VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CLXXVIII)

VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CLXXVIII)
  20/02/2017

 

Continuem. Ens havíem detingut referint-nos als espermatozoides i la seua manca de mobilitat pròpia, independent... Continuem.

 

“EPIDÍDIMOS” I CONDUCTES DEFERENTS

 

Parlarem ara d’açò. Els “epidídimos” són dos òrgans en forma de casquet que coronen cada testicle. Consisteixen en un llarg conducte arreplegat sobre sí mateix que recull la secreció testicular i la condueix al llarg dels conductes deferents, a través de l’anell inguinal i per cada costat de la veixiga, fins la seua part terminal més ampliada, que rep el nom d’ampolles seminals, veritables dipòsits d’espermatozoides. La lligadura dels conductes deferents és el mig més eficaç d’esterilització masculina, encara sol ser irreversible, degut a l’escàs diàmetre dels mateixos (de 3 a 4 mil·límetres).

 

VESICLES SEMINALS

 

            Són dues glàndules situades per darrere de la pròstata, en la confluència de cada ampolla seminal amb els canals ejaculadors, que al mateix temps, tenen sortida a la uretra. La seua funció consisteix en secretar un líquid viscós i aromàtic que dilueix l’esperma “seca” procedent dels testicles i emmagatzemat en les ampolles seminals. Al mateix temps, per tractar-se d’una secreció rica en fructuosa, contribueix a la nutrició dels espermatozoides.

 

PRÒSTATA

 

            És una formació anatòmica muscular i fibrosa de la dimensió aproximada d’una castanya, rodeja i sosté la porció de la uretra compresa entre al veixiga i el penis. Està prevista de petites glàndules que secreten un líquid de color lletós i olor molt característic, el qual, en el moment de l’ejaculació es mescla amb l’esperma procedent de les ampolles seminals (conductes deferents) i amb el líquid contingut en els vesícules, per abocar el conjunt en la uretra.

            Quan els espermatozoides arriben a la pròstata adquireixen la seua facultat de moviment autònom en mesclar-se amb al secreció de la glàndula, gràcies a les seues propietats especials químiques. Ara bé, la pròstata no allibera el seu contingut més que en el moment precís de l’orgasme, per conseqüència de les contraccions rítmiques a les que es veu sotmesa, punt culminant de l’acte sexual, quan les cèl·lules germinals masculines van a ser sembrades i veritablement necessiten utilitzar la seua, fins aleshores latent capacitat de desplaçament independent, que els resulta indispensable per arribar fins l’òvul i realitzar la fecundació.

 

URETRA

 

            Ja s’ha dit que els dos canals deferents desemboquen en la uretra, justament en el lloc en que esta última travessa la pròstata. La uretra, per la seua banda, és el conducte excretor no sols de l’esperma, sinó de l’orina, però tots dos líquids no poden ser evacuats al mateix temps, perquè molt abans d’arribar a la culminació de l’acte sexual l’esfínter de la veixiga es contrau espàsticament, impedint així l’emissió d’orina, al temps que la pròstata es contrau durant el mateix espasme, tancant la comunicació entre la veixiga i la uretra.

Aquesta última continua el seu recorregut per mitjà del penis o membre viril, en l’interior del qual es troba arreplegada com una espècie de bossa d’acordió en estat de repòs, distendint-se els seus plecs en la fase de turgència. En la paret del conducte estan ubicades nombroses glanduletes que en el moment de l’erecció (si aquesta ve determinada per un estímul sexual, perquè pot venir determinada per un estímul sexual o altres circumstàncies) comencen a segregar un líquid transparent l’objecte del qual és lubrificar el recorregut per facilitat l’esgolament de l’esperma emesa, al temps que arrastra a l’exterior els eventuals residus d’orina existents, que podrien resultar perjudicials per als espermatozoides, a causa dels productes àcids en que en ocasions solen estar carregats.

 

PENIS

 

            El penis està format de tres parts: l’arrel, no visible, però fàcilment apreciable al tacte baix la pell del perineu, situada en la part inferior del tronc; la part intermèdia, o cos, que pensa en estat de repòs funcional i mesura uns 9 o 10 cm., i el gland o porció terminal de l’òrgan que, quan no es troba el membre en erecció, sol estar recobert d’un doble caputxó per l’anomenat prepuci.

            Ja s’ha dit que el penis està recorregut en tota la seua longitud pel conducte denominat uretra rodejant la qual es troben fixes tres cossos erèctils anomenats els cossos cavernosos, als qui el seu treball consisteix en proporcionar al penis l’estat de rigidesa necessària per facilitar la seua introducció en la vagina, que no pot verificar-se en estat de flacidesa.

            El mecanisme que acciona aquest procés posseeix certa complexitat que, per a la seua millor comprensió anem a tractar d’explicar comparativament: Imaginem una veixiga molt elàstica i resistent, de manera allargada, en la qual s’ha introduït una esponja que ocupa tota la seua llargària i es troba en contacte amb les parets. Tot allò suspès per un dels extrems, que està obert, per tant que aquesta estructura quedarà subjecta pel susdit extrem, mentre que l’altre quedarà en posició més baixa; al mateix temps la consistència serà petita. Però si per l’obertura introduïm aigua a pressió impedint la seua sortida, l’esponja, i amb ella la veixiga, augmentarà notablement de grandària i adquirirà consistència, al temps que si segueix sostinguda adoptarà una posició horitzontal.

            Poc més a menys, així és com es realitza el mecanisme de l’erecció. Els cossos cavernosos abans citats, dels quals el situat baix la uretra rep també el nom d’esponjós, per a major analogia, estan rodejats i recoberts per la pell, fina i extensible del penis, que ens recorda la veixiga que citàvem. La susdita pell està dotada d’una xarxa capil·lar molt nodrida i resistent provista d’abundants cavitats esponjoses, anomenades “arèoles”.

            Quan el membre penja en estat de repòs aquests “arèoles” contenen poca sang, però l’excitació sexual determina, per influència nerviosa, una gran afluència de sang que se sent impel·lida cap aquestes cavitats i els cosso cavernosos, omplint-los a pressió, al temps que dificulta el seu reflux mitjançant el mateix mecanisme nerviós. Les conseqüències físiques d’esta activitat són exactament les exposades en el símil de la veixiga i la seua duració coincideix amb la de l’acte sexual, al terme del qual es buidaven els dipòsits sanguinis al·ludits i el penis torna al seu estat de flacidesa. Continuarem.

Subscriu-te!