El professor Narbona situa València com a seu de l’origen de la Germania durant la seua intervenció en els Encontres a Beniarbeig

El professor Rafael Narbona, de la Universitat de València,  va protagonitzar la segona conferència dels Encontres a Beniarbeig celebrada dijous, i en la que va situar la ciutat de València com a punt d’origen de la Germania. Des de la capital del Túria el moviment es va estendre per pobles i ciutats del país, tant de la dominació reialenca com de senyoriu. Narbona va reivindicar la denominació de Germania, en singular, per tal com designa un únic moviment, tot i la diversitat i gradualitat de les seues manifestacions. La introducció de la ponència va córrer a càrrec de Toni González, membre de la comissió organitzadora, que va agrair la fidel·litat mostrada pel públic al llarg dels deu anys dels Encontres.

La intervenció del professor era molt esperada i va respondre a les expectatives. Narbona va resumir les reivindicacions dels agermanats en els propòsits d'obtenir justícia igual per a tots, participació del poble en el govern de la ciutat, extirpació dels abusos i proteccionisme dels gremis front al liberalisme dels comerciants que promogueren una producció, sobretot tèxtil, al marge d’aquestos col·lectius, i que provocaren una baixada dels preus però també una caiguda de la qualitat, molt inferior dels productes.

El professor va matisar que la Germania es pot entendre com un moviment popular en defensa de les lleis pròpies del regne i de la identitat de València en el context de les creixents monarquies centralitzades i oposades al foralisme. Paradoxalment, en paraules del professor Narbona, allò revolucionari en aquell temps era la mirada al passat i la recuperació de lleis promulgades segles enrere, que s'havien deixat d'aplicar.

La por a un atac dels pirates, com havia passat uns anys abans a Cullera i altres llocs, va ser un dels arguments que abonaren la revolta. Una segona causa, segons el professor Narbona, la va constituir el profund sentiment religiós inspirat per les lectures d'autors com Rocatallada, Llull o Eiximenis a més del llibre de Joan Alamany sobre la vinguda de l'Anticrist imprès precisament el 1520. Una tercera causa assenyalada pel ponent va ser el temor, que ell qualificà de xenòfob, a un alçament dels mudèjars. A tot això, caldria afegir la importància del moviment mil·lenarista encarnat en la figura de l'encobert, o dels successius encoberts, que van ser entesos com a una oposició als drets dinàstics de Carles I i a la proclamació d'un rei propi de la Corona d'Aragó en la persona d'un fill de l'infant Joan d'Aragó i de Margarida d'Àustria, segrestat en circumstàncies estranyes.

La pròxima cita dels Encontres a Beniarbeig tindrà lloc el dijous 16 de febrer, a càrrec de Vicent Terol, arxiver d'Ontinyent i d'Albaida, el qual parlarà sobre La Germania al País Valencià i a les Marines.