VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució. La prostitució en l’actualitat (CCXLIV)

VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució. La prostitució en l’actualitat (CCXLIV)
  21/01/2019

 

Amb l’adveniment de l’edat contemporània, el control mèdic i la lluita contra la clandestinitat s’intensifica, com és normal. A França, la llicència de les costums abans i després de la Revolució va contribuir a l’auge dels mercats de l’amor que han sigut meravellosament descrits i pintats en multituds d’obres de la literatura francesa. Després, amb la prepotència del capitalisme, la prostitució “...s’estén, per dir-ho així, a totes les classes de la societat com conseqüència de què l’esperit capitalista mostra la seua tendència a fitxar el preu a totes les coses i a considerar els encants femenins com fàcilment adquiribles”. (Sudhoff).

            Actualment, és freqüent que la professional s’amague darrere d’un seudoprofessionalisme diferent, siga de secretària, artista, governanta, maniquí, cambrera de bar, ballarina, etcètera... En ocasions, dones sense professió, o sense treball elegeixen la prostitució com una fàcil i prompta solució a les seues necessitats vitals, en la qual es precipiten.

            Tot açò és ben conegut.

            Per últim, dues guerres mundials quasi immediates varen crear unes circumstàncies favorables i moments d’extremada dificultat, en especial en els països ocupats o envaits, per a que dones fins aleshores honestes caigueren, prostituint-se, en braços dels exèrcits d’ocupació.

            Unes vegades foren la fam i les necessitats de tota mena els responsables de la caiguda; altres, la revisió i el conseqüent dubte de tots els valors tradicionals, trastornats i possiblement desvirtuats per les conseqüències de la conflagració.

            En l’actualitat els prostíbuls estan oficialment prohibits en quasi tots els països europeus, però aquesta interdicció més o menys efectiva no ha suposat la seua total desaparició.

            Efectivament, pot assegurar-se que avui la prostitució s’ha refugiat en els característics “barris” que proliferen en totes les capitals. Aquests tipus d’establiments operen mitjançant un permís especial que atorga l’administració i són objecte d’uns impostos determinats. Així, doncs, encara que la prostitució oficial estiga prohibida, en la pràctica, amb la seua tolerància, l’Administració es fa còmplice -i beneficiària- d’una prostitució que funciona obertament en establiments de tots coneguts. Les joves que actuen en ells de cambreres cobren uns sous molt alts i un tant per cent de les consumicions, que fa que siguen un extraordinari focus d’atracció per a moltes. Els anuncis que apareixen periòdicament en la premsa sol·licitant personal aconsegueixen que les places queden prompte cobertes.

            En els llocs on encara funcionen els prostíbuls, les “pensionistes” ingressen en ells generalment molt joves, adquirint per contracte el compromís de no poder-les abandonar mentre no hagen saldat els deutes que contrauen a la seua entrada per a la compra de robes, pagament de la pensió, etc.; per la seua banda “l’encarregada” fa tot el possible perquè aquest deute vaja augmentant, almenys en la mesura en que li compense la rendibilitat de la pupil·la i fins que esta deixe de tenir èxit o una infecció vinga a posar terme a les seus activitats.

            Però sempre, i de qualsevol manera, les prostitutes resulten explotades per les “duenyes” de les cases com també ho són aquelles altres que “treballen” per a un proxeneta.

            Malgrat totes les reglamentacions i sancions oficials, així com de les normes d’higiene que la majoria de els professionals solen observar, no existeixen suficients garanties profilàctiques en les cases de plaer. Els preceptius exàmens i reconeixements mèdics setmanals, encara obligatoris, són a vegades eludits per a dona que, fraudulentament, envia en el seu lloc a una companya, apart de que, encara que pràcticament, són en realitat bastant incomplets.

            Es pot afirmar que el “client” no està suficientment garantit i protegit contra el contagi veneri, sense parlar dels danys purament psíquics al que es troben exposats en aquests establerts, que en idèntica proporció són perillosos per a la salut mental. Efectivament, són molts els joves que l’inicien en ells en la seua primera “experiència amorosa”, de la qual després guarden un desastrós record, conscient o subconscient, que influirà en el seu comportament sexual.

            Són també evidents els desastres originats per la prostitució: per ella es propaguen les malalties venèries, les tuberculoses i bon nombre de altres malalties infeccioses, com ho proven les estadístiques que es porten a efecte contínuament.

            Segons una obra d’Hartung, apareguda el 1958, de 187 prostitutes registrades en Hannover oficialment, 149 patien o havien patit, en la seua vida professional blennorràgia, sífilis o ambdues malalties al mateix temps. Es calcula únicament en un escàs 20% el nombre de cortesanes en actiu que gogen de bona salut.

            Aquestes xifres, pot ser encara inferiors a l’índex real de malalties, corresponen amb altres estadístiques igualment sèries i consciencioses. Hartung també opina que, especialment en la blennorràgia, les afeccions deuen de ser molt més freqüents, perquè la malalta pot emmascarar el seu estat.

            El mateix autor sosté que la major part de les prostituïdes queden contaminades des de l’inici de l’exercici si no abans. I una estadística publicada a París indica que en la consulta ambulatòria de l’Hospital de Sanint Louis és adaptable a encontres amb “companyes no retribuïdes” així com un no despreciable nombre (a l’entorn del 15%) a contactes homosexuals.

            Fins el moment, cap país ha aconseguit amb suprimir, ni limitar, la prostitució consentida.

            En els països industrialitzats s’ha comprovat que la prostitució augmenta en els períodes d’economia florents, com a conseqüència dels molts diners que circulen i també per les condicions econòmiques desfavorables, degut a que moltes dones són provocant-les a ella per poder sobreviure.

 

UN PROBLEMA DE CANDENT

 

            En ambdós casos, l’Estat intervé sempre promulgant noves mesures repressives, amb el que el comerç eròtic sol restringir-se fins que els controls es debiliten i els explotadors del vici discorren noves formules que els permeten vulnerar les lleis, com és el cas del sistema americà de les “call-girls”. “El 2 de novembre de 1949, la IV Asamblea General de la ONU va votar una convenció internacional” per a la repressió i l’abolició de la tracta de blanques i l’explotació de la prostitució dels nostres semblants; a més a més suprimia tota mena de reglamentació qualsevol que fos: inscripció en registres especials, targetes professionals, etc”. Continuarem.

Subscriu-te!