VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCLX)

VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCLX)
  25/03/2019

 

Ens havíem detingut últimament parlant de les cèl·lules epitelials, com a part de les mucoses, que tenen una vida més llarga. Direm ara que la seua conformació es sembla suficientment a la que ostenten les cèl·lules sexuals. En el que es refereix a la pell, les seues capes més profundes envelleixen més ràpidament, però, tocant a l’epidermis diuen que es regeneren durant tota la vida.

            Respecte a les arteries i el cor és el seu un treball particularment dur: gràcies al seu esforç la sang resulta bombejada cap a totes les regions de l’organisme. Les artèries d’un home de seixanta anys, per exemple, s’han contret més de dos mil milions de vegades al llarg de tota la seua vida i no pareixerà estrany que l’elasticitat d’eixos vasos sanguinis disminuís promptament.

            Passada al quarantena, les parets de les artèries solen haver-se endurit suficientment per a fer més penós el treball del muscle cardíac, que amb l’objecte d’adaptar-se a esta disfunció arterial, deu dilatar-se, donant lloc un augment de volum perfectament mesurable. El cor d’un individu de vora 21 anys, recent acabat el creixement, pesa entre els 200 i els 250 grams. Als 40 anys no tindrà menys de 280 grams, aproximadament. I als 40 anys no tindrà menys. Per arribar als 310 als seixanta i als 320 cap als 70 anys. Tot aproximadament.

            Pel que es refereix a l’arteriosclerosi (o enduriment de les arteries), és patiment freqüent entre les persones de curta edat. Un creixent nombre de substàncies que anteriorment eren amb facilitat eliminades gràcies a l’elasticitat dels vasos, es dipositen ara en les seues parets encara que esta malaltia pot tenir els seus orígens també en altres causes distintes a l’edat, com el “surmenage” (esgotament per excés d’energia endarrerida) física o intel·lectual, una alimentació massa rica, els excessos en el tabac, etc.

            Aquestes circumstàncies provoquen un estretament del calibre arterial que disminueix la llum del vas, facilitant la arteriosclerosi de les artèries i dificultant el pas de la sang.

            L’esmentada afecció pot manifestar-se en les artèries coronàries, o vasos destinats a la irrigació del muscle cardíac, en el sistema circulatori del cervell o, simplement, ser causa de la deficient nutrició d’altres teixits, encara que igualment és susceptible d’afectar a tots al mateix temps.

            Està clar que el susdit procés no fa obligatòria la presència de tots els sers sense excepció, però en canvi alguns comencen a patir-los des dels 30 o 40 anys. Però direm que les glàndules sexuals continuen actives. Fins i tot direm que en edats avançades els testicles segueixen elaborant espermatozoides perfectament aptes per a la fecundació. Dintre dels cossos cavernosos són els últims en patir la dessecació. I això t’explica que l’erecció continue patent quan el teixit conjuntiu ha arribat a la seua màxima cota degenerativa.

 

LA MENOPAUSA. UN FENÒMEN INEVITABLE, PERÒ NO TRÀGIG

 

            Fins ben avançat el segle XX, era corrent que les dones de més de quaranta anys es consideraren “velles”. L’amenaçadora menopausa representava com una mort del sexe, en realitat una anticipació de la mort real. Les dones perdien la seua feminitat i això, per l’especial psicologia femenina, era al privació de la vida.

            En la literatura dels segles passats s’observa perfectament aquest fenòmen. Les dones es vestien més sòbriament, predominaven els tons obscurs o negres. Les que havien sigut animades dames, a partir dels quaranta eren “senyores majors”.

            Als homes -“els quarentons”- els ocorria quelcom paregut. Es consideraven ja “projectes”. I tenien el “cortejo” de malalts, de patiments, fins arribar al desenllaç fatal. La paraula “menopausa” sol emprar-se per designar la desaparició de les regles; el període que antecedeix acompanya i segueix a la retirada de la menstruació és el “climatori” que amb l’envelliment segueix camins paral·lels. Diversos estadistes manifesten que l’edat mitja dels inicis de la menopausa és la de quaranta set anys, arribant als extrems al 40 i 57 anys.

            Els factors racials i hereditaris marquen un paper més important que condicions climàtiques. La pubertat, per exemple, és més precoç quan més pròxim a l’equador viu l’individu. S’ha comprovat vestits si un aborigen d’estes regions es trasllada a un país nòrdic els seus descendents segueixen tenint una pubertat i una menopausa més precoces que els naturals de les terres gelades.

            El gènere de vida influeix també en aquest aspecte; per alguns tratadistes, i basant-se en determinades estadístiques, en la dona proletària cessen abans les regles que en la burgesa. Segons ells, el gènere de vida, i sobretot l’alimentació, són les causes directes d’estos fenòmens. Però no es pot estar segur d’aquestes conclusions, perquè altres estadístiques han donat resultats inversos, i això produeix cert escepticisme sobre les seus conseqüències, i no permet generalitzar massa, perquè en la seua major part no tenen en compte els casos particulars ni la influència psíquica i física.

            La menopausa presenta diferents distintius en cada subjecte. En algunes dones, la regla es va fent menys abundant fins la seua desaparició total. En altres, falta durant algun període, reapareix més tard fins arribar a una desaparició definitiva. I en altres ocasions, els menstruos desapareixen brusca i definitivament fins el punt de què la dona arriba a creure’s en cinta. Tota una fantasia i moltes preocupacions.

 

CONSEQÜÈNCIES DEL CLIMATERI FEMENÍ

 

            Les modificacions físiques de la menopausa produeixen una espècie d’envelliment accelerat, s’assomen les arrugues, la pell es fa aspra i menys elàstica, els pits es fan més petits, el cabell perd brillantor i suavitat. És l’època en què la dona s’agafa desesperadament al que considera “tabla de salvación”, gimnàstica, massatges, tintes, maquillatge... Per altra banda, es torna més emotiva del que solia ser normalment, té bruscos canvis d’humor, ganes de plorar, crisi nervioses, trastorns circulatoris provoquen sufocacions, calors sobtades...

            Però en certs casos les conseqüències d’aquest període poden ser molt més greus. La dona se sent entristida en donar-se compte de què ha envellit, sobretot quan no ha aplegat a tindre fills. Això li pot produir un complex d’inferioritat, quan considera que ha finalitzat la seua vida sexual sense haver realitzat, sense haver-se sentit mai “veritablement dona”. Continuarem.

¡Suscríbete!