La lliga més llarga del món es resol en els despatxos 

No va poder ser. L'equip femení de la Escola Municipal de Futbol del Verger haurà de conformar-se amb la segona plaça del grup V de la Segona Regional Valenta, en una competició que es va resoldre en els despatxos. Malgrat la seua excel·lent trajectòria, amb 21 triomfs en lliga, a penes 2 empats i 2 derrota, i d'haver igualat a la part alta de la taula a quasi tot -goal average particular inclòs- amb el seu rival directe el Monnegre Mutxamel, al final el títol va caure del costat de les de la comarca de l'Alacantí. 
    La competició prometia molta emoció en l'arrancada de la segona volta, amb aquests dos equips ja a la part alta de la taula juntament amb el Dénia, que també va barallar durant bon tram del campionat encara que va abandonar la terna a última hora. Però tot es va torçar en el desenllaç, amb una sèrie de rocambolesques circumstàncies que van haver de resoldre's en els despatxos dels comités de disciplina federatius, i que van resultar desfavorables per als interessos del Verger.
    Un final enrevessat que va seguir un guió molt semblant al d'aquella entretinguda pel·lícula de 2005 titulada El penal més llarg del món, que va dirigir Roberto Santiago. Tot va començar mancant dues jornades, quan el Monnegre no va poder jugar el seu partit a casa del Muro en la data establida per incompareixença de l'amfitrió. Després de l'al·legació del Verger, la lliga es va interrompre per als equips implicats i es van posposar els seus partits a la fi de setmana següent. El de Muro havia sigut un camp molt complicat -on ja havien punxat El Verger i Dénia-, però li ho van posar fàcil en aquesta ocasió al Monnegre, ja que van comparéixer amb insuficients jugadors per a completar un onze, i el partit va concloure amb 1-5. 
    Els de l'Alacantí continuaven líders per una minsa diferència de gols, que el Verger va tractar de retallar a casa de l'Alcoià, ja en l'última jornada. Mentrestant, el Monnegre rebia a casa al Platges del Campello, també un enemic complicat. Però la pel·lícula va seguir un guió diferent. A Alcoi es va tindre de suspendre's el partit mancant mitja hora i amb un marcador de 0-6. Una jugadora local es va esvair i van haver d'intervindre els sanitaris per al seu trasllat en ambulància, mentre el col·legiat afegia més substància a la comèdia amb la suspensió del partit amb l'argument d'una agressió que mai va existir. Però ahi no va acabar tot, perquè a Mutxamel no va comparéixer l'altre rival, el Platges del Campello, i es va decretar un altre ajornament de la trobada.
    Així doncs, la lliga s'anava a prolongar una altra setmana més, i eren ja catorze dies sobre la data assenyalada per al final. El Verger va tornar a Alcoi per a completar el seu partit que va acabar amb victòria de 1-10, marge de gols molt apurat per a poder somiar amb el títol. Però de Mutxamel, on havien de jugar a la mateixa hora, no es rebien notícies, en realitat perquè no n'hi va haver. El Platges del Campello havia protagonitzat la seua segona incompareixença, i la incertesa es va deslligar de nou sobre el desenllaç de la competició, que s'anava a prolongar uns dies més ja amb la pilota sobre la teulada del comité. 
    Al final el que el Verger s'havia guanyat sobre el camp el va perdre en els despatxos, perquè la resolució va ser categòrica: retirar al conjunt del Campello de la competició i anul·lar tots els resultats d'aquest equip de la segona volta, la qual cosa va perjudicar el conjunt vergerí, ja que se li van restar cinc gols per a quedar-se a tan sols quatre de l'aliró. I la lliga, que es presumia de gran interés i emoció, va acabar adulterada i resolta en els despatxos, sense que el campió tan si més no el poguera celebrar sobre el terreny de joc.