Retrats de Calp des del cel

  • Retratos de Calp desde el cielo
  • Retratos de Calp desde el cielo
  28/09/2020

Pascal Guilloux presenta quaranta fotografies amb panoràmiques aèries espectaculars

 

DÍDAC VENGUT

Retrats de Calp des del cel. Les noves tecnologies permeten captar imatges a vista d'ocell que proporcionen una visió diferent a la que estem acostumats. Pot ser que no siga res nou, perquè la realitat és ací, però, almenys, criden l'atenció perquè les fotografies descobreixen plans del quotidià que no estan a l'abast dels humans, excepte si et fas un bon passeig i puges al cim del Penyal d'Ifach. Pascal Guilloux, d'origen francés però calpí d'adopció, no és un fotògraf professional, però si mires el seu treball pots pensar que ho és. No utilitza trípode per a donar suport a la seua càmera sinó els comandaments d'un dron que li permet fer fotos i vídeos mentre navega, o més aviat vola, a pler. És un pilot RPA titulat i el dron és capaç de fer la seua missió a 120 metres d'altura i des d'una distància de fins a cinc-cents metres, ni més ni menys, des del punt d'enlairament. Els drons d'ara són “fàcils” de manejar perquè tot està controlat per GPS, apunta, i té una autonomia d'una mitja hora.

            La fotografia aèria ha marcat tant a Guilloux que li ronda pel cap dedicar-se a això. “Estic satisfet, orgullós i il·lusionat pel que he fet. Crec que aquesta tecnologia et dona moltes facilitats de treball que després es poden aplicar en diferents fronts”, comenta. “El que més m'atrau, afig, és que són vistes que ningú veurà. Veig coses que la gent no sol veure”. I per a mostra un botó, ja que Pascal ha seleccionat una quarantena de fotografies –de les cinc-centes o més que va fer- per a plasmar-les en un llibre. No hi ha text, no fa falta, perquè les imatges parlen i es descriuen per si mateixes.

            El llibre no ha nascut de hui per a demà sinó que ha sigut necessari un llarg procés de més d'un any amb infinites proves, de selecció dels paratges a reproduir, de maquetació, etc. Guilloux ha costejat de la seua butxaca l'edició de 200 exemplars que han sigut impresos a França amb una qualitat superior. “Ací a Espanya encara estic esperant que em diguen una altra vegada per a un pressupost. Vaig haver de recórrer a uns amics del meu país i ja està tot fet”, assegura.

VISTES PARTICULARS

 

           Moltes de les imatges semblen estar preses des de la mar. Però Guilloux no s'ha banyat els peus ni la seua cambra tampoc ha tingut cap esquitxada. Ara bé, sí s'ha vist atacada i “advertida” –per dir-ho d'alguna manera- per algunes gavines que es va trobar al seu pas, sobretot en la temporada de naixement de les cries, ja que la veien com una amenaça. El llibre ensenya diversos paratges calpins en ple començar el dia. No és casualitat perquè “és el moment més idoni per a fer una foto. La llum és especial”, comenta l'autor. El Penó d'Ifach, com no podia ser d'una altra manera, és el més retratat des de tots els seus angles possibles, algun d'ells poc habitual. “L'atracció del Penyal és molt gran, la seua majestuositat, i per això és el símbol turístic no sols de Calp sinó de tota la Costa Blanca”, subratlla Guilloux.

            Però hi ha altres retrats de diferents racons que estan a la seua altura. Veure l'edifici de la Muralla Roja, obra de l'arquitecte Ricardo Bofill, com si estigueres en la mar i a pocs metres dels penya-segats és una passada. Les vistes des de l'alt del Morro de Toix es peguen als ulls per a recordar-les. El pont del Mascarat sembla tret d'una seqüència d'alguna pel·lícula. I les fotografies de les platges de la Fossa i el Cantal Roig reprodueixen i descobreixen les diferents tonalitats del blau de la mar. No falten en l'àlbum l'aiguamoll de les Salinas, la Casa del Cocó i una panoràmica del port amb el dic de contenció i els vaixells amarrats en el Club Nàutic.

            Pascal adverteix que “cal seguir la normativa legal per a fer fotos amb el dron. Cal tindre cap. No es poden prendre imatges en el centre històric o en un parc natural. No poden eixir persones i cal controlar que el vol del dron no moleste a ningú ni interferisca en res”. Aquesta tecnologia permet no sols fer fotografies panoràmiques i vídeos sinó també fotos de 360 graus. “Pots fer una ràfega de 25 fotos consecutives que després es poden combinar i veure en el mateix mòbil”, apunta.

 

UN ENAMORAT DE CALP

 

            Pascal Guilloux viu a Calp des de fa 33 anys i parla un espanyol que denota el seu origen francés. Des de bé xiquet –amb tot just dos anys- venia de vacances amb els seus pares i, ja de més jove, passava dos mesos i mig a la Ciutat del Penyal de Calp, a l'estiu, quinze dies per Setmana Santa i altres quinze per Nadal. “Em vull morir ací i que les meues cendres es tiren a la mar”, així de clar i rotund és. Què el va atraure d'aquesta terra?, li pregunte. “No ho sé, la veritat. De xiquet anava a la platja tot el dia. Abans no hi havia cap edifici, ni carreteres, ni el passeig marítim. Record que anàvem a cavall a la platja per un camí de terra”, diu. Però el Calp de hui dia és molt diferent, la transformació és brutal perquè ja no queda ni un espai lliure prop de la mar. “Ara tot ha canviat, ja no es veu la mar des de la casa de la meua mare perquè els edificis no ho permeten. És el que hi ha, no m'agrada però no podem fer res”, confessa. 

            Ara es conforma amb fer retrats contemporanis de la seua ciutat d'adopció. En l'última pregunta de la conversa li demane que trie el seu racó favorit de Calp. No ho té clar i necessita pensar-ho. “Uff, no ho sé. Les Salinas estan molt bé. Però és difícil triar només un. Les vistes des de Toix també m'agraden molt. Hi ha molts llocs molt atractius i ara estan tots retratats”, conclou Guilloux.

Subscriu-te!