Tirant i Carmesina ballen a Benissa

Dos enamorats, Tirant i Carmesina, han ballat per primera vegada als carrers de Benissa. Es tracta dels dos gegants del grup de ball de Dénia Dianium Dansa, que ha amenitzat amb música i danses la festivitat del 9 d’Octubre. El passacarrer que anunciava la festa s’inicià a la Plaça del Portal i va travessar el carrer Puríssima per arribar a la Plaça Rei Jaume I. En el trajecte sonava la Jota d’Alfarp, una peça de compàs ternari, que emula com roden els gegants i menegen el vestuari que porten. Una vegada a la plaça, els dos gegants van ballar davant del públic una obra feta a propòsit pel compositor Pep Sendra, de Pego, que va ser mestre de la banda de música de Dénia durant molts anys. Sendra es va inspirar en la música processional de l’època del Tirant Lo Blanc, en el segle XV. A la dolçaina, Josep Alemany, i al tabalet, Josep Ribes, dos virtuosos d’ambdós instruments i molt coneguts com a integrants del grup Canya Badà.

            No és gens fàcil fer ballar els dos gegants perquè pesen entre 60 i 65 quilograms, no són lleugers com alguns d’alumini. Tirant té una alçada de 4’10 metres i Carmesina arriba als 3’80 metres. Tots dos estan fets a la manera antiga perquè l’armadura és de fusta i la vestimenta és de tapisseria.

            I calia acompanyar-los amb més música i balls. Dianium Dansa va interpretar l’Areniya de Benafigós, un ball en redó, la Jota de Marines i el Ball de tres de Pinós, quasi res. L’acte es va tancar amb el parlament de l’alcalde, Arturo Poquet, i l’ofrena a l’estàtua del Rei Jaume i a càrrec de tres xiques del grup denier.

TIRANT I CARMESINA

            Dianium Dansa va aprofitar la seua actuació per presentar l’obra de Joanot Martorell i els seus dos protagonistes, el cavaller Tirant i la princesa Carmesina. I tot amb el capítol del setge de la ciutat, quan ella s’assabenta de la partida de l’enamorat a la guerra i li regala la seua camisa. Ell la utilitza després com a “cata d’armes”. La referència no és debades perquè el gegant denier Tirant va vestit com descriu la novel·la, amb una camisa de mànegues llargues, nugada amb un cordó de Sant Francesc, amb la mànega dreta arromangada i l’altra amb el Sant Cristòfol. A més, porta dues bandes amb dos inscripcions ben significatives: Qui bé està, que no es menege i Qui seu a terra, no té on caure. La vestimenta és obra o disseny de l’alcoià Alejandro Soler, un dels indumentaristes més reconegut de tot el territori valencià. Vicenta Espasa, vocal i responsable del grup de ball de Dianium Dansa, comenta que “hem escollit estos dos personatges perquè són un exponent de la nostra literatura i amb ells reivindiquem la nostra llengua i les nostres tradicions”.

            Els gegants tenen vida des del 2010 i solen eixir per Dénia amb motiu de la processó del Corpus i la festa del 9 d’Octubre. No és fàcil anar més enllà perquè transportar-los costa, i prou. Tot i això, han estat a localitats com  Ontinyent i ara han debutat a Benissa. I tot té un perquè i no és altre que la regidora de Cultura, Rosa Lucia Pino, és balladora del grup denier des de fa molts anys. “Volíem fer un 9 d’Octubre especial, per la vesprada, i vam pensar en Dianium Dansa i els seus gegants perquè els tinc una gran estima”, diu la regidora.