Que ve el pol·len!: Un 20% de la població té rinitis al·lèrgica 

La incidència de les al·lèrgies respiratòries als països industrialitzats puja de manera lenta però continuada des de fa 20 anys

L'arribada de la primavera és, per a molts, sinònim d'esternuts, picors, congestió nasal i fins i tot de problemes per a dormir o fer vida normal. El pol·len i la pols són els causants de l'anomenada rinitis al·lèrgica, una al·lèrgia que es manifesta en diferent grau i de manera diferent però a la qual temen els qui la pateixen amb intensitat per les molèsties que els ocasiona en el seu dia a dia. Si és d'origen pol·línic, la seua incidència és major a la primavera, quan es disparen els nivells de pol·len de plantes com les gramínies o l'olivera. Encara que també hi ha al·lèrgies a pòl·lens que tenen els seus pics a la tardor i fins i tot a l'hivern. Si detectem algun dels símptomes esmentats, hem de fixar-nos en la seua freqüència i en la seua intensitat abans d'acudir al metge i fer-lo si els símptomes es repeteixen almenys durant tres dies a la setmana i durant quatre setmanes seguides. Perquè, com diu el doctor Gabriel Colamarco, al·lergòleg de l'Hospital de Dénia, el 60% de la població pot tindre símptomes lleus i ocasionals de rinitis l'origen de les quals pot ser, o no, al·lèrgic. 

Als països industrialitzats la prevalença -és a dir, la proporció de persones que pateixen al·lèrgies respiratòries i alimentàries- puja de manera lenta però continuada des de fa vint anys. Es remenen diverses teories sobre els motius d'aquest augment de la incidència, algunes associades a una major higiene que fa que l'exposició a malalties parasitàries siga menor i es disparen les al·lèrgiques. Siga com fora la causa, la rinitis al·lèrgica pot ser una malaltia estacional -la pol·línica- o perenne -deguda als àcars de la pols-. Els símptomes habituals (la congestió nasal, la rinorrea o secreció nasal aquosa, la picor nasal, ocular o faringi, els esternuts, la sensació d'obstrucció) es poden complicar quan baixen fins a les vies respiratòries i es produeix una asma al·lèrgic.

El doctor Colamarco subratlla la importància de fer un diagnòstic a partir d'un abordatge individual, estudiant cada cas, i individualitzar els tractaments. Cal fixar-se en la freqüència i la intensitat de la rinitis, “que pot ser puntual, d'un dia”, i acudir al metge de capçalera perquè faça una valoració i ens done un tractament. “Si no funciona o els símptomes són molt intensos, ens remetrà a l'especialista al·lergòleg que farà la seua valoració”, explica, “però mai cal automedicar-se perquè alguns medicaments poden ser perjudicials”, adverteix l'especialista.

La rinitis al·lèrgica no té edat, “pot aparéixer en qualsevol moment” -assenyala el doctor Colamarco- “i encara que sol ser més habitual en la infància, hi ha pacients que debuten en la vida adulta”. La seua incidència és altíssima, ja que afecta el 20% de la població general, i es pot desenvolupar per factors genètics, que no es poden controlar i augmenten les possibilitats de desenvolupament. Existeixen altres factors de risc també difícils de manejar, com la pol·lució. Se sap per exemple que el consum de tabac durant l'embaràs augmenta el risc de patir-la i que la lactància materna actua com a protectora.

CIPRES AL MARÇ, PARIETARIA A L'ABRIL 

Cada zona té una concentració de pòl·lens diferent. Entre els mesos d'abril, maig i juny, el de major prevalença en l'àrea mediterrània espanyola és el de les gramínies (grama comuna, gespa, blat, ordi, ségol…), seguit del pol·len de l'olivera (molt al·lergògen, fàcilment sensible per a pacients amb tendència al·lèrgica o a desenvolupar símptomes) i el de la parietaria, que té també molta importància a la Marina Alta.

En aquests moments, la major concentració és la dels pòl·lens de final d'hivern i inici de la primavera, arbres que deixen de pol·linitzar a la fi de març. És el cas del xiprer i el plàtan comú. 

El doctor Gabriel Colamarco recorda que les pluges estacionals augmenten la pol·linització i per tant “la concentració de pol·len és major a final d'abril i maig si ha plogut més al febrer i març”. D'aquí ve que unes primaveres siguen pitjors que unes altres per als al·lèrgics. També els al·lèrgics ho passen pitjor els dies ventosos, ja que el vent escampa el pol·len. Els mesuradors de pòl·lens, repartits per tot el territori espanyol, ajuden a controlar la seua concentració i els pics. A la comarca, el mesurador està situat a Pego. 

MENYS SÍMPTOMES AMB MÀSCARA

Com va ocórrer la temporada passada, i encara que no existisquen estudis rigorosos sobre aquest tema, l'ús de les màscares va beneficiar als pacients que pateixen rinitis al·lèrgica pol·línica. “Es va veure una disminució de símptomes perquè l'exposició al pol·len a l'aire lliure, on les concentracions són majors, va ser menor”, explica l'al·lergòleg. Sobre quina màscara és més recomanable, puntualitza que si la FPP2 filtra més “és obvi que protegirà millor”. Aclareix que la vacuna de la covid no té cap contraindicació per als pacients diagnosticats de rinitis o asma al·lèrgiques, que únicament haurien d'esperar a posar-li-la en el cas que la seua administració coincidira amb una crisi aguda. En aqueix supòsit, únicament haurien d'esperar que passara aqueixa crisi asmàtica i seguir amb el tractament.