VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCXXXVIII)

VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCXXXVIII)
  20/10/2018

 

Acabàvem la darrera setmana amb una cita sobre la típica resposta inflamatòria local a l’examen bacteriològic en la recerca d’un virus del pus.

            Hem de dir ara que no són rares les complicacions, especialment als països tropicals; acusades deformacions (elefantiasis per causa -a banda de la filariasis- genital), sobre tot en dones, així com estretors del recte provocades per les cicatrius.

            Com en el cas de la sífilis, també aquí és possible el contagi extragenital, acompanyat d’inflamacions de les cadenes ganglionars limítrofes, per exemple, a nivell de la llengua, dels ganglis limfàtics del coll, etc.

            En quant al tractament, són d’elecció les sulfamides, principalment la sulfadiazina, manifestant-se també molt eficaç la aureomicina.

 

EL GRANULOMA VENERI

 

            Es caracteritza per uns nòduls en la pell i els teixits més profunds amb acusada tendència a ulcerar-se, tenint com a suport la regió dels genitals externs. Està causat pel “Klebsiella granulomatis”, descobert per Donovan, i té un període d’incubació de dos a vuit dies. Sobre les parts afectades apareixen les lesions més o menys ulcerades, abastint ràpidament els replecs càlids i humits de la pell, sobre tot en les proximitats de l’escrot, dels grans llavis i de l’engonal.

            La troballa de l’agent causal permet distingir aquesta afecció de la “linfogranulomatosis” inguinal així com del “xancre blanet”, constituint aquets els seu diagnòstic diferencial. Aquesta malaltia té principalment la seua àrea de dispersió a l’Amèrica del Sud, India, Nord d’Austràlia i illes del Pacífic. Més rarament, s’observa per les costes Oest d’Àfrica i el Sud de Xina.

 

LA MALALATIA DE FIESSINGER I LLEROY

 

            Aquesta malaltia consisteix en una triple inflamació; de les mucoses de l’uretra, conjuntivitis i artritis. Simultàniament, amés a més, poden fer la seua aparició altres símptomes, com taques roges sobre la pell (eritemes), inflamacions de l’iris (iritis) i de la còrnia oculars (queratitis), al mateix temps que cistitis i enter itis, sense comptar amb les menys freqüents hiperqueratosis o lesions cutànies.

            Se suposa que l’agent causal és el virus Chalamydoxon oculogenital, essent de notar que molts dels individus que la pateixen patiren anteriorment de disenteria o de blenorragia.

            La malaltia de Flessinger i Leroy afecta sobre tot als homes, en particular als militars, essent rara entre les dones i pràcticament desconeguda per als xiquets. La seua curació és lenta i per aconseguir-ho el més eficaç són la terramicina i, en alguns casos, l’aureodomicina.

 

LA TRICOMONIASIS

 

            L’agent causal més freqüents de les vaginitis (pèrdues blanques o fluxe blanca) no blenorràgiques sol ser el Trixhomones vaginals, que és un protozou unicelular pertanyent als flagenats; en determinats casos s’introdueix igualment en les mucoses de l’uretra masculina, provocant inflamacions catarrals benignes.

            La tricomoniasis vaginal de la dona està molt extesa, però sembla ser que els homes són poc menys que innocus a ella pel que es dedueix de la raresa dels casos observats. Biològicament s’ha de distingir el Trichomonas vaginalis” del Trichomonas intestinalis, inofensiu paràsit de l’intestí gros.

            Malgrat que aquesta malaltia, tant en la dona com en l’home, se circumscriu a les mucoses de l’uretra, de l’úter i de la vagina, les seues manifestacions són a vegades, molt penoses.

            El tractament és preferentment local, introduint-se productes antisèptics específics en la vagina o en l’uretra, sota la forma farmacèutica d’òvuls, canuletes o solucions medicamentoses instal·lades amb una xeringa especial.

 

PERVERSIONS SEXUALS

 

            En l’animal l’acte instintiu segueix regles immutables i foxes. S’ajusta fins i tot a un ritme vital, d’acord amb les estacions, dins de l’harmonia que regeix tota la naturalesa.

            Però l’home, amb el seu lliure albir, no admet limitacions. Pot frenar o llançar-se al desenfré. Esta és la causa de les perversions i desviacions en la sexualitat, quan esta es torna obsessiva, clar que no tot és fruit de la voluntat. Ja hem vist que hi ha causes constitutives, desequilibris hormonals i estats intersexuals congènits. Però existeixen també altres tendències psíquiques que ens porten a extrems tals com els masoquisme, el sadisme, el fetitxisme, etc. propis de sers dèbils i inadaptats. Cas apart és la prostitució, els motius de la qual hi ha que buscar-los quasi exclusivament en factors socials, econòmics i culturals i contra la qual és per tant possible encara guanyar la batalla. Tema molt debatut pels sociòlegs i estadistes de tots els països és el de la “culpabilitat” individual en els casos de desviacions sexuals. No és rar, ni molt menys, que els que han de jutjar queden perplexes davant molts casos d’homosexualitat, que més mereixien commiseració que càstig, més reflexió que repulsa. Per això seria desitjable que tant el seu judici com les mesures que per a la seua limitació s’apliquen es centren en la repercussió estadística i social que eixos fenòmens puguen abastar i, sobre tot, en les causes que les desencadenen.

 

SADISME I MASOQUISME: DOS TENDÈNCIES OPOSADES. PERVERSIONS SEXUALS

 

            Diu Nietzsche: Feu d’això una qüestió d’honor; ameu sempre més del que sou amats. No vos conformeu amb un segon amor.

            Entre les formes d’expressió de la vida sexual existeixen dos comportaments anomenats “sadisme i masoquisme”, que han adquirit carta de naturalesa en el llenguatge corrent en passar a designar respectivament les necessitats de fer patir i d’experimentar voluntàriament el sofriment.

            Les dos anomalies, amb els mateixos significats en el terreny de la cosa eròtica, poden observar-se tant en l’home con en la dona, no essent específiques en ningun dels dos sexes i tenint moltes vegades ambdues lloc en el mateix lloc, en el mateix subjecte de manera simultània o successiva. Aquí tanquem. Continuarem.

Subscriu-te!