Temps de saragüells, brials, jupetins i faixes

  • Temps de saragüells, brials, jupetins i faixes
  • Temps de saragüells, brials, jupetins i faixes
  • Temps de saragüells, brials, jupetins i faixes
  • Temps de saragüells, brials, jupetins i faixes
  17/10/2021

 

La tradició no ha d’estar barallada amb la modernitat. Conéixer coses del passat, fins i tot, potser entretingut o, almenys, curiós. El grup l’Esbart Dansiare de Benissa ha celebrat el 9 d’Octubre d’una manera ben especial al col·legi Padre Melchor. Tot l’alumnat, d’Infantil i Primària, es va reunir al patí a fi de conéixer alguna cosa més de la indumentària tradicional valenciana, els vestits, a hores d’ara, que els balladors i les balladores utilitzen per a dansar al so de la dolçaina i el tabalet.

        Una època passada, és cert, en la qual per a vestir-se no s’empraven els pantalons vaquers ni els tops ni el xandall, les peces de roba més habituals dels més menuts i de la joventut. La demostració va estar a càrrec de Raquel Pineda i Marcos Antonio Torres, amb l’ajuda de la presidenta i vicepresidenta de l’Esbart Dansaire, Cris Rodriguez i Luisa Torres, respectivament.

        La indumentària popular valenciana correspon a dues grans èpoques, que transcorren des del primer terç del segle XVII fins el primer terç del segle XX. Diuen els entesos, que esta indumentària, amb l’excepció d’algunes peces heretades del passat, com els saragüells –de procedència morisca o mediterrània- respon a variants locals de l’estructura de la moda europea occidental, amb influència bàsicament anglofrancesa. Este model és copiat per la minoria dirigent del país, la gran aristocràcia que seguia el dictat directe de la cort. La classe popular intentava imitar, a més o menys distància, estos patrons de la cort però que mai no reproduïa exactament.

        Estava ben diferenciada la roba de feina quotidiana, la “d’anar fent”, la de mudar-se i la de festa. Dins de l’última, encara es distingia si es tractava d’un diumenge normal o els anomenats Diumenges del Nostre Senyor i festes assenyalades com Corpus, Nadal o d’altres festes majors. Hi havia oficis que condicionaven l’ús de determinades peces d’indumentària directament funcionals, o determinades activitats que demanaven unes peces específiques de roba.

 

Per a elles

Roba interior: camisa, xambra, camalet, brials, calces i mitges calces i lligacames.

Faldes: guardapeus, refaix, vió o sac de drap. I com a complements, el rutlo i el fadriguer.

Cossets i davantals.

Mocadors i manteletes: mantellina, manta, redona o mitja lluna, dengue, tovalla, terno i mocadors de coll, de cap i de mà.

Altres adorns: vetes i flocs.

Pentinats: monyo, trena i flors.

Calcer: espardenyes i sabates.

Joies: agulles peineta, arracades, creu, agulles de pit, cadenes, rosaris i polseres.

 

Per a ells

Camisa i brusa

Calçons i saragüells: saragüells, calçotets, negreta i calçó.

Jupetí i jupa.

Peces d’abric: capa, capot, anguarina.

Faixa.

Calces: mitja calça, peüc, calça redona i calça de sivella.

Lligacames.

Altres complements: alforges, cinturons, barret i mocador.

Joieria: botons o mançanetes, fermall, sivella, rosaris i anell.

Calcer: espardenyes, albarques i sabates.

 

 

 

 

<<< Volver a la portada