Els discursos reivindicatius irrompen en l’acte institucional del 9 d’Octubre de Dénia

Vicent Grimalt arremet contra la “política populista” del govern valencià i denuncia el retrocés en drets, justícia social i benestar 

“Este 9 d’Octubre he decidit ser especialment reivindicatiu, perquè també estic fart de sentir dir que el poble ha elegit per a validar qualsevol atac als valors democràtics fonamentals, que són drets i són Llei. Un discurs fort, possiblement no esperat per molts dels ací presents, però que com a alcalde de Dénia crec que dec als meus conciutadans”. Així s’ha justificat l’alcalde de Dénia, Vicent Grimalt, el discurs polític que ha pronunciat este dilluns amb motiu de la festa dels valencians, amb una carga de crítica cap al nou govern de la Generalitat. 

Cap portaveu va utilitzar l’any passat el seu discurs del 9 d’Octubre per a fer crítica contra els seus adversaris polítics, limitant-se a un contingut amable i institucional. Enguany ha sigut diferent.

L’alcalde va explicar que està “fart” de tornar a sentir “el menyspreu institucionalitzat per la nostra llengua, el valencià. Fart de polèmiques imposades i artificials per a tapar la riquesa cultural que tenim la sort d’atresorar”. En esta línia ha insistit en que està “fart, molt fart, de què el llenguatge s’utilitze per a esquivar allò que la covardia no vol mostrar a les clares: la negació de la violència masclista, el camí lliure a la destrucció a què ens condueix el canvi climàtic, la llei al servei de les classes més afavorides. La traïció, en l’àmbit més pròxim, a la voluntat de la ciutadania de recuperar el seu dret a una sanitat pública i de qualitat”.

Sense citar en cap moments als partits de dreta que governen la Generalitat des de fa pocs mesos, el alcalde va incidir que s’esta produïnt un “retrocés en drets, en justícia social, en consciència mediambiental, en benestar i en igualtat”. “Estem parlant d’esborrar tot allò que conforma la nostra identitat construïda des de la lliberat: la llengua i la cultura; però també els valors d’un poble històricament acollidor, divers, culte, integrador i solidari”.

Va lamentar a més que el poble valencià tinga que justificar-se per tindre una llenga pròpia i voler utilitzar-la. I va rebujar que “la política populista, o directament maganxera, intente omplir de fum el panorama polític valencià amb el fantasma de la llengua, que des de fa dècades fins i tot la dreta d’este país ja ha deixat que descanse en pau”. Segons Grimalt, Dénia no pot perdre la seua identitat i va finalitzar la seua intervenció diguent que “som un poble acollidor, divers, culte, integrador i solidari. Eixa és la identitat del poble valencià.  Eixa és la identitat de les denieres i els deniers”.

CARRIÓ (COMPROMÍS): “HA TORNAT L’OFRENDAR NUEVAS GLORIAS A ESPAÑA”

El soci del govern dels socialistes també va criticar les polítiques de PP i VOX en la Generalitat. El líder de Compromís, Rafa Carrió, considera que el sentiment de ser valencià està trencant-se. Com a exemple, va comentar que “ho estem veient en les intencions del nou govern valencià: amb el discurs d’investidura del Consell del govern valencià, amb els atacs a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i als topònims de capitals valencianes, en diversos discursos... constants atacs a tot allò humà, normatiu, científic i cultural. I tenim clar que aquest és sols el principi”. 

Segons Carrió, “ha tornat el “ofrendar nuevas glorias a España”, “el Justo derecho de conquista”, i el trobar problemes on no els hi ha, de forma irresponsable i irrespectuosa, que exemplifiquen que el valencià que parlem al País Valencià és encara una llengua perseguida”. Des de Compromís, s’afirma que “no necessitem un govern antivalencià que “revalencianitze els criteris lingüístics”, ni “una llengua més col·loquial”, ni que censure publicacions en les biblioteques, ni institucions governades per gent que s’alça d’una sala quan t’escolten parlar en la teua llengua, com ja ha passat en el Congrés dels Diputats”. En la seua opinión, cal tindre “governs que defensen, promocionen, fomenten, utilitzen, parlen, que en definitiva, estimen la llengua pròpia”. “Necessitem governs que no deixen que tots els avanços per a la salut i la promoció de la llengua retrocedisquen. I em limite a parlar de la llengua, per no entrar en els drets socials o els valors democràtics”.

FONT (PP): “MAI ENS HAN DERROCAT COM A POBLE”

En canvi, el PP va optar per un discurs institucional sense entrar en el debat polític del dia a dia, ressaltant les virtuts del poble valencià al llarg de la història i davant el futur. La portaveu, Pepa Font, va afirmar que “som un poble on el sentiment de pertinença ha quedat gravat en la nostra memòria, amb fets històrics que inicialment ens van deixar marcats, però que amb el nostre caràcter resilient i emprenedor, mai ens han derrotat com a poble. I en això els valencians som un exemple”. Segons Font, “davant la necessitat de posar etiquetes a tots i a tot, els valencians ens rebel·lem davant això, defensant la nostra pròpia identitat, enfront dels atacs que ens impedeixen millorar com a societat, ja siguen per defecte com per excés”. 

Va recordar que els valencians estimen la seua terra, història i tradicions, però “sense imposicions, sense obligacions”. Per a la regidora popular, “els valencians seguirem caminat cap avant, i mentre uns altres intenten posar-nos obstacles en el camí, nosaltres treballarem per a llevar-los i continuar amb el nostre objectiu. Mentre uns altres intenten desviar-nos del camí mitjançant enganys i mentides, el nostre sentiment valencià, ens guiarà per la direcció correcta.

REDONDO (VOX): “SOM UN REFERENT EN TOTA ESPANYA” 

Félix Redondo, de VOX, va ser l’únic portaveu que va intervindré en castellà, i va assegurar que el 9 d’Octubre se celebra “l'orgull de pertànyer a un poble, a una comunitat, que no es deixa sotmetre i menys dominar, som un referent en tota Espanya”. Es va referir als valors de la Comunitat Valenciana i a que la seua gent és “afable, afectuosa, acollidora”, però també valenta i defensora de les seues senyes d'identitat”. Fins i tot, Redondo va dir que l’himne té “una bella lletra, que demostra el nostre amor a Espanya”.

I respecte a la llengua, va opinar que “s'usen indistintament en la nostra benvolguda terra, més que li pese alguns, tan valencians som els que parlem valencià, com els que parlem castellà. Ens trobem a Dénia, exemple de convivència i valencianisme com a pocs llocs del nostre regne, som afortunats de viure a Dénia, de formar part de la nostra comunitat”. 

RIPOLL (PSPV): “FESTA I CELEBRACIÓ”

Des d’un punt de vista totalment distint als altres polítics, la socialista Maria Josep Ripoll va pronunciar un discurs molt personal, en el qual va reflectir la seu visió sobre el 9 d'Octubre, que defineix com “festa i celebració”. Ripoll va descriure les sues sensacions: “Esforçar-se amb il·lusió per omplir places i carrers de música, danses, jocs i germanor. Passejar-hi i redescobrir eixe convenciment que ser de Dénia és una manera molt especial de ser valencianes i valencians; que som afortunats”.

I va afegir que “és com a M. Josep com el 9 d'Octubre més fort colpeja el meu cor, recordant els llibres en valencià que m'han fet estimar la llengua que els meus pares em van ensenyar; la València tan valenciana en què hi vaig estudiar; la música que em va demostrar que en valencià també es podia somiar; la televisió i la ràdio que em parlaven en la meua llengua; la gent, els pobles, les muntanyes, la mar, els paisatges que amb els anys m'han fet confirmar que m'estime esta terra perquè és la meua i perquè orgullosa em fa sentir de pertànyer a ella”.

“Potser per això”, va puntualitzar, “eixa M. Josep va decidir un dia aspirar a treballar, des de la política municipal, pel futur d'esta terra estimada; per a protegir els paisatges que són escenari dels millors records, per a protegir la llengua en què parlen els meus amors; per a no deixar perdre mai la llibertat que ens ha permés ser qui som”.

VIDAL (GENT DE DÉNIA) 

Per la seua part, Mario Vidal, de Gent de Dénia, va assenyalar que “el poble valencià no és el català, per tant no ens aprofiten les reivindicacions que demanen en Catalunya, nosaltres demanem el que és nostre, i deguem defensar-ho: la llengua valenciana, el just finançament autonòmic, la condonació del deute impropi valencià, la recuperació del Dret Civil Valencià, pendent des de l'any 2020, el transvasament d’aigües a les comarques més desfavorides com és la Vega Baixa, o el Corredor Mediterrani, que tant es parla i no arriba mai, o inclús reclamar i perquè no, aquells furs que en 1707 van llevar i que mai em tornat a tindre”. Segons Vidal, els partits amb representació al parlament de Madrid han deixat de costat les reivindicacions històriques de la Comunitat. Per això, va posar de manifest que “ens agradaria sentir als nostres representants, sense partidismes ni sectarismes, demanar el que trobem que en justícia ens per toca i ens mereixem, però com he dit i reitere, no hem sentit”.

En la part final del seu discurs, el regidor independent va incidir en que “en aquest últim período històric, hem estat defensant els interessos més nacionals que els particulars de la pròpia comunitat, hem tingut dirigents en els distint governs nacionals i no ens han ajudat en quasi res. Portem unes reivindicacions justes, no abusives i no tenim respostes clares, és l’hora de demanar-les, d'exigir-les, i des d'ací, ja que aquest partit Gent de Dénia està per la tasca de recolzar i reivindicar tot allò que siga bé per al poble valencià”.

MÚSICA I BALLS 

Malgrat els discursos dels polítics, l’acte oficial del 9 d’Octubre va resultar agradable, gràcies a les actuacions de l’Agrupació Artístic Musical de Dénia, el dolçainer Josep Alemany i del pianista David González, i del grup Dianium Dança. 

Si la banda de Dénia va interpretar l’himne de la Comunitat Valenciana, el dúo Alemany-González va oferir una versió jazzística de “La Muixeranga”, que molts consideren l’himne del País Valencià.