40 anys amb Andrés Jaén

Andrés Jaén porta quaranta anys gaudint del dibuix com a forma d'expressió. O tal vegada més. Potser ho ha fet sempre, quan de xiquet feia els seus primers gargots o quan va començar a llegir còmics. Pintar, dibuixar, devorar còmics o veure pel·lícules han estat aficions que han anat calant en ell i forjant la seva personalitat. Es pot deduir de l'exposició que presenta en el Centri d’Art l’Estació de Dénia, una retrospectiva que ha batejat com “40 anys treballant i encara no he pagat la hipoteca”. Dibuixos, fotografies, il·lustracions, olis, còmics, vinyetes… i a peu d'imatge, cites de Pessoa, Orwell, Dante, Nietzsche o Bukowski, però també frases cèlebres de pel·lícules com El nom de la rosa, Blade Runner o Bagdad cafè. És l'univers de Jaén, que torna a exposar a la seva ciutat per a mostrar el seu compromís personal amb el conjunt de les seves creacions.

Això de la hipoteca no deixa de ser una broma amb la qual l'artista vol reflectir l'opinió que “l'art deixa de tenir sentit fora dels circuits creats per a la seva existència, fora de la seva immanència”. Andrés Jaén mostra en l’Estació un conjunt de creacions que bé podrien entendre's com tres exposicions en una. Ens rep amb un petit compendi dels treballs que ha realitzat al llarg del temps. En una vitrina trobem dibuixos de la història de Dénia il·lustrada que va realitzar en 2008 per a l'ajuntament, catàlegs d'exposicions col·lectives i individuals, dibuixos en revistes d'arqueologia italianes, il·lustracions per al llibre de crims i criminals de la Marina Alta que va publicar Antoni Reig o fanzines que van veure la llum a València.

Diversos textos de Fernando Pessoa acompanyen una col·lecció de fotografies amb imatges de Dénia, un projecte de fa ja algun temps que dona pas a una col·lecció de “paisatges impossibles”. En ella, apareix de nou la ciutat com a icona. Són treballs realitzats amb diferents tècniques (digital, aquarel·la, noguerina…), imatges disposades de manera aleatòria -Jaén no deixa de reconèixer la seva fascinació pels mercats ambulants i l'ordre dins del desordre en el qual s'exhibeix la mercaderia- i en les quals pinta o dibuixa racons tan recognoscibles com el port, el castell, la Placeta de la Creu o el carrer Marquès de Campo. Són clàssics i alhora referents, “perquè tu no vas mai a un lloc sense tenir abans un referent, sempre busques reconéixer el que abans has vist”.

El recorregut continua per la sala gran, on les obres estan col·locades de forma ‘gairebé’ cronològica. S'aprecien canvis en les tonalitats i en els temes. Dibuixos per a còmics publicats a principis dels 90, acrílics que traspuen expressionisme, il·lustracions i els treballs del projecte de senyalització del conjunt monumental del castell, també de la mateixa època. Un Montgó imponent pintat amb les mans deixa entreveure una certa influència japonesa en l'obra d'un Jaén que es llança als interiors, amb quadres més decoratius en els quals, sense tot just adonar-se, utilitza les cadires com a motiu.

Trobem un parell d'obres del que denomina “una època estranya”, amb figures en les quals té major pes el que se sent que el que es veu. Diverses il·lustracions realitzades per a la història de Dénia donen pas als exteriors, amb protagonisme de nou per al port, les xarxes i l'antiga llotja.

Les il·lustracions realitzades per al llibre d'Antoni Reig figuren al costat de diverses vinyetes publicades en Canfali Marina Alta -on Andrés Jaén col·labora des de fa uns anys-, i la mostra culmina amb un dibuix d'explosius blaus.

Jaén, explica, no vol que els visitants s'avorreixen. Per això, fuig d'acompanyar les seues obres amb els avorrits textos que indiquen la tècnica utilitzada i les mesures. “Cadascun ja sap si li cap a casa o no”, assenyala. No els busque, no els trobarà. En el seu lloc, cites del gust de l'autor.