Exficalp, l'exposició de segells més llarga de tota Espanya

L'Exposició Filatèlica de Calp, coneguda com EXFICALP, està a punt de complir 30 anys, que es diu aviat. Una de les seves singularitats és que és la mostra més llarga d'Espanya, quant al temps de durada. I tant, perquè es va inaugurar el dilluns 2 de desembre i estarà a la disposició del públic perquè la visite fins al 31 de gener de 2025 a la sala de l’Ajuntament Vell. José Ivars, president de la Federació Valenciana de Societats Filatèliques, subratlla que “el més normal és que una exposició dure quatre, deu o quinze dies, com a molt. No és fàcil que un col·leccionista et cedisca el seu treball durant gairebé dos mesos i cal tenir molt bons contactes”. I més si tenim en compte que les col·leccions procedeixen de diferents punts de tota Espanya, com Balears, Albacete, València, Antequera, a més de les locals de Calp, Benissa i Teulada.

            L’ EXFICALP està dedicada enguany al centenari de la Confraria de Pescadors i al 25 aniversari de la Casa de Cultura. Dues efemèrides que Correus ha reproduït en elements filatèlics en el format de “El teu Segell”. La novetat d'enguany és la inclusió de peces de Cartografia Postal. Es tracta de reproduccions de mapes postals dels segles XVI a XIX els originals dels quals són a la Biblioteca Nacional. El més antic és de 1543 i és obra de Juan Villuga. En ell es detallen totes les capitals de província, els pobles de major importància i els més petits, les vendes o posades i els camins.

            Les ventes eren les parades de les postes en les quals viatjava el correu. D'Alacant a Dénia es trigava nou hores a completar el recorregut i era necessari canviar les cavalleries cada cert nombre de llegües. Hi havia parades a Sant Joan, Vila-Joiosa, Calp, Benissa i Dénia. “El punt més conflictiu i difícil era superar el Pont del Mascarat”, apunta Ivars. “Aquestes referències”, afegeix, “eren utilitzades també per la gent que viatjava, sempre al costat de la diligència que portava el correu perquè els camins eren molt perillosos. Aquests mapes eren el Google de l'època”.

El correu italià en la Guerra Civil

Hi ha col·leccions que, per si mateixes, són documents històrics. Julián Palmero Cuéllar ofereix moltes dades de la Guerra Civil que, segur, són desconeguts per molta gent. Itàlia, amb més de 45.000 combatents, va suposar el suport més nombrós al bàndol Nacional. Els italians van gaudir d'un servei de correu propi, dependent del servei del correu postal militar italià, i es va prolongar des de febrer de 1937 fins a la signatura de l'armistici per Itàlia al setembre de 1943.

Segons comenta Palmero, aquest servei postal, paral·lel al correu espanyol, era molt experimentat en les guerres que Itàlia havia tingut a l'Àfrica Oriental, per al seu ús en els enviaments que no gaudien de franquícia, com eren les cartes i targetes postals enviades com a serveis complementaris com a correu aeri, urgent o certificades. S'usaven segells del correu italià, especialment la sèrie “imperiale”. Les tarifes eren les pròpies per al correu interior italià, a excepció del correu aeri que emprava la tarifa per a enviaments a Europa.

Ivars apunta que “els italians van ser els únics que, a més de lluitar en el bàndol de Franco, van portar el seu propi servei de correus amb els seus corresponents segells”. Però les missives i els segells donen molta informació sobre la contesa bèl·lica perquè “ens diuen on estava situada cada companyia militar italiana. Història pura i dura gràcies a la localització exacta de les estafetes temporals”, conclou.