Primera Regional: L'amarg despertar de l'Orba del somni de l'ascens

Hauran de passar uns dies abans que l'afició de l'Orba assumisca la gran temporada que ha realitzat el seu equip en la ja liquidada Primera Regional, a la qual va ascendir fa a penes un any. El temps en què tard a recuperar-se d'aquesta nova maçada emocional que ha rebut en l'última jornada, en la qual ha vist esfumar-se el somni d'un nou ascens de categoria. Ho tenia quasi tot fet fa just un mes, quan ocupava la tercera plaça, última amb dret a ascens, a sis punts del quart, el Contestà. 
    Els del Comtat se li van tirar damunt, encara que l'Orba va arribar a l'última jornada depenent de si mateix. Li bastava guanyar al Real de Gandia, o esperar que el Pedreguer puntuara a Cocentaina. Res d'això va ocórrer. 
    El municipal Juan Peiró del Real de Gandia va conéixer l'ímpetu de la marea taronja, amb una afició orbera bolcada com sempre amb el seu equip, al qual va brindar una calorosa rebuda en el preàmbul del duel. El partit es va posar de cara amb el punt de Pere passada la mitja hora. Però no tarde el conjunt local per a igualar el marcador a una miqueta, resultat amb el qual es va arribar al descans. 
    Temps havia de sobra en la segona part, de no haver sigut pel mal que els van anar les coses als visitants. El Real de Gandia es va posar per davant res més arrancar la segona part, i a l'Orba es van deslligar els nervis. I això que va reaccionar prompte, amb l'empat d'Alioune en el 51. Quedava molt de temps i moltes esperances, però els atacs orbers no arribaven a bon port, davant un conjunt local ben armat en labors defensives. Van passar els minuts i això de l'Orba va ser un voler i no poder, fins que va arribar un altre punt local mancant tres minuts per als 90. La desesperació es va ensenyorir dels taronja, els de dins i els de fora, condemnats en l'afegit a una lenta agonia mentre veien com s'esfumava el dret a somiar bestiar a pols durant tota la temporada. 

“ENS VAN PODER ELS NERVIS”

    A penes unes hores després va arribar en xarxes la sempre sàvia i coherent reflexió del mister, Javi Signes, per a agrair en primer lloc el suport de la seua afició. “No es pot estar més orgulls de vosaltres”, apuntava. 
    Del partit, va assenyalar, “l'intentem amb totes les nostres forces, però no va poder ser, els nervis ens van fer no estar a l'altura d'un partit que exigia una gran concentració i tranquil·litat”. “No ens vam assemblar en res a l'equip d'aquesta segona volta de campionat, a aqueix equip sòlid i fort que era capaç de tot i com a entrenador de l'equip assumisc tota la responsabilitat”, va admetre. A pesar que “els jugadors ho van donar tot, es van buidar i van lluitar contra tot, tractant de fer tot el que els vaig demanar que feren sobre el camp, però ahir no ens va anar possible”.
    “Sent una gran tristesa per tots els aficionats, per la il·lusió i les ganes que tenien de tornar a celebrar al costat de l'equip un somni que podia fer-se realitat. Sent tristesa per veure el vestuari afonat, jugadors plorant i amb ganes de desaparéixer. Sent tristesa per veure als directius que ho han donat tot per l'equip i no han tingut el seu recompensa. Sent molta tristesa”, va continuar el mister.
    “No va poder ser, la història estava així escrita i no vam poder canviar-la, encara que vam tornar a demostrar que aquest club té un poder brutal. Malgrat la derrota, crec que els jugadors mereixen un gran reconeixement pel seu compromís amb l'equip, li ho han deixat tot per portar-nos fins ací, s'han deixat la pell per aquests colors, encara que el final siga trist i dur, gràcies per il·lusionar-nos”.
    Amb la cortesia sempre per davant, va llançar una felicitació al CD Contestà i al seu entrenador Cristian “per aconseguir l'ascens a Preferent, un club on tinc amics i que ha estat al costat de nosaltres donant emoció a la lliga fins al final”.
    I les humils disculpes: “els meus agraïments de cor i les meues disculpes per no fer complir un somni del qual tots teníem moltes ganes de fer realitat, un somni que mereixíem més que ningú per il·lusió, esforç i sacrifici. "Aquest club ha de continuar creixent i continuar demostrant al món que l'Orba és més que un club, Orba és un sentiment", va concloure Signes, que es considera amb molt d'orgull el “entrenador del millor equip del món”. Un equip que ha perpetuat el dret a sommiar.