Una col·lecció d'art amb el segell de Miguel Ángel Ivars

“Per a un fill de Dénia, que s'haja decidit exposar de manera permanent les obres d'art que ha donat és un orgull, no es pot demanar més”. Perquè si Miguel Ángel Ivars Noguera ha fet la donació d'esta col·lecció ha estat “perquè la puga gaudir tot el públic”. I així des d’esta setmana, la ciutadania pot contemplar a la Casa de Cultura l'exposició de dibuixos, pintures i escultures pertanyents a la seva col·lecció particular que ha donat a l'Ajuntament de Dénia. Totes elles tenen un valor sentimental, ja que evoquen moments i experiències d'una vida dedicada a l'art i a la cerca de la bellesa. N'hi ha on este sentiment és més profund, com el retrat de la seua mare que va pintar l'amic Pastor de Velasco. Altres pertanyents als seus anys de formació en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles, a València, i en la de San Fernando de Madrid. Totes elles intercalades amb una sèrie d'escultures que reflecteixen la passió d'un jove que es va criar entre marbres i que va gaudir després donant-los forma.

La col·lecció d'obres d'art donades per Miguel Ángel Ivars s'exhibirà de manera permanent en la planta baixa de la Casa de Cultura. Totes les peces menys una, de major grandària, a la qual es donarà una ubicació en algun lloc encara no determinat en l'exterior. Es tracta d'una escultura de Toni Marí, l'artista del ferro, que té unes dimensions de 2,24 x 1,06 metres. Perquè l'exposició no quedés òrfena d'aquesta peça, al costat de la resta dels quadres que ocupen una de les parets s'ha col·locat una fotografia presa des de la terrassa en la qual ha estat col·locada durant molt de temps.

Ivars va utilitzar ònix, marbre i coure per a realitzar sis de les set escultures que formen part de la col·lecció. En una d'elles va emprar ònix del Pakistan i en una altra, marbre de Carrara. La setena, la seva interpretació de la prehistòrica Venus de Lespugue, va ser realitzada amb fusta de boix. La influència de la mar i la seva admiració pel Machu Pichu i la cultura inca queden reflectides en estes creacions, envoltades de pintures i dibuixos de diferents autors, entre els quals es distingeixen diversos retrats seus.

Enrique Pastor de Velasco va pintar per a ell a la seva mare, Rosita Noguera, un quadre de majors dimensions que ocupa un lloc privilegiat. També el va retratar a ell, amb un dibuix al llapis que comparteix protagonisme amb altres dos dibuixos a ploma del mateix autor. Són el reflex de l'amistat que va unir a Miguel Ángel Ivars amb el reconegut pintor i la seva esposa, Raquel Payá, amb els qui va compartir moments molt bons, com recorda.

Quatre olis sobre tela, tres de Pastor de Velasco i el quart d'Ivars, formen una altra de les composicions que donen cos a la mostra. De la seva etapa com a estudiant de Belles Arts és la sèrie de quatre dibuixos realitzats a una model en moviment que també s'exposa. I d'aquella encara recordada acadèmia de dibuix, pintura i modelatge que va muntar en l'Avinguda d'Alacant són altres dues peces, en tots dos casos realitzades per alumnes avantatjades: Mercedes Blom Dahl i Encarna Buchon, que li va fer un retrat al mestre.

L'exposició es completa amb dues maquetes de vaixells realitzades pel denier Antonio Simó Ayza: una barca de pesca i la reproducció de la galera Sant Ildefons, de 1842.

POSAR A DÉNIA BONICA

Miguel Ángel Ivars Noguera va estudiar Belles Arts i es va especialitzar en escultura i dibuix. Va exercir durant quatre anys com a docent en els instituts Juan de la Alzina i Padre Isla de Lleó. Però es va adonar que això de fer classes en un institut no era el que més li agradava i va tornar a la seva ciutat natal, on va muntar l'acadèmia de dibuix. Als pocs anys va rebre la trucada de l'alcalde, Jaime Sendra, demanant-li consell sobre com fer de Dénia una ciutat més bonica. S'iniciava així una relació amb l'ajuntament que s'allargaria en el temps i canviaria el rumb de la seva carrera professional, que no va deixar d'estar -això sí- sempre lligada a la bellesa.

Les seves primeres actuacions van estar relacionades amb millorar i posar més bonics els jardins i el mobiliari urbà, finalitat per a la qual també es posaria en marxa una escola taller de jardineria. Ja com a tècnic de l’ajuntament, participaria en la creació de la imatge corporativa. Acabaria exercint com a assessor estètic municipal, plaça que va ocupar durant més de 35 anys. A ell es deu també, recorda, el naixement dels departaments de protocol, premsa i agermanaments.

La ciutat ha canviat molt des d'aquells primers anys. “Està molt més bonica i ha evolucionat per a bé, ni punt de comparació”, assenyala. La creació de zones de vianants i d'ambients distints han estat, al seu judici, decisions encertades. No es vol pronunciar sobre la jardineria. “Ara es deixa en mans d'empreses i no s'actua directament”, puntualitza, “així que, com a pare de la criatura, faré una mica de mutis”. Això sí, tem que l'aglomeració de gent en els mesos de juliol i agost tire per terra l'encant d'un lloc que s'ha dedicat a mimar durant diverses dècades. “No m'agradaria que la meua Dénia moríra d'èxit”, indica.