Enrique Moll: “La intenció que tenia l’equip de govern, no des d’ara sinó des de sempre, és que els carrers de Pego siguen per a les persones”

Envoltat per la conclusió de les obres de reforma de l’Ajuntament i la propera inauguració de la flamant biblioteca, l’alcalde de Pego, Enrique Moll, rep la visita de CANFALI MARINA ALTA per a rematar el que ha estat l’exercici de la tornada a la normalitat desprès de la pandèmia del COVID-19 i la crisi que ha generat a nivell social i econòmic. Damunt de la taula qüestions com la peatonalització del casc antic, el projecte Pego-Golf, la controvèrsia al voltant del nom de la nova biblioteca o la reelecció són abordades en aquesta entrevista de balanç d’any.

P: Començava l’any tornant a suspendre el tradicional carnestoltes.. convindrà que no era la millor de les perspectives.

R: Si. Vam començar l’any amb la incertesa derivada de la pandèmia, encara que amb l’esperança de que anàvem cap a una normalitat, però quan va arribar el moment de celebrar el carnaval encara n’hi havia algun brot i molts ingressos hospitalaris, el que ens va portar a posposar-ho fins abril que va ser quan ferem del Festival d’Arts Escèniques que era una part del que s’havia programat.

P: I les impressions d’eixe esdeveniment multitudinari després de dos anys sense la festa més emblemàtica de Pego.

R: Partíem de la base de que no era que es fera o no es fera el carnestoltes, sinó que l’equip de govern en el seu dia havia apostat per tornar l’escenari de celebració al casc urbà i que no es convertirà en un botelló. I ara vam tractar de consolidar el pas que havíem donat abans de la pandèmia per a orientar a la gent a viure el carnaval per el dia de forma que els diners que es gasta l’Ajuntament en la festa retornen d’alguna forma al comerç i l’hostaleria.

P:  Parlant de casc antic, ha tingut que ser vostè precisament qui encarara el tema de la peatonalització de la zona. Però fer-ho a un any d’eleccions....

R: La intenció que tenia l’equip de govern, no des d’ara sinó des de sempre, és que els carrers siguen per a les persones. I amb això hem optat per reconvertir-los en plataformes úniques que donen més seguretat als vianants i habilitar rampes d’accés als llocs públics, per a que la gent puga gaudir del nostre poble a peu. Però el centre històric no té places d’aparcament i els que venien a comprar o a fer alguna gestió aparcaven malament el que comportava que els vianants tingueren que baixar de les voreres amb el consegüent risc.

Tot això ens va portar a pegar-li un altra rosca més a la qüestió per a que en els dies de més afluència com els dijous o els caps de setmana tractar de posar remei al col·lapse del tràfic de vehicles.

PEATONALITZACIO COMPENSADA AMB NOU PÀRQUING

P: Però han plantejat una actuació paral·lela no?

R: Si hem tractat d’acompanyar la mesura amb la creació d’un nou pàrquing en l’antic ambulatori amb la idea de que la gent puga estacionar prop del centre, encara que tant en aquesta instal·lació com en el de la plaça de L’antic regne de València es potencie la mobilitat i el fluxe dels vehicles per tal de que no s’utilitze el seu caràcter gratuït per a fer el pàrquing particular de cadascú.

        Encara que per a tot això es necessari canviar eixa mentalitat que ens porta als pegolins a voler anar a tots els llocs amb el cotxe, perquè no n’hi ha cap cosa tan llunyana per no poder a anar a peu sense trastorns.

P: Passant per les obres de la nova biblioteca...

R: Es possiblement l’obra més emblemàtica d’aquest legislatura que queda justificada per fet que en les actuals instal·lacions de la Casa de Cultura ens havíem quedat curts d’espai i vam optar per dedicar tot l’espai als museus i traslladar la biblioteca a eixe edifici emblemàtic que és per a tots els pegolins, situat al passeig Cervantes, dotant-lo de les millores i el confort que demana l’actual societat en quant a l’accessibilitat i la modernització dels serveis per a que puga ser utilitzada com a lloc d’estudi en condicions.

P: Biblioteca...i referèndum per a nomenar-la.

R: Nosaltres trobaven que al donar-li un nou ús a aquest edifici històric, el nom de la nova biblioteca havia de ser un referent pels pegolins i pegolines i que millor que dur el nom d’un veí o veïna destacada; encara que sabíem que tal i com estan hui les xarxes socials la polèmica estava servida. Per això, vista l’experiència adquirida en el canvi de denominació d’un carrer, l’equip de govern va decidir que les consultes públiques havia que limitar-les al sector temàtic al que correspon. Amb eixa dinàmica vam encarregar a l’Arxiu Municipal un informe sobre un home i una dona de Pego que foren referents en la població en la matèria i amb les conclusions d’aquest s’ha plantejat la consulta.

P: “Birdie” o “bogey” amb el camp de golf?

R: No cal ni dir que el projecte està en vigor, aprovat i amb tots els permisos. Sembla que al voltant de la seua execució n’hi ha discrepàncies entre el PSPV  i Compromís, o el que és el mateix entre les Conselleries de Territori i Medi Ambient, quan en realitat nosaltres seguim el que ens marquen els tècnics de l’Ajuntament en el referent a la qüestió. En eixa dinàmica n’hi que recordar que en el seu moment li se va llevar la condició d’agent urbanitzador a l’empresa que la tenia per incompliment en els terminis d’execució, i això va repercutir en l’execució de l’aval en el seu moment depositat que va reportar vora un milió d’euros a les arques municipals. Ara s’ha fet una modificació del projecte adaptant-lo a l’actual criteri d’eficiència energètica, que no suposen un canvi estructural del projecte.

        De qualsevol forma, i lluny del que pretenen alguns, l’Ajuntament no pot posar-se de perfil tal i com ha anat desenvolupant-se la qüestió perquè el que va comprar terrenys abans de l’aprovació del projecte va especular, però una vegada aprovat ha invertit i amb això si no seguim els processos legals que comporta eixa qualificació ens podem veure abocats a un demanda milionària. Dit d’un altra manera més simple: pegar-li una portà al projecte Pego Golf haguera tingut unes conseqüències imprevisibles derivades del que pogueren fer els inversors. I tot això comporta prudència, per a que, en tot cas, que siga la Conselleria qui paralitze el projecte i, en conseqüència, siga la que afronte les indemnitzacions que d’això es puguen derivar.

P: I amb eixe bagatge pel compte d’eixir per la porta gran i tallar-se la coleta, vostè decideix encarar una nova reelecció com a alcalde.

R: Aquesta singladura política ha tingut diferents fases. Durant els primers anys al capdavant de l’alcaldia, el més important era gestionar i resoldre qüestions heretades, és a dir, calia reduir el deute econòmic que tenia l’Ajuntament quan vàrem arribar al govern. En una segona etapa ens hem centrat a treballar per a aconseguir el poble que nosaltres, els socialistes, creiem que mereixen els pegolins i pegolines. Per això decidisc presentar-me a la reelecció perquè crec que cal que aquest projecte de poble continue per la senda que nosaltres hem marcat i seguir millorant Pego i la qualitat de vida dels veïns i veïnes.

“SI PER ALGUNA COSA HEM DESTACAT HA ESTAT PER LA GESTIÓ”

P: Que entén que Enrique Moll i el PSPV poden seguir aportant a l’equip de govern?

R. Si per alguna cosa ens hem destacat, ha estat la gestió. Hem de seguir amb aquesta línia de treball per a aconseguir la modernització progressiva de les infraestructures, la transició cap a un model de poble més sostenible i respectuós amb el medi ambient. També volem culminar alguns dels reptes més importants per als nostres veïns i veïnes com per exemple la millora de la mobilitat en les entrades i eixides de la població. El nostre objectiu es basara a buscar l’equilibri entre sectors econòmics per tal de garantir un futur per als pegolins i pegolines. Estem treballant en millorar el sector servicis; el sector industrial amb la remodelació del polígon industrial; treballem també per aconseguir un turisme de qualitat donant vida a alguns projectes com el “birding”, per tal d’aconseguir que la Marjal siga la bandera del turisme que permeta combatre el despoblament de les Valls. No podem oblidar-nos tampoc el repte del canvi climàtic per davant que ens pot esguitar pel fet de tindre una de les coses que volen tots que és l’aigua i cal defensar el nostre per damunt de tot.