Les empreses davant el fi d'esta era: ser més flexibles, optimistes i mantenir una actitud ètica

La sala L'Androna, de Baleària Port, va reunir el divendres a la vesprada a diversos ponents de relleu, que van reflexionar sobre com afectaran les empreses els canvis que s'aveïnen arran del suposat canvi d'era que està arribant. Es va dir que dins d'uns 15 anys es produirà un canvi radical i que les empreses que no s'hagen preparat per a afrontar els nous temps, ho passaran malament i desapareixeran. Però el problema és que ningú és capaç, en aquests moments, de predir el futur. Per això, les empreses han de ser flexibles per a assumir el que vinga.

L'economista Antón Costas i l'empresari Adolfo Utor van mantindre un diàleg molt fructífer, en el qual el primer va aclarir que en general els homes d'empresa "no busquen fer-se rics sinó portar avant un model empresarial, que és la seua manera de vida" i va puntualitzar que el capitalisme va tindre els seus millors anys després de la Segona Guerra Mundial fins a 1975, perquè va poder contribuir a crear una societat més igualitària. I va afegir que a una empresa no li exigeix més que complisca el seu objectiu fonamental: "Promoure béns i serveis que satisfacen necessitats humanes amb el menor cost possible de recursos ambientals". 

Aquest últim punt ja el ve posant en pràctica la naviliera Baleària des de fa temps, tal com va explicar el seu president, Adolfo Utor, qui va sorprendre en dir que els organismes reguladors de l'Estat no li han de dir a la seua companyia com fer les fer les coses bé, com per exemple mantindre una plantilla fixa i ser respectuosos amb el medi ambient. Perquè, va dir Utor, Baleària ja ho fa des del convenciment que "hacr les coses bé és rendible". Al seu judici, els empresaris són optimistes per naturalesa i també progressistes: "El progrsismo està a emprendre", va afirmar. Malgrat tot això, va advertir que "les empreses estem per a fer negoci i no hi ha res dolent en això". 

Antón Costa li va respondre dient que, igual que hi ha colesterol bo i dolent, hi ha empresaris bons i dolents i que Adolfo Utor pertany al grup del colestero bo. Amb això, volia dir que hi ha empresaris que no complisquen amb els dos grans reptes existencials de l'actualitat: evitar el cabio climàtic i afavorir la inclusion social. Per això, Costa va defensar que hi haja unes certes normes d'obligat compliment. 

En la segona part del debat entre Utor i Costa, es va plantejar la qüestió de com encaixen les humanitats en les empreses. L'economista va afirmar que ja són part del món empresarial, posant exemples de filòsofs o llicenciats en carreres d'humanitats que han estat o estan al capdavant de grans entitats bancàries. 

Adolfo Utor va coincidir i va tornar al seu discurs que les empreses han de donar un bon servei i convertir-se en "una empresa rendible, sostenible i mediambiental". A més, va recordar que tot això va unit al fet que la imatge i la reputació són fonamentals. En la seua opinió, "si no són responsables i respectuoses, el mercat castigarà aqueixes empreses".