Fàbrica del pòrtland: cinquanta anys del tancament

R.R.F.

Hi ha coses que estan ahí de ‘tota la vida’, amb què entropessem tots els dies, de les quals ens han parlat però, en canvi, en sabem ben poc. Em preguntà un company de feina que era això que hi havia davant de ma casa. “La fàbrica del pòrtland”, li vaig contestar. Ell no és de Dénia i desconeixia de la seua existència. Li vaig voler explicar quatre coses d’ella i em vaig adonar del poc que en sabia. Als quatre dies, passà una parella en bicicleta i es detingué davant del majestuós conjunt d’edificis. “Què serà?”, i deia un al altre. Vaig saber que havia de preguntar i vaig tindre clar a qui. 

Carles Doménech, professor de Física i Química durant 27 anys a l’IES Historiador Chabàs de Dénia, ha fet un detallat i documentat estudi sobre la primera i única indústria pesada muntada a la comarca, com ell diu, “tot coincidint amb els orígens de la peculiar revolució industrial espanyola dels cinquanta”. El treball, que va molt més enllà de la història d’una fàbrica que estigué només 15 anys en funcionament, constitueix una aportació importantíssima a la història de Dénia pel que fa a la seua activitat econòmica en les dècades centrals del segle XX.

La gènesi del projecte La Dénia del Pòrtland es remunta deu anys enrere a l’IES Historiador Chabás, arran de la participació del centre en un concurs educatiu d’àmbit nacional amb un estudi sobre el ciment artificial i la seua fabricació a la factoria que la companyia Cemesa tenia instal•lada a la Plana, vora el Pinaret d’Elies. Amb l’experiència escolar “quedaren molts interrogants sense resoldre i la curiositat per un dels episodis econòmics deniers més arraconat pels historiadors”, explica l’autor, anà creixent en Carles Doménech. Havia de completar la crònica d’aquella factoria al llarg dels seus 18 anys de presència activa a la ciutat, des que començaren a construir-la a les acaballes del 1953 fins la clausura per ordre judicial produïda el 1971 a causa de les emissions contaminants generades en el procés d’elaboració del producte. 

Així que, “abraçant totes les vessants de la seua producció, tant des de la perspectiva comercial, científica, mediambiental, històrica i judicial, com des de l’òptica social, laboral i humana de la seua plantilla”, Doménech encetà una minuciosa i rigorosa investigació que li va permetre entrevistar-se amb més de 300 veïns del poble que han aportat testimonis, imatges i documents. Fins l’any 2017, va escorcollar i buscar documentació en arxius municipals, en registres mercantils, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, premsa de l’època, empreses del sector i un seguit d’institucions públiques i privades per esbrinar alguna cosa més sobre la fàbrica i, al mateix temps, retratar una època des del punt de visa laboral. Durant tot eixe temps, va reunir  més de 500 fotografies que fan del seu un fons documental importantíssim. Com ell diu, “la gent no sabrà si és una crònica il•lustrada o un àlbum de fotos narrat”.

La fàbrica del pòrtland tingué una plantilla que oscil•là, segons èpoques, entre els 120 i 130 treballadors. Les seues instal•lacions ocupaven uns 20.000 m2 i per a la fabricació del pòrtland blanc, que s’exportava per via marítima, s’abastia d’arena de Les Deveses, caolí provinent fonamentalment d’Astúries i pedra calcària que s’extreia de la cantera del Montgó, a pocs metres d’allí i hui encara perfectament visible. El trenet tenia una parada en la fàbrica i un ramal desviat per poder fer el subministrament del fuel; estes vies serien desmantellades a mitjans dels anys 80. El forn de calcinació funcionava de nit i de dia, les 24 hores; es treballava per torns.

D’estes i moltes altres coses parla l’autor de La Dénia del Pòrtland, que es plantejà el treball amb l’objectiu d’assolir “un registre escrit dels fets per mantenir-los vius en la memòria col•lectiva, al mateix temps que per alertar a les nostres autoritats municipals sobre la imparable destrucció del llegat industrial patit a la ciutat, tot suggerint-los l’adopció d’iniciatives que possibiliten la recuperació i adequació dels recintes patrimonials de titularitat privada en estat d’abandonament com aquest per tal de convertir-los en llocs referencials d’ús, oci i gaudiment de la ciutadania abans que els enderroquen”. “La fàbrica -afegeix- es mereix per justícia ser recuperada, no només pel que significa d’herència dels nostres antecedents industrials com un important centre de producció, l’únic gran recinte fabril que queda actualment a Dénia, sinó pel que va representar d’espai d’experiències lligades a l’esforç de molts treballadors del poble que no podem condemnar a l’oblit”.

La fàbrica del pòrtland -la mina, com també es coneixia popularment- va ser clausurada el 18 de juny de 1971. Acabava així l’aventura cimentera a Dénia.