Pego inicia les gestions per a l’adhesió de les sendes de la Marjal a la xarxa estatal de camins natural

La delegació municipal presenta la nova ruta per a conèixer el patrimoni i la història del municipi a través de codis QR

El projecte de l’equip de govern municipal de Pego de que les sendes del parc de la Marjal integren la xarxa de camins rurals del programa estatal per a l'observació i conservació dels espais naturals ha començat a vore la llum a la present edició de la Fira Internacional de Turisme amb les diferents reunions que ha mantingut la delegació municipal amb els representants de l’administració general de l'estat a tal efecte.

            En concret, el regidor de Turisme, Ricardo Sendra; la de Transició Ecològica Laura Castellà i la de  d'Igualtat i Diversitat, Paula Orihuel, han mantingut diferents contactes per a incorporar a Pego a una iniciativa que preveu desenvolupar-se al llarg de tota la geografia nacional mitjançant la recuperació d'infraestructures en desús que permeten el gaudi de l'entorn que les alberga.

“Es tracta d'augmentar l'atractiu que ja de per si té la Marjal i esperem poder registrar estes sendes al llarg del 2025, pel fet que ara ja sabem els passos que hem de seguir per a aconseguir-ho”, ha manifestat Sendra, en ares de que les diverses sendes que travessen l’indret rural siguen promocionades de cara a aconseguir que siguen més conegudes i, per consegüent, que molta més gent visite el municipi.

APOSTA PER LA DIVERSITAT I LA FESTA

Així mateix, ha explicat que a banda del turisme natural, l'executiu local també està interessat a potenciar la marca turística de Pego entre els col·lectius LGFTBI+, el que ha portat a la delegació pegolina a tindre un encontre amb representants de la Xarxa Espanyola de Destins per la Diversitat per tal de crear sinergies i planificar possibles activitats tant per  2025 com per 2026.

A banda, la presència dels representants pegolins en FITUR 2025 ha estat aprofitada per incidir en el reclam que històricament han suposat les festes amb el carnestoltes com a bandera, tractant de crear sinèrgies amb altres llocs que són referents carnavalers a nivells nacional com Cadis i Chiclana amb celebracions de renom i molt arrelades en la tradició. Segons ha anticipat Sendra “, s’espera que els contactes mantingut en els representants municipals d’aquests dos municipis comencen a donar el seu fruits en l'edició del Carnestoltes 2026.

PROMOCIÓ DE LA RUTA URBANA

            Per altra banda, un dels objectius principals de la comitiva pegolina present en IFEMA ha sigut presentar la nova ruta turística que recorre el nucli urbà de Pego i facilita als visitants conèixer el passat històric i i antropològic dels racons més emblemàtics del municipi a través d'un codi QR. El trajecte ha estat detallar pel regidor de Turisme en l'estand principal de província d'Alacant, amb el suport d'un vídeo promocional configurat per a donar compte del gaudiment d’una família d’eixe trajecte traçat al voltant de diferents mostres de l’edat mitjana al modernisme i les possibilitat de barrejar-lo amb una parada en alguns dels establiments per a degustar la rica gastronomia local que es nodreix de productes de proximitat. Sendra ha posat en valor el caràcter acollidor dels pegolins i pegolines a l’hora de donar a conèixer monuments i indrets com el Portal de Sala com a accés subsistent de recinte emmurallat medieval que conserva encara part del llenç en la Casa de la Cultura. Aquesta, que ha sigut reconvertida a eixa finalitat a partir de l’antiga residència senyorial de la família Torres-Sala, dona pas a la Casa Abadia parroquial per a obrir l’antiga plaça que ubica el temple parroquial de l’Assumpció i on es fa referència en un dels panells a que era la seu del tradicional mercat d’aleshores. A banda, ha incidit en que aquest punt on es troba l’Ajuntament dona pas a diferents trajectes que, de forma radial cap als quatre punts cardinals, porten al visitant a la capella barroca de l’Ecce Homo, l’habitatge de l’afamat “modisto” conegut com “Monsieur Antoine”, la casa natal del sacerdot especialista en l’educació de persones sordmudes, l’edifici modernista del bodeguer Felipe Miralles, el “Casino” inaugurat en 1925 com a lloc d’esplai dels terratinents que presideix la plaça dedicada a les terciàries franciscanes de la Puríssima Concepció pels seus anys al front de l’asil, on es trobava antigament el Convent de Sant Antoni de Pádua.