John Lillie, figures sense paisatges 

John Lillie, figuras sin paisajes 
  03/04/2021

El fotògraf s'ha especialitzat en el retrat de persones de diferent condició social 

 

J.V. BOLTA 

Rostres de gent anònima, alguns feliços o amb semblant seriós pel mal que els va la vida, a vegades llegint el periòdic, unes altres fent un salt… Les fotografies de John Lillie aporten una visió particular del món. A Dénia, on viu fa cinc anys, ha captat moltes imatges de persones conegudes i d'uns altres que han aconseguit projecció social, com l'alcalde Vicent Grimalt, l'artista Joan Castejón o el restaurador Federico Cervera. Aquest pensionista britànic trenca els tòpics de l'estranger que, després de deixar la seua activitat laboral, tria com a residència una ciutat costanera del Mediterrani per a gaudir d'una vida tranquil·la.

Perquè John Lillie no per a. Ara prepara una nova col·lecció que, sota el títol de Visca Dénia!, reunirà fotos de treballadors de la ciutat de diferents àmbits. A més, recorre amb bicicleta distancies de 50 quilòmetres tres o quatre dies a la setmana, rep classes d'espanyol i sent una gran curiositat per tot el que li envolta. A la ciutat ha fet molts amics, que li han ajudat a tirar avant com a fotògraf.

El curiós és que, malgrat la bellesa de Dénia i la comarca, les seues fotos se centren en el retrat i no en el paisatge. 

Lillie prefereix el retrat. El seu pròxim projecte inclourà a gent de tota mena, “des de, per exemple, un netejador del carrer a l'alcalde, amb la finalitat de posar-los al mateix nivell”, explica. Entre altres, té il·lusió de fotografiar a l'empresari Adolfo Utor i al president de la Creu Roja, Eduardo de la Morena.

PENSAR LA FOTO ABANS DE FER-LA

Al contrari del que es poguera pensar, quan farà una foto ja té la imatge en la seua ment. “És com quan tenia la meua revista de Triatló i, com era l'editor, pensava a la foto que anava a posar en la primera pàgina, deixant un espai de color blau per a posar text... Ara, més o menys és el mateix abans de traure la foto”. Això no significa que, si va pel carrer i el sorprén una imatge, traga la seua xicoteta càmera digital Fuji. 

Durant la seua etapa al capdavant de la revista 220 Triathlon, que va fundar en 1989 i que encara s'edita, utilitzava càmeres analògiques Cànon, com la famosa eos-1. Quan va vendre el negoci, va deixar la fotografia i va viatjar per nombrosos països sense cambra. Ara es lamenta. 

Lillie insisteix que li interessen les persones, sense importar “si estem a Dénia o a París”, afirma. “A vegades, és un desafiament per a mi però el 90% de les vegades la gent és amable i no posa problemes per a ser fotografiada”. “La meua manera de treballar”, explica, “és ràpid però relaxat i normalment va aconseguir una connexió amb la persona que posa per a mi”. Incorpora el disseny gràfic i tracta que “les fotos tinguen una mica d'emoció i que conten una història -aclareix-. No és només una foto per al passaport”. Seria, per exemple, tot el contrari a la idea de la històrica sèrie de televisió Paisatges sense figures, en la qual l'escriptor Antonio Gala es recreava en diferents localitzacions geogràfiques com a excusa per a recordar una figura històrica.

“TOTA LA MEUA VIDA HE TREBALLAT” 

El seu treball com a fotògraf ha sigut fructífer. L'any passat va realitzar sis exposicions a la Marina Alta. A la Torre dels Ducs de Medinaceli del Verger va mostrar la seua col·lecció Gent de Nepal, amb imatges del viatge que va realitzar al costat d'uns amics, i a Orba una col·lecció sobre la terrisseria. La pandèmia va retardar la inauguració de la seua gran exposició a la Casa de la Cultura de Dénia, amb 66 fotos de cinc col·leccions. També ha exposat en Els Magazinos, el restaurant A la Fresca i en Al Forn. 

I les que arribaran, perquè John Lillie és inquiet per naturalesa. Als 15 anys va viatjar completament només des de Londres a França per a participar en una carrera ciclista. Després es va casar (“tinc la mateixa esposa des de fa més de 50 anys”, diu orgullós) i per aquella època el matrimoni va comprar un ramat de cabres, perquè per consell mèdic no podia prendre llet de vaca. Es van dedicar a l'elaboració de productes lactis. En una segona fase, es van centrar en la importanciación de formatges francesos. Després va arribar la revista de triatló, que encara existeix. John Lillie assegura que “tota la meua vida he estat treballant i no puc estar relaxat”.

A Dénia, John i la seua esposa van arribar per consell d'una amiga triatleta, que li va parlar del clima i de les bones condicions per a practicar ciclisme. Una vegada instal·lat en el barri de Baix la Mar van descobrir l'amabilitat de la gent i un entorn relaxant. “La meua opinió és que Dénia és un paradís”, diu el fotògraf. 

Està agraït a tots els que li han ajudat durant aquest temps i destaca a Pepa Cervera, d'Al Forn i Casa Federico. També cita a altres persones que li han donat suport, com “Sandra i Ricard -Fundación Baleària; Luis i Fede -Els Magazinos, i Maribel -Casa de Cultura de Dénia”. 

Així és a grans trets John Lillie, que als 75 anys ha convertit la fotografia en alguna cosa més que un hobby.

 

<<< Tornar a la portada