Una reflexión sobre el llenguatge i l'art en Els Magazinos

Les obres de Rafael Hernández desenvolupen el llenguatge braille i el combinen amb dibuixos de siluetes humanes

 L'artista Rafael Hernández arriba al Taller Túria d'Els Magazinos amb l'exposició “La paraula habitada”, que convida a reflexionar sobre la relació entre el llenguatge i l'art. Hernández considera que “dibuixar és escriure” i viceversa. Els seus quadres són una combinació del llenguatge braille i de figures humanes sense rostre, que convergixen i intenten ordenar el caos de la nostra existència.

Utilitzant el blau, blanc i negre com a colors dominants, les obres de Rafael Hernández es desenvolupen “sobre el llenguatge per a cecs, un braille augmentat de grandària, realitzat al revés i tancat després d'un cristall on ens reflectim”, tal com explica el mateix autor. Hernández apunta que és “un llenguatge desfuncionalizado que es fa visible i guarda un enigmàtic secret, un indesxifrable missatge que després serà habitat per homenets que afigen una altra capa, a mode de palimpsest, que deixa veure l'anterior treball”.

Una peculiaritat dels quadres és la incorporació de claus i l'ús del llapis, el retolador permanent o la tinta cal·ligràfica per a crear unes obres dinàmiques i amb gran expressivitat. 

En una altra part de l'exposició, Rafael Hernández ha inclòs uns quadres figuratius de temàtica diferent, com a “Aproximació al meu pare”, que inclou un text poètic. 

L'exposició, que podrà visitar-se fins al 5 de maig, es va inaugurar amb l'assistència, entre altres persones, de l'artista Joan Castejón, qui va fer una aproximació a la personalitat i obra de Rafael Hernández. 

Es tracta d'un pintor que ha realitzat més de cent exposicions entre individuals i col·lectives en galeries d'art i sales oficials, repartides per la geografia espanyola. Ha participat en nombroses edicions del Saló d'Art Modern i Contemporani d'ArtMadrid i en la Fira Internacional d'Art Modern Art-Karlsruhe a Alemanya. Té obres en diferents col·leccions públiques i privades des de la Biblioteca Nacional (Madrid) passant per museus i ajuntaments de la Comunitat Valenciana. Hernández s'autodefinix com “un autor que, des de fa algun temps, alça la pell del visible per a transitar el fosc espai del seu interior i compartix casa amb el pensament”.