VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCXLIVI)
Parlàvem la darrera setmana de la picaresca produïda per actuacions domèstiques i familiars. Intentarem continuar una poc sobre la matèria. Existeix una altra mania de la mateixa índole. Era la col·locació adequada d’espills que permetien contemplar les pròpies actuacions sexuals o aquella altra que impulsa a col·leccionar dibuixos o fotografies eròtiques i pornogràfiques.
Eixes manifestacions solen provenir generalment d’una repressió de les curiositats infantils relacionades amb el sexe, i no és corrent que degeneren en “espionatge” més que si el protagonista està afecte de la característica debilitat. Tampoc esta classe de perversió compta amb dones entre els seus adeptes.
Advertirem que és precís no confondre aquests maníacs amb certs jovenets que en l’època de la pubertat i durant un curt període de temps mostren afició als espectacles eròtics, arribant fins i tot a espiar els seus pares pel forat del pany. Almenys que aquestes tendències no evolucionen fins una fixació neuròtica, l’adolescent les superarà promptament no constituint més que una espèpie de la curiositat exacerbada del xicot, simultània amb la crisi de la pubertat.
LA BESTIALITAT
Per acabar, citarem la bestialitat -que també s’anomena “sodomia”-, perversió que s’inclina per realitzar actes sexuals amb animals.
Sovint la bestialitat no passa de ser un acte de compensació comés en ocasions d’obligada abstinència sexual, com passa amb els mobilitzats en temps de guerra, quan es troben en la impossibilitat de satisfer els seus apetits de la libido normalment, donant-se casos de soldats sorpresos amb egües o mules. El mateix passa amb els pastors i camperols dels que es coneixen fets realitzats amb cabres, ovelles i vaques.
En una ciutat de províncies, un home de trenta anys i de classe elevada va ser sorprès practicant el coit amb una gallina. Feia temps que es buscava el personatge, perquè les gallines morien una darrere de l’altra. L’acusat es va defendre invocant l’escàs volum dels seus òrgans genitals que, deia, l’impedien practicar el coit amb les dones. L’examen d’eixos òrgans va demostrar que, en efecte, eren extraordinàriament petits. Per altra part, l’home era completament sa d’esperit.
Els qui practiquen la bestialitat solen ser pobres d’esperit, indubtables malalts mentals, i afortunadament esta forma de perversió (ens referim a la veritable) és rara.
Un aldeà vidu, al qui se li reprotxava tenir relacions sexuals amb una porca, es va excusar així: “Em seguia constantment i em dirigia unes mirades tan tendres que vaig tenir que accedir finalment al que ella volia” (gros).
En aquest resum hem pretés descriure únicament i de manera general determinades desviacions de l’instint sexual, de les quals aquest és susceptible en particulars circumstàncies i casos concrets. Però la forma i l’expressió d’una perversió no expliquen els seus orígens; d’això ens hem ocupat ja amb cert detall en la primera part d’aquest mateix capítol.
LA PROSTITUCIÓ
Prostituta ho és qualsevol dona que sense participar amb els seus sentiments ni amb la seua consciència o la seua ànima, en l’acte, practica el coit amb homes no elegits per ella mitjançant una retribució estipulada.
Les dones que es prostitueixen “fent comerç dels seus encants” dediquen generalment la seua activitat a relacions heterosexuals, però si el prostituït és un home, en les seues actuacions recorre comunament a les pràctiques homosexuals.
De totes les maneres, moltes prostitutes, a més de contactes heterosexuals, tenen relacions homosexuals amb dones que els paguen per això. I, per això mateix, dins del que es podia anomenar “negoci”, ja que és molt corrent, que, apart del comerç carnal hetero i homosexual, mantinguen relacions íntimes i sentimentals amb companyes de “professió”, arribant a unions solidíssimes, en les quals l’abnegació és cosa corrent per els dos parts.
En quant als homes prostituïts, tenen, generalment, actuacions homosexuals, però existeixen molts d’ells que es comporten única i exclusivament en forma heterosexual. Aquest és el cas dels “playboys”, homes d’elegant aparença, protegits i subvencionats per “dames”, generalment provectes i adinerades, que gusten tant de satisfer les seues ànsies sexuals com de presumir d’una parella que li envegen les altres. Bé, això és més encara, les coses han anat canviant, com molts sabem, han sigut “enaltits” per la premsa sensacionalista, i aconsegueixen en ocasions fer excel·lents matrimonis i arribar a molts alts nivells socials i econòmics.
En els albors de l’era històrica, la prostitució estava indefectiblement lligada al culte sobrenatural. Pel Còdig de Hamurabi (segle XIX a.J.) sabem que a més de les joves del partit que exercien en el temple, havia també adolescents prostituïdes en els palaus. La prostitució profana, tant masculina com femenina, era usual, sobre tot en els establiments habilitats per a ella.
El servei dels deus de la fecunditat obligava a cada dona de Babilònia a consentir ser posseïda una vegada en la seua vida per un estranger prop dels boscs sagrats de Istar. I, segons Herodoto, regnaven costums anàlogues en certes regions de la illa de Chipre.
Entre els Hitites, la pederàstia era una constitució oficial. I respecte als egipcis, la prostitució profana era correntment exercida per les ballarines, els músics i les serventes dels llocs d’oci.
Podem afirmar que l’antic Egipte ha sigut la “cuna”, per així dir-ho, de tabernes i “tunantes”. A Palestina, la prostitució com ritual del culte d’Astarté fou en algunes èpoques combatut i també després de caràcter profà.
Siris i fenicis estengueren per tota la Mediterrània antiga la prostitució sagrada. A Lídia, les dones es prostituïen per al temple i, com a Babilònia, havien d’entregar als sacerdots els diners guanyats amb el seu treball.
A la India, la prostitució al temple quedava limitada als actes sexuals entre sacerdots i “baiaderes”. Les joves dansarines debutants eren alliçonades en les seues activitats per “baiaderes” veteranes i deprenien danses voluptuoses que simbolitzaven el coit. L’ofrena més apreciada per Siva era l’oblació de la virginitat de la neòfita, i les donzelles havien de forçar prèviament el seu himen amb un fal·lus esculpit que es conservava al temple, on era adorat com pertanyent al déu. Continuarem.