La família del jutge republicà Fernando Monzó fa una donació dels seus documents personals en l’exili a l’Arxiu Municipal de Pego

L'Arxiu Municipal de Pego ha rebut una donació de documents personals de l’exiliat  pegolí Fernando Monzó Quilis per part de la família d’aquest jutge d’instrucció d’Alacant abans i durant la guerra civil.

            La documentació -que inclou passaports del protagonista arran de la seua fugida a Mèxic i de la seua parella, Maria Alcina Morell, junt amb certificats, fotografies, cartes de familiars i fins i tot objectes com un encenedor- ha estat lliurada a l’alcaldia per la seua neta Rosa Monzó a la regidora de Memòria Història, Laura Castellà, i a l’arxiver municipal, Joan Miquel Almela.

            “Crec que és el millor lloc en el qual poden estar estos documents, perquè es puga conéixer un poc més la història dels meus avis, que sempre van estar molt orgullosos del seu poble, de fet,  sempre ens van parlar de Pego i van mantindre el valencià a casa, perquè els seus fills i nets el conegueren”, ha apuntat la donant. Així mateix, ha explicat que el seu avi era fill del tinent de la Guàrdia Civil, Felipe Monzó Quilis, i alcalde socialista de Pego des de mar març de 1938 a febrer de 1939, i que una vegada finalitzat el conflicte civil en 1941 es va veure obligat a prendre un vaixell cap a Mèxic des del port d’Alacant deixant a Pego esposa, fills i pares per a evitar la repressió. Aquell fet, segons apunta, va comportar tindre que deixar l’advocacia per a començar una nova vida a ultramar al front d’un negoci de joieria junt amb la seua dona que el va poder seguir un temps després.

            Per la seua banda, la regidora ha agraït expressament el gest de la família Monzó-Alcina “per haver-nos cedit tots estos documents d'una persona que va tindre un paper rellevant en Pego durant els anys de la Guerra Civil i els posteriors al conflicte, la qual que es va veure obligada a fugir del seu poble, del seu país i deixar enrere a la seua família per a poder escapar d'una mort segura”. Castellà ha indicat que “amb la història de Fernando i Maria podem recordar com van ser aquells anys convulsos per a intentar que mai més es repetisquen”.