VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCLXXIII)

VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCLXXIII)
  17/06/2019

 

Ens quedàrem la darrera setmana preguntant-nos sense resposta si podia existir un “Orgasme Infantil?”. Continuem ara amb la pregunta.

            Generalment, els xiquets solen excitar-se apretant els muscles un contra l’altre, però aquestes pràctiques raríssima volta condueixen a l’orgasme. Així i tot, s’han produït descobriments que permeten suposar l’existència típicament sexual, especialment en el xiquet, en eixa conducta.

            Kinsey va observar la consecució de veritables orgasmes (sense ejaculació, ja que els espermatozoides no comencen a formar-se fins la pubertat) en xiquets i en xiquetes fins a quatre i cinc mesos, que relata d’aquesta manera: “L’agitació del xiquet es deu summament a l’impuls sexual. Aleshores s’aïlla del món exterior i comença a fer moviments rítmics en el baix ventre: es posa tens i s’estremeix espasmòdicament, para, a la seua arribada, mou violentament braços i cames o plora. Acte seguit, es calma i el seu estat de tranquil·litat i d’equilibri es sembla al que segueix anàloga experiència en l’adult.”

            Garnier descriu també el següent cas d’una xiqueta de menys d’un any:

            Constantment mostrava desitjos de sentar-se a terra o en un silló, on començava a agitar les cames i baix ventre: si era traslladada a una cadira seguia practicant la mateixa activitat. Als dos minuts d’aquests moviments, aproximadament, es deixava caure cap enrere, contraguda, convulsa i llançant crits, per a recuperar quasi immediatament la seua pràctica, manifestant el descontent mitjançant plors si tractaven d’impedir-ho.

            Els pares comprenen rarament les causes d’eixos comportaments, perquè no recorden actituds de comportament semblants quan descriuen els símptomes davant el metge, però és indubtable que es tracta de manifestacions capitals de la sexualitat infantil, per a la qual encaixonarem algunes de les mesures més convenients.

            L’hàbit de xuclar-se el dit sol ser una costum que manca de gravetat i que el xiquet abandona en general per ell mateix, essent per tant inútil actuar contra ella, excepte quan el xiquet s’entrega a ella de manera abusiva i persistent.

            Alice Balint, en la seua obra Psychology of the Nursey, declara que eixa costum pot constituir una forma de masturbació que fa al xiquet, per dir-ho així, independent del seu mig, i mentre s’ocupa d’això, es basta a sí mateix sense tenir necessitat de recórrer a ningú, jugant que en tal cas, quan el xiquet s’ha retragut “dins de la seua closca”, és contraproduent obligar-lo a eixir d’ella i a interessar-se en altra cosa.

            Estima la citada autora que eixos xiquets poden comparar-se amb el borratxo que busca i troba refugi en la botella per oblidar les penes i afegeix que no són necessàries grans mesures per combatre l’hàbit, pensat que l’únic mig veritablement eficaç consisteix en atraure l’atenció del petit cap a altres jocs i ocupacions que el distraguen.

            La masturbació infantil és relativament inofensiva. I en tot cas menys perjudicial que els errors pedagògics que es cometen cada dia per a combatre-la. No es deu castigar al xiquet que es masturba, ni amenaçar-lo o colpejar-lo amb la mà, sent més importants i decisives les mesures precautòries que les punitives. En primer terme, és essencial no deixar-lo dormir en el mateix llit que la mare. Sense comptar amb les exigències elementals de la higiene i de la comoditat, les carícies innocents entre els dos provoquen el risc d’influir perillosament en el xiquet. Aquí deixem un parell d’exemples:

            Un xiquet de vuit anys patia de desmais i angoixes nocturnes. Començava a plorar quan el deixaven sol en la seua habitació i sols es calmava quan sa mare li permetia gitar-se amb ella. A les preguntes del metge respecte al comportament del xiquet en eixes condicions, la mare li va respondre: “Em besa i veu que ja no té por. Algunes vegades es mostra tan ardent que dec rebutjar-lo”. Encara que el metge va advertir a la mare, ella no va valorar fer-li cas, al·legant que sols es tractava d’un gran amor filial”. (Haire).

            Un xiquet de cinc anys no podia dormir si no tocava el pit de sa mare. Xillava i plorava fins que se li feia cas. El xiquet es va fer l’enemic mortal del metge després que este, adonant-se’n de la situació, va prohibir a la mare que fiqués el xiquet al llit amb ella. El crio no es va ja deixar ja auscultar i prorrompia en desesperats plors en quant se li arrimava el doctor. Arribà a triomfar sobre el metge, al que ja no va tornar”. (Haire).

            Les manifestacions excessives d’amor maternal, com les carícies en les zones erògenes del xiquet, poden deixar empentes indelebles en ell. Tampoc és permissible que dos xiquets, encara que siguen del mateix sexe, dormen junts en un llit. Els psicoanalistes citen gran quantitat de casos en els quals eixes intimitats entre germans (del mateix sexe o no, de sexe contrari) han sigut la causa d’ulterior desordres nerviosos.

            A part d’això, tampoc és precís exagerar descobrint un motiu d’alarma en tots i cadascun dels jocs infantils, molts dels quals no constitueixen més que el signe d’una curiositat normal i perfectament explicable.

            Heus aquí un cas, tal vegada exagerat, però que serveix per a posar de relleu l’actitud intel·ligent d’un pare. Ha sigut descrit per una doctora sueca:

            Un dia d’hivern nòrdic, molt gelat, l’esposa d’un oficial va rebre la cridada d’una amiga seua. Aquesta li digué que havia trobat a la seua xiqueta de cinc anys, Eva, en la carretera, amb els seus pantalons caiguts i se l’havia enduta a la seua casa. La mare li va demanar que li la tornaren, ben tapada, i així es va fer. Amb tota la seua innocència, la xiqueta contà que Björu, un amiguet de sis anys, va voler veure-li el culet: així doncs, s va baixar els seus pantalons d’esquiar però no va saber pujar-se’ls i cordar-se’ls. La mare es va impressionar moltíssim i li va costar molt reposar-se; el pare es posà a riure i digué: “Escolta, Eva, si Bjöur encara vol veure el teu culet porta-te’l a una habitació caldejada i mostra-li’l, perquè en la carretera fa molt de fred i podries agafar un catarro”. Cal di que Eva va oblidar molt prompte aquest incident; molt més prompte, segur, que si l’hagueren renyada o li hagueren pegat per això. Continuarem.

<<< Volver a la portada