VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCLIV)

Ens havíem detingut la darrera setmana parlant de l’adolescència en relació a la pubertat. Continuem ara amb el tema. Direm que sols quan s’haja superat eixa etapa es diu que podrà jutjar-se eixa situació. Aleshores es diu que s’ignora si determinada orientació cap el seu propi sexe procedeix d’algun impacte rebut en la seua infància o si és encara d’una pubertat mal superada i sense assumir. A més a més, també la conformació física si compta en el final.

            Així mateix, ocasionalment s’observen algunes dones joves i en plena maduresa heterosexual activa, que bruscament i sense motiu aparentment efectuen un retrocés cap el comportament homosexual de la pubertat. Potser açò puga interpretar-se d’un punt de vista com una conseqüència de les seues disposicions individuals. Potser que en realitat intervinguen altres factors. Resulta quasi impossible trobar-ho.

            Us exposarem ara el cas d’una jove adolescent de divuit anys que va contraure unes relacions sexuals amb una companya de més edat.

            Fins aleshores aquella jove, de pubertat tardana, havia tingut una existència trista i desproveïda d’afectes. Després d’un anys de relacions íntimes amb una amiga, elles tingueren que separar-se i prescindir dels seus encontres, que substituïen per contactes heterosexuals. Després de vàries experiències molt tristes, la nostra protagonista es va casar. Durant la guerra va quedar vídua i va contraure unes noves núpcies, però el seu segon marit la va abandonar uns anys més tard, i així la jove que amb la unió havia volgut assegurar-se la vida ara se’n va vindre en la desgràcia. Aconseguint el divorci, va establir noves relacions homosexuals amb una altra amiga. És possible que aquesta jove fora una lesbiana per vocació, que després de tantes activitats homosexuals acabà per abandonar-se als seus impulsos naturals, però també és probable que haguera en ella una necessitat d’escapar de l’estat d’adulta, que no fou res agradable per recobrar la seguretat la seua experiència juvenil, desig en tots els sers humans poc segurs i allò patit en la seua adolescència.

            Un dona així pot donar la impressió de ser homosexual, com poden semblar-ho jovenetes seduïdes per una adulta en l’època de la seua pubertat, circumstància que els va frenar en el seu desenvolupament psíquic, encara que no siga per inclinació.

            Afegirem que la interessada va efectuar la seua fixació definitiva i endavant es va mostrar satisfeta amb la seua sort.

            Altre cas és el d’una adolescent de quinze anys, molt intel·ligent i desitjosa de saber, que atrau l’atenció d’una ajudant de laboratori d’un institut científic. La joveneta estava encantada d’haver trobat una companya major que ella que la prenia seriosament i es preocupava de les seues inquietuds. A poc a poc estes relacions culturals evolucionaren cap un to social que es va mantenir durant anys de manera estable. Tots quants la rodejaven estaven convençuts de què es tractava d’una homosexual innata i idònia, però un any després de la seua amiga, aquella estudiant que ja contava 25 primaveres es va casar i es convertia en excel·lent esposa i mare excepcional.

            A partir del seu matrimoni, aquell ser de caràcter infantil, malgrat la seua intel·ligència natural superior i clara, va poder expansionar-se totalment en la seua exquisida feminitat, inèdita fins aleshores.

            L’elecció d’una companya que pertany al propi sexe no pot certificar per ella sola que la persona siga amb certesa una lesbiana. En realitat, el qualificatiu sols pot aplicar-se quan l’orientació homosexual no constitueix una compensació, no un acte de retorn o d’evasió cap a la infància, ni una fixació de les experiències de la pubertat.

            Decidir-ho és competència del psiquiatra, però es pot assegurar que gran part de lèsbiques pertanyen a aquesta segona categoria, com ho prova el que, des del punt de vista psicològic, quasi totes les homosexuals femenines presenten un caràcter infantil.

L’HOMOSEXUAL I L’INSTINT DE MATERNITAT

            Altres dones, en canvi -fins i tot havent mantingut relacions heterosexuals amb homes, i inclús després d’haver-se casat-, acaben convertint-se en homosexuals. En estos casos “suporten” el matrimoni perquè desitgen fills i no volen separar-se d’ells. Fins i tot ocorre en ocasions que si arribaren a casar-se ho feren únicament per raons socials o convencionals i alguna fins i tot pensant que les ajudaria a superar el seu vici.

            Aquests estats estan influenciats en gran part per les relacions pare-filla, perquè és sabut que el comportament sexual ve modelat de manera decisiva de d’abans de la pubertat per experiències i fets viscuts en l’ambient familiar. Sense voler-ho, moltes vegades el pare, la mare o ambdós a una, impedeixen al fill cap a la seua posterior orientació homosexual.

            Un pare tirànic que sotmet als seus fills a base de continu temor pot donar pàbul a una fixació de caràcter positiu o negatiu, amb arreglament a directius de les quals la jove es reposarà per ella mateix dels seus temors desenvolupant per compte propi el paper viril i enèrgic, actiu, del seu progenitor. I l’adolescent masculí igualment, però en sentit contrari.

            L’expressada actitud mental, posant que d’homosexual femenines estem tractant, obligarà a la jove a adoptar davant de les seues amistats una actitud activa, masculina, i a contraure relacions homosexuals que conservarà i que, una vegada convertida en dona, no ha sabut alliberar-se d’aquesta motiu impuls.

            La mare també pot provocar idèntics resultats, en particular en les filles, quan “domina” a la seua família amb procedir dictatorial, mostrant-se incapaç el pare de “protegir” als seus contra l’autòcrata domèstica. En una situació així, la jove s’atribueix la funció de qui deu enfrontar-se amb la mare i subjugar-la, per a la volta alliberar-se de la pressió materna; en resum, s’atribueix el paper que considera que hauria de desenvolupar al pare.

            Segon Hélène Deursch, és característic en aquesta varietat de lesbianes el “disposar” no d’una sinó de dues amigues, perquè malgrat de la seua homosexual primària, en la que s’irroguen papers de ser viril i actiu (cap el qual evolucionaren en raó de la seua trista situació familiar i en contra de la seua manera de pensar i sentir, típicament femenina), mantenen altra amistat homosexual amb una dona de més edat i amb qui viuen el fet del ser que busca protecció i ajuda. Continuarem.