La revolució del fem a Pedreguer

La revolució del fem a Pedreguer
  22/08/2021
Pedreguer posa en marxa l’anunciat model de recollida estableix fins a sis fraccions distintes pels residus que es produeixen a la llar

La complexitat de la informació, l’aparatositat del sistema i les reticències a canviar d’hàbits alimenta les veus discordants

La resposta del regidor de Serveis, Pepe Cabrera, és contundent: “estem davant una responsabilitat ineludible”

 

LLUÍS PONS

Està clar que no hi ha progrés sense revolució. A Pedreguer ho han comprovat de nou ara que l’Ajuntament, en el seu afany per avançar en un servici de recollida de residus urbans més sostenible i respectuós amb el medi ambient -i, sobretot, més harmònic amb els temps que corren-, ha implantat un innovador, sofisticat, i com vulgueu dir-li, model que està suposant tota una revolució en les llars. Un sistema que no inventa res de nou, però que se suposa punter i pioner a la comarca, per allò que fa un pas més enllà en altres sistemes més avançats com ara el que es porta a terme en poblacions com Orba. Òbviament, com qualsevol revolució que s’aprecie, la mesura -si més no també valenta, tot hi ha que dir-ho- ha engegat una marejola de veus discordants, queixes i escepticismes, i una espècie de corrent de neo negacionistes del fem que fan front comú contra l’Ajuntament. Però també al mateix temps, encara que amb menys aldarull, s’ha acollit amb aplaudiments per part d’aquells sectors de població més sensibles en matèria medi ambiental i sobretot dels que pensen que alguna cosa cal fer si no volem acabar ofegant el Planeta en un munt d’escombraries. La polèmica, com no podia ser d’altra manera, s’ha estès per les xarxes.

El pla és reialment ambiciós i complex, i requereix un canvi d’hàbits el qual a alguna persona, especialment més major, li pot vindre costera amunt. Però tampoc ha de ser excusa, això de l’edat, per esquivar allò que el regidor del àrea de Serveis Municipals, Pepe Cabrera, considera una “responsabilitat ineludible”. “No és cap capritx”, afegeix, “sinó una qüestió de responsabilitat amb el medi ambient”, amb unes mesures que ja es recullen dins les directives Europees i que acabaran imposant-se en tots els llocs. Perquè, com recorda Cabrera, “l’empremta que els residus urbans deixen sobre el medi ambient és molt forta”. És hora d’aixecar-se, doncs, contra eixa barbàrie. I per allò que quan veges les barbes dels teus veïns afaitar,… altres municipis de la comarca, com ara Dénia i Xàbia, ja estan plantejant-se instaurar models pareguts, si més no el mateix.

 

SIS FRACCIONS DISTINTES

 

El vidre per una banda, per l’altra les cel·luloses, en un tercer compartiment l’orgànic, un altre recipient per als envasos, un cinquè per al cartó, i, per últim, un apartat per a la resta de residus de la llar. En total sis fraccions distintes que trenquen completament amb el model pre establert a les llars, que encara hi hauria alguna on anava tot a un mateix “bassurero”. Quasi res.

I si vols encara ser més correcte en la diferenciació de les restes para atenció: sabies que un tovalló de paper -o un pedaç del roll de paper de cuina-, pot anar destinat a tres compartiments distints? Doncs si. Cal dipositar-lo en el de paper i cartró si no conté cap brutícia afegida. Però si per exemple ha està ple d’oli o qualsevol altre element orgànic, hauria d’anar destinat òbviament al compartiment d’orgànic. I per últim, si se li ha donat un altre ús, com ara retirar malea o neteja de la llar, doncs caldrà que vaja a parar al cubell de les restes.

Per cert que de cubells porta unes setmanes l’Ajuntament repartint-ne, des d’un edifici llogat a la Plaça Major, per a facilitar les tasques a tot el veïnat. N’hi ha de color blanc, altres dos marrons -per a l’orgànic- i unes bosses dels colors clàssics del reciclatge. El que passa és que en alguns casos aquests poals no tenen cabuda dins les cases, perquè moltes d’elles tampoc estaven preparades per a una revolució de tan considerable magnitud.

 

PEDAGOGIA PER MOURE CONSCIÈNCIES

 

Des de l’Ajuntament estan convençuts que és el model que cal per avançar en una millor gestió dels residus urbans, i va aprofitar el moment en què es va produir la nova adjudicació del servei fa uns mesos per tal de donar-li un impuls definitiu. El primer toc d’atenció ja es va produir quan es va procedir a perimetrar i tancar els punts d’abocaments de residus que s’estenen pel terme -alguns d’ells directament es van suprimir-. En total ara en queden onze, tots ells vídeo vigilats, i als quals només es pot accedir amb un codi que disposa cada usuari.

I ara aquesta mateixa setmana s’ha posat en marxa la segona part: la recollida porta a porta, amb cada una de les fraccions assignades als seus dies durant la setmana. I aquell dipòsit que no siga correcte o continga una fracció errònia quedarà enregistrat com una incidència que posteriorment li aplegarà a l’usuari. Perquè cada poal duu un codi de barres que identifica al seu responsable.

De moment és encara prompte per a fer valoracions, però ja des del dilluns els carrers del poble rebien les primers clarors del dia amb un nou element estètic afegit a les seues voreres i que sembla s’havien criat com els esclata-sangs: els nous cubells blancs del fem. Des de la Regidoria s’analitzen amb molta cautela els resultats dels primers dies, en els quals ha baixat el volum de recollida i s’han registrat moltes incidències.

Cabrera admet que fa falta molta pedagogia sobretot per poder moure aquelles consciències més estanques. I per a aquesta tasca s’ha creat la brigada d’educadores que treballen des de fa temps, i que s’haurà de carregar encara de més paciència per fer front a la tasca que li ve per davant.

El regidor es mostra optimista i pensa que és qüestió de temps que la gent s’acostume. Davant les crítiques a l’augment de la taxa, adverteix que no només s’ha ampliat i millorar la recollida dels residus, sinó que també s’inclou la neteja viària dins del servici. A més, aporta un curiós detall: si la gent segueix les pautes que estableix el sistema, separant les restes, el volum dels residus generals -que actualment suposa un 80% del total que se’n genera- podria reduir-se fins al 30 o 40%, el que suposaria un estalvi important, ja que aquesta fracció és la que més cost suposa pel seu tractament.

 

JO M'AFEGISC, NI QUE SIGA PER CONSCIÈNCIA

Amb totes les imprecisions que es puguen considerar, el que està clar és que el nou model de recollida de residus urbans era més que necessari a Pedreguer i en qualsevol altre lloc. Si voleu, un “mal necessari”, com diu el regidor, però tan necessari com urgent, en els temps que estem. Ja poden dir-me que estem fent-li la feina a l’empresa, que açò acabarà en un fracàs absolut, que amb els poalets no anem a salvar el Planeta…

M’és igual. Jo m’afegiré al nou model, ni que siga per consciència. Perquè crec que és la nostra responsabilitat no fer malbé la Terra. Perquè crec que si puc aportar un 0,000001% a un món més sostenible i verd, sempre serà millor que restar-ne un -0,000001%. Em fa sentir-me més humà allò de separar l’orgànic de la resta, per exemple, i em convida a pensar més en el bé comú, que bona falta ens fa. I si el sistema s’ha de millorar, que es millore, però sempre amb l’interès per reforçar i créixer en la seua filosofia.

<<< Volver a la portada