La resiliència feta cançó: primer disc d’Anna Rosselló

No vaig poder anar a la presentació de Kisok.curant, el primer disc de la cantautora Anna Rosselló però ho sé tot. Ella és Anna Ferrer Rosselló, de Benissa, i m’ha contat, amb pèls i senyals, el perquè de tot açò. Un testimoniatge tan sincer, emotiu i ple d’afectivitat que em va deixar bocabadat, així de clar. Una persona que descobreix el seu interior i el comparteix de franc, això no té preu. No calia tantes explicacions però me les va donar en un exercici no forçat de generositat. Acabada la conversa, tenia la necessitat d’escoltar les cançons. I me les ha regalades en un nou gest de com és Anna Rosselló.

            Ara sé que el seu nom artístic és un homenatge a sa mare i al poble de Xaló. Ara sé que Kisok.curant és el fruit d’un procés de superació, un punt d’inflexió d’una dona que ha vençut un moment vital complicat gràcies a la creativitat. Ella és mestra de música i té el grau professional de piano. “Necessitava reaccionar, expressar tot el que sentia dins, tot el que m’havia passat, i vaig donar un pas endavant escrivint cançons. Perquè el piano és un instrument molt solitari”, confessa la cantautora.

            La seua obra és un cant a la resiliència, clar i ras, on demostra una capacitat plena per a continuar projectant-se en el futur a pesar de condicions molt negatives o vivències traumàtiques. I ara sé que tot va començar gràcies a la lectura d’un llibre, Kintsukuroi, l’art de curar ferides emocionals, de Tomás Navarro. “Cadascuna de les onze cançons”, desvetlla l’autora, “és com un pegament que utilitzes per a arreglar una peça trencada. La restaures i torna a ser nova. Les ferides com a símbol de bellesa”. Una mena de retrobament amb si mateix “perquè l’activitat creadora ha estat sanadora”, subratlla.

ENVOLTADA DE LA SEUA GENT

            Anna Rosselló ha fet servir la seua gent i el seu territori per projectar-se en el seu primer disc. Un procés creatiu compartit en una nova mostra –i van ja tres- de la seua generositat. Es sent de la terreta, “sóc filla de la Marina Alta”, diu, i també de Puçol, el poble d’adopció. Per això parla de Benissa, de Bèrnia, de la partida del Bombí, de Lleus i d’altres paratges coneguts de sempre “perquè hi ha un vincle, sentimental i emocional, perquè són els meus arrels”, diu. De més enllà ha fet seu el verb xalar, “que no és altra cosa que gaudir molt, viure a borbotons”. I el seu disc n’és la prova.

            La cantautora parla de desamor, emocions, sentiments, vivències i molt més en lletres pròpies i en altres cançons posa música a poemes de Cecília Berenguer, Lídia Santacreu i Joan Nave -tots tres també de Benissa- Manel Alonso i Marc Granell. Dos amigues, Xelo Rodríguez i Tere Nuñez, fan els cors en Moments que valen milions, i el seu fill Marcel, d’11 anys, toca el violoncel en Amb tu les ganes de caminar.

            Els arranjaments i la producció del disc està a càrrec de Nacho Mañó, membre del grup Presuntos Implicados. Les cançons es poden escoltar en les plataformes digitals “perquè ens permeten arribar a la gent, compartir-les i que algú s’emocione amb elles”, diu Anna. I en valencià “perquè estime la meua llengua”. Però, a més, el disc està editat també en format físic “que potser siga una idea obsoleta, pels temps que corren”, adverteix. Però tant se val perquè és, en si mateix, una joia. Inclou un llibret amb les lletres de les cançons i, a més, unes paraules dels mateixos poetes i poetesses dels que ha fet ús. I, per aconseguir la quadratura del cercle, el pròleg està escrit per Tomás Navarro, la seua font d’inspiració en el procés de superació personal. No es pot demanar res més.

            I, a mode de cloenda, en l’apartat d’agraïments inclou també Víctor López, Óscar Vinader, Tere Nuñez, Júlia Villena, Clara Tent, Antonio Campos i Alex Mc-Clure.

            Paga la pena escoltar-la, i prou.