La Marina Alta recupera població en 2020 a ritme lent però segur i consolida la línia ascendent dels últims tres anys

  • La Marina Alta recupera población en 2020 a ritmo lento pero seguro y consolida la línea ascendente de los últimos tres años
  • La Marina Alta recupera población en 2020 a ritmo lento pero seguro y consolida la línea ascendente de los últimos tres años
  01/03/2021

Llíber continua restant residents mentre Calp progressa adequadament

La despoblació de l'interior no es frena, excepte el curiós cas de Murla que creix un 7,8% mentre que la seua veïna Benigembla cau un 9,5%

 

La població a la Marina Alta al tancament de 2020 se situa en 178.203 habitants, segons l'última actualització de dades del padró municipal que publica la Diputació d'Alacant en la seua pàgina web (basats en l'Institut Nacional d'Estadística). Aquesta xifra suposa un lleu increment del 1,7% respecte del registre de 2019, encara que suficient per a consolidar la línia de recuperació de població dels últims tres anys. Respecte de l'última dècada, la comarca queda encara lluny dels quasi 202.000 que va aconseguir en 2012 (ara compta amb un 11,5% menys de població), encara que millora sensiblement (quasi un 5%) respecte de la vertiginosa caiguda que va experimentar entre 2016-2017, quan va tocar fons per davall dels 170.000 ciutadans. 

Un total de 22 municipis dels 33 de la comarca han crescut en aquest últim any, encara que la majoria d'ells en percentatges minsos (entre el 0 i el 5%). El que més Murla (7,87%) i el segon Xaló (4,71%). El ránking de municipis que han perdut població ho encapçala Llíber, amb més d'un 11%, seguit de Benigembla (9,5%). La Vall de Laguar, la Vall de Gallinera i la Vall d'Alcalà, juntament amb l'Atzúbia i Castell de Castells, també apareixen en la llista de reculades -a ritme per davall del 10%-, la qual cosa evidencia que la despoblació de l'interior no té fre. 

MOTIUS PER A CRÉIXER O PER A MINVAR

Les causes que provoquen el creixement o decreixement de la població poden ser en alguns casos circumstancials i en uns altres una qüestió de diligència en la tramitació dels registres, o fins i tot de deixadesa o desinterés per part de la ciutadania, principalment els estrangers. Sens dubte, la influència d'aquest últim col·lectiu en el territori de la Marina Alta és molt transcendent: un de cada tres residents de la comarca prové de l'exterior (molt per damunt de la mitjana autonòmica i provincial que se situa entorn del 15%). 

Aquests últims són dades d'un diagnòstic territorial que va publicar el Creama a través de l'Observatori de la Marina Alta i en el qual també s'apunten les causes de la reculada que va patir la comarca a mitjan última dècada (2016-2017). El retorn d'immigrants als seus països d'origen a conseqüència de la crisi econòmica és un d'ells, al costat de la revisió dels padrons que va provocar l'esborrat de centenars de veïns que realment no residien en els municipis, o fins i tot que ho veren però no van renovar la residència. El Brèxit podria haver incidit en la caiguda de residents britànics, o potser no tant perquè la presència d'aquest col·lectiu a la comarca va retrocedir amb més força del 2013 al 2014 -va passar de ser el 15,4% de la població total al 11,2%-, abans del referèndum, mentre que des de 2015 fins ara la seua presència s'ha mantingut entorn del 9,5%. 

LLÍBER PERD UN DE CADA QUATRE HABITANTS

 

Llíber és el municipi que més població ha perdut en l'últim any (11,23%) i acumula en tota la dècada un descens del 22,4%. És també el municipi de la Marina Alta amb major índex de residents estrangers durant els últims deu anys. En la primera meitat de la dècada el percentatge se situava entorn d'un 70% (en 2016 va aconseguir el pic del 71,4%). En 2020 la caiguda respecte d'aqueixa mitjana ha sigut del 10%, per a quedar-se en el 60,3%. El municipi es va mantindre per damunt dels mil habitants fins a 2017 i, excepte un repunt a l'any següent, la corba es va manifestar a la baixa fins a arribar als 830 censats de l'any passat. En els últims cinc anys perquè, Llíber ha perdut un de cada quatre habitants. 

L'alcalde, Juan José Reus, l'atribueix a diverses causes. D'una banda, a l'envelliment dels residents, alguns dels quals han preferit tornar al seu país d'origen. Després el Brèxit, que ha marcat un canvi en les tendències. “Molts britànics d'edat avançada han venut les seues cases i han marxat al seu país; ara s'han instal·lat holandesos, belgues i francesos”. I clar, alguns dels quals han arribat recentment encara no estan inscrits en el padró municipal. La revisió del padró de mitjan dècada també va deixar fora a molts estrangers, matisa l'alcalde, qui es mostra convençut que el 2021 marcarà l'inici de la recuperació poblacional. Un argument de pes a favor és la pandèmia: “amb el tema de la vacuna contra la covid hauran d'empadronar-se tots aquells que la vulguen rebre”, observa. 

EL RÈCORD DE CALP: UN 34% MENYS EN SIS ANYS

Calp ostenta el rècord de pèrdua de població en l'última dècada -almenys sobre els papers-, amb un percentatge que va aconseguir fins al 34% en un lustre -va passar de 29.718 en 2011 als 19.591 en 2016, més de 10.000 habitants menys-. Ara l'escenari ha recuperat una certa normalitat, i el percentatge respecte a aqueix mateix període se situa en el 21,5% (23.325).  

Però ha suposat molts esforços, segons destaca la regidora de Padró i Residents Internacionals, Hilde Backaert. De fet, la situació va arribar a ser declarada de “emergència local” pel qual fora alcalde en els moments més crítics, César Sánchez. No era cap broma, perquè l'Ajuntament deixava de percebre 2,7 milions d'euros per el descens del padró. A partir d'aqueix moment es va posar en marxa una campanya “a tota marxa”, recorda la regidora, per a animar als ciutadans a renovar el seu empadronament. Es calculava llavors que a Calp vivien entorn de 45.000 persones, més de la meitat sense empadronar, i es van desplegar brigades de “agents padronales” per a recórrer casa per casa. Aquella campanya va donar els seus fruits, i en els últims cinc anys la població ha crescut quasi un 20%, més que qualsevol altre de la comarca. “S'ha millorat, però no podem baixar la guàrdia”, resumeix Hilde. 

/REPORTATGE COMPLET EN L'EDICIÓ IMPRESA DE CANFALI MARINA ALTA/ 

Subscriu-te!