La partida La Cometa de Calp agonitza després de 300 anys d’història

Bernat Banyuls: “La gent jove no té estima cap a les tradicions i no hem sabut transmetre estos valors”

DÍDAC VENGUT

Hi ha res pitjor que perdre la memòria històrica? El progrés, les ganes de millorar, el boom turístic, el nou tipus de societat, la globalització... Res ho justifica. La partida de La Cometa de Calp agonitza, li queda un alé de vida, just ara que s’acompleixen 300 anys de la construcció de la seua ermita dedicada a Sant Joan, allà pel 1717. Poques famílies originàries hi viuen, la gent gran ja no està i, el pitjor de tot, s’ha perdut la consciència de la terra, del paratge i de tots els costums i les tradicions lligades a un indret poc conegut del món rural calpí. L’ermita té falta d’una urgent restauració, les cases històriques dels Torrats no tenen servei d’aigua potable i, a més, els pocs habitants han de recórrer vora un quilòmetre per dipositar la bossa de fem.

            Bernat Banyuls, president de l’associació Gent de la Cometa, està desil·lusionat, trist i defallit. Fa 10 anys que prepara el tercer centenari de l’ermita però s’ha quedat sol, sense ajuda ni cap resposta malgrat que ha tocat moltes portes. Es dóna per vençut i el que més li dol és no haver pogut continuar la tasca de son pare, José Banyuls Moragues, Pepe La Cometa, i del seu avi, el Ti Bernat Banyuls Crespo, tots dos reconeguts amb la Medalla de Plata al mèrit cívic. El que haguera pogut ser un gran esdeveniment per commemorar els 300 anys es convertirà, si ningú posa remei, en la defunció d’una part important de la història de la ciutat del Penyal d’Ifac.