VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCXLII)
Ens detinguérem la darrera setmana amb una cita de Hammond Cox relacionada amb activitats d’un personatge actiu en moviments sàdics. Moviments que mantinguérem amb certa profunditat. Continuarem ara amb el tema.
No fa molt de temps es pretenia afirmar científicament que “tots els xiquets menuts eren sàdics”, encert tan monstruosament fals com el que pretenia l’existència de pobles sàdics i de pobles masoquistes.
Els arguments per qualificar de sàdic el xiquet es basaven senzillament en el seu desig innat d’experimentar les seues forces en contacte amb el món exterior, necessitat que el bebè és incapaç de controlar, començant per no preocupar-se del dolor que origina als demés que encara no ha experimentat, ni tan sols sospirat.
Anàlogament, les sensacions que experimenten els qui assisteixen a corregudes de bous, a combats de galls o de boxa, no tenen res en comú amb el sadisme:
Les formes més brutals del sadisme es donen en l’home (quasi en exclusiva), però, encara menys coneguts i divulgats, també cometen actes de sadisme les dones. El que passa és que per ser menors, la seua força física han de dur-la a terme amb sers més dèbils que elles, atacant a víctimes més dèbils, a víctimes físicament inferiors.
Les brutalitats sàdiques comeses a vegades per mares als seus fills, per àvies contra netes, noies contra els bebès a la seua cura, revelen una extraordinària varietat de tortures físiques i psíquiques, en les quals resulta impossible, o poc menys, intervenir, perquè la víctima no disposa dels mitjans o de l’oportunitat de queixar-se.
Devem destacar també que gran part de “violències sàdiques” comeses en xiquets o adults no mereixen este qualificatiu, essent simplement violències que al màxim acrediten la carència de sensibilitat i de cor en algunes persones.
El veritable sàdic o masoquista és sempre un subjecte ansiós de sensacions i que pretén compensar d’aquesta forma la seua falta de vitalitat sexual.
FETIXISME I ALTRES PERVERSIONS. ELS ANORMALS PSICOSEXUALS
Les perversions que ara tractarem no són, en els seus orígens, innates ni hereditàries, o siga que ni ens referirem a individus que ja vingueren tarats al món.
L’innat en ells és la seua naturalesa poc adaptable i una sensibilitat ambigua i inquieta semblant a la que podem comprovar en la majoria dels sers anormals. Un esdeveniment insignificant, unes paraules sense mala intenció, per exemple, poden ferir-les profundament.
Senten rubor per la seua excessiva sensibilitat i en lloc d’adaptar-se a ella, intenten per tots els mitjans amagar-la, pretenent emmascarar a qualsevol preu el seu món interior.
Amb això no volem dir que tots els sers hipersensibles i poc sociables siguen o vagen a convertir-se en anormals, però són els més sensibles i poc sociables siguen o vagen a convertir-se en anormals, però són els més exposats a arribar-ho a ser i en ells l’educació és particularment important.
Els comportaments anormals que exposarem es caracteritzen pel fet de què són actes sexuals en què no es compta amb veritable col·laborador. Els seus adeptes són sers aïllats en les seues experiències sexuals, estant com obsessionats, com obnubilats per la seua persona.
Les seues facultats d’experimentar sensacions sexuals estan fixades amb arregles a una forma d’expressió determinada i immutable. Actuen impulsades per una espècie de constricció imperiosa perquè son incapaces d’obtenir i d’assaborir i arribar a la voluptuositat d’altra manera que l’elegida.
L’origen de la seua anomalia no consisteix en un vici de conformació dels òrgans sexuals o de les seues glàndules rectores, ni en el desordre funcional del sistema nerviós, siga provocat per un traumatisme o per una malaltia del cervell (com pel regular estes persones s’esforcen en creure), sinó en una disfunció del seu psiquisme.
Aquesta és la raó per la qual es qualifica tècnicament a estos individus com “anormals psicosexuals”.
QUÈ ES EL FETIXE
En primer lloc anem a examinar l’anomenat “fetitxisme”, que representa la més important i principal de les perversions que invocarem en el nostre estudi. Continuarem.