destinat a Dénia, el seu pobre natal com a coadjutor de l'església de Sant Antoni. Celebrava la seua primera missa el 14 de juny d'aquell any, a les 10 del matí, al convent de les Agustines, on la seua germana Vicenta, amb el nom de Sor Agustina de la Concepció, era Abadessa. Actuava com a orador el seu amic inseparable i condeixeble, el diaca Fernando Reduán i Pérez. El 24 d'agost de 1870 Roc Chabás fundà la Confraria de la Mare de Déu dels Desemparats a l'església de Sant Antoni, una associació que aconsegueix penetrar entre els veïns del Raval del Mar. La celebració continuà mantenint-se amb entusiasme popular, amb actes complementaris, com música i pólvora, a més de les cerimònies pròpies religioses. Chabás es va mantenir allí fins el 1887, on va renunciar a aquest i altres càrrecs religiosos, després de diversos contratemps a Dénia.

És per aquell 1868 quan el mestre d'obres municipal Patrici Ferrándiz va fer unes obres d'habilitació al Convent de Sant Antoni per transformar-lo en quarter de la Guardia Civil, pel compte de l'Ajuntament de Dénia, Pel 1872 estan estudiant de ficar allí escoles públiques i traslladar les forces de la Benemèrita al segon pis de l'Ajuntament. Sis anys després es trauen a subhasta les obres, però no es presenta cap postor fins una segona convocatòria del mateix any, adjudicada a Joan Olmier per 3.216 pessetes. El 29 de juny de 1879 diversos veïns i pares de família sol·liciten a l'Ajuntament la cessió gratuïta de l'ex convent per establir allí un col·legi de 2ª Ensenyança, a iniciativa del rector Vicent Rocafull Vélez i altres persones. Pretenien també impartir classes nocturnes, gratuïtes per a adults, de primeres lletres. S'acordava per la Corporació, però això tardava a posar-se en marxa més d'un any, després que el veí Carmelo Pallarés, per una subhasta, fera les reparacions oportunes. El 15 de setembre de 1880 li feien la concessió de l'esmentat centre docent, pel període de 5 anys, a Antonio Segura y Jordà, llicenciat en Filosofia i Lletres. Començava a funcionar l'1 d'octubre d'aquell any amb les condicions següents: una subvenció de 5.000 pessetes anuals, més 500 per a material, també cada any. L'Ensenyament havia de comprendre el Batxillerat d'Arts i, per tant, el que composava les assignatures que les Lleis d'Instrucció Pública designaren com a 2ª Ensenyança.

Era una notable iniciativa per a aquells temps que no va poder funcionar perquè a l'any següent la Corporació Municipal decidia suprimir les subvencions de 5.500 pessetes per a despeses d'aquell Institut i també per a anys següents, pel mal estat econòmic de l'Ajuntament. El director Antonio Segura ho va acceptar i continuà desenvolupant aquell funcionament amb tot el seu interés. El 3 de juny de 1883 el veí Miguel Pérez i 25 veïns més demanaven a l'Alcaldia que revocara aquell acord, comunicant al professor Antonio Segura que abandonés el local quan acabara aquell curs. Els pares de l'alumnat s'obligaven a pagar el lloguer d'escoles elementals, en compensació. I aquell Institut, instal·lat a l'ex convent quedava suprimit sense que sapiguem massa bé per quines raons.

L'edifici de l'ex convent va ser protagonista de diverses maniobres. Una de les més constants va ser la de la instal·lació del quarter de la Guardia Civil. El 6 d'abril de 1879 havien decidit traslladar aquest quarter al segon pis de l'Ajuntament. S'autoritzava l'alcalde per al contracte de lloguer, que el decidien per 27,50 pessetes mensuals, amb aigua debades. L'Ajuntament s'obligava a fer les obres necessàries, pel seu compte. I el convent quedaria lliure per a escoles públiques i hospital. Realment, com hem dit abans, el destí d'aquell espai el concediren per a centres docents.

Mentrestant, la Guardia Civil s'havia instal·lat al segon pis de l'Ajuntament, i pels documents que hem pogut escorcollar a l'Arxiu Municipal, fins 1919 encara tenien aquarterada la Benemèrita al segon pis de la Casa Consistorial. El 18 de maig d'eixe any la Corporació Municipal acorda una proposta de l'alcalde Juan Oliver Morand per a cedir els drets que té el municipi sobre l'ex convent de Sant Antoni al Cos de Carrabiners per a que construïsquen allí un quarter per a ells. Continuarem.