Ana Sala, alcaldessa de Calp: “La política trau el pitjor de l'ésser humà”

DÍDAC VENGUT

Ana Sala no serà la candidata del PP calpí en les eleccions municipals de maig. La setmana passada va saltar la notícia que els populars confien en César Sánchez, que deixarà el seu escó a Madrid per a tornar a la seva ciutat i lluitarà per a repetir de nou com a alcalde. La notícia ha tingut una gran repercussió a la Ciutat del Penyal d’Ifac ja que tothom donava per fet que Sala sortiria de nou en els cartells. La primera sorpresa és la pròpia afectada perquè no han comptat amb ella per a res i se sent menyspreada per un grup de companys de partit que considerava com a amics.

PREGUNTA: Quin regal de Reis Mags més enverinat, no és cert?

RESPOSTA: Sí, ja ho crec. Em citen en el despatx de Juanfran Pérez Llorca el dimarts 3 de gener, a les 12 hores, amb tot ja decidit, sense comptar per a res amb mi. La veritat és que em vaig quedar atònita i indignada, com et pots imaginar.

P: Quina va ser l'oferta?

R: És clar. César Sánchez candidat a l'Alcaldia de Calp i jo tenia un lloc en la llista autonòmica.

P: El seu goig en un pou, no?

R: No m'ho esperava, per a res. Això no estava en els meus plans i més sense consultar-me res, sense possibilitat de pensar res, sense un avís, res de res. La meva idea està molt lluny d'abandonar Calp. Vull ser aquí i seguir amb el projecte d'una ciutat que està millor que mai. Jo no vull anar-me’n a València. A més, tal com estan les coses, no em fie que després tingués un lloc en les llistes perquè tindran molts compromisos. Crec que va ser un oferiment perquè estiguera tranquil·la, de cara a la galeria.

P: Per què diu això?

R: Perquè a les poques hores ja va sortir una informació en la qual es donava a entreveure que hi havia un pacte, una cosa signada per totes dues parts. Res més cert, en absolut. Estava tot pactat i previst però per ells. Ha estat una decisió unilateral i arbitrària. El meu lloc està a Calp, tinc aquí el meu treball a l'ajuntament, la meva família i la meva gestoria.

P: I quina va ser la justificació que li van donar per a prendre-la?

R. Els motius que tindrà Sánchez per a tornar aquí els desconec. He rebut whatsapp d'ell després, quan estava ja tot més que decidit. He estat la seva mà dreta i esquerra, he estat secretària, tresorera i presidenta del partit. No ho entenc, la veritat.

P: Per tant, la seva queixa va tant per les formes en què es va comunicar la decisió com també pel fons.

R: S'ha pecat molt quant a les formes. Jo considere César Sánchez com un amic. De fet, vaig començar en política amb ell en la meva segona etapa en el 2009. Si hi ha alguna cosa que passa, el més lògic seria preguntar-me. Entre tots han creat una bola, un fum, per a responsabilitzar-me a mi de trencar el grup de govern, quan això no és cert.

R: Sí, això és un altre tema perquè també parla d'una traïció dins dels membres de l'equip de govern.

P: Sí, cert. No ha estat una legislatura fàcil en cap sentit, des de l'inici. Tinc dos regidors que em fan “la pirula”, per dir-ho d'alguna manera. I sobretot un, Domingo Sánchez, un regidor díscol que porta tota la legislatura marejant. Va intentar, fins i tot, fer una moció de censura amb el PSOE.

P: Això és molt fort. Ho té justificat amb llum i taquígrafs?

R. Clar, si ho sap tot el poble. No és ell sinó que el manegen des de fora, un empleat municipal que té els seus interessos aquí per a promocionar-se econòmicament. Porte tota la legislatura frenant un xantatge. Em fan responsable d'una crisi i d'una ruptura que jo no he provocat. Podria haver-lo cessat però no ho he fet perquè cal continuar treballant per Calp i no podíem perdre la majoria perquè tinc una responsabilitat. Fins i tot es va dir que anaven a muntar un altre partit. Jo no he trencat res.

P: Ha parlat amb Carlos Mazón o César Sánchez?

R: No. Sí César té una necessitat de tornar a Calp o si la direcció regional considera que no estic capacitada, el més normal és parlar-ho. Si m'ho diuen un mes abans, bo, ja decidisc si em quede o me’n vaig. Les formes són intolerables. Un partit, que és el meu, que tracte així a una persona militant i presidenta, no ho entenc. No es poden fer les coses pitjor.

DECEBUDA I DEFRAUDADA

P: I com se sent després que hagen passat uns dies i la decisió ja està més que presa?

R: Sí, ja no hi ha marxa enrere. Em sent decebuda i defraudada per alguna gent del meu propi partit. Desil·lusionada no, perquè jo sempre tinc ganes de treballar i seguir cap endavant.

P: I no va notar alguna cosa? No ho va veure venir d'alguna manera?

R: Bé, va haver-hi alguns moviments que ara sé per què van passar, coses estranyes i sense explicació perquè són companys de partit que considerava, a més, com a amics.

P: A què es refereix?

R: M'han menyspreat tots, César Sánchez, la direcció provincial i la regional perquè estaven en un complot. Jo intercanvie missatges per whatsapp sovint amb Sánchez i, de sobte, no em contesta. Et parle de finals d'octubre o primers de novembre. M'han menyspreat, repetisc, i he intercanviat missatges amb els alcaldes i companys Juanfran Pérez Llorca, sotssecretari d'Organització, i amb Toni Pérez, president provincial, i no et contesten les cridades. Per què aquest tracte amb mi? Passen els dies i no hi ha resposta ni cap explicació.

P: Vostè ja havia manifestat la seva voluntat de continuar davant els mitjans de comunicació.

R: Sí, tens raó, en una de les rodes de premsa que vam fer. Crec que va ser arran de la confirmació de Guillermo Sendra com a cap de llista del PSOE. Em van preguntar i vaig dir que la meua intenció era aquesta perquè pensava que tenia el suport del meu partit.

“LA POLÍTICA NO TÉ PERQUÈ SER AIXÍ”

P: Ha experimentat en les seves pròpies carns la cara més amarga de la política. No creu?

R. Més que la cara més amarga crec que és una galtada en tota regla que crec que no em meresc. Primer com a persona, perquè no es pot tractar a una persona així. I després com a càrrec públic, ja que soc la presidenta local del partit i soc alcaldessa i crec que meresc un respecte.

R: A hores d’ara és la presidenta local del PP. Què opina la militància de tot l'ocorregut?

R: Bé, estem dividits. Hi ha qui pensa una cosa i després diu una altra en públic. Hi ha altres que no diuen res, etc. La setmana passada va haver-hi una assemblea i vaig demanar que perquè no s'uneix el partit entorn de mi. César va demanar unitat però amb ell. Al final li vaig dir quin és el meu lloc? On estic jo? No va haver-hi resposta.

P. Té com a aval la gestió realitzada en aquests anys en una legislatura complicada.

R: Sí, cert. La gestió de la pandèmia, el deute municipal a zero, ni un sol cas de corrupció. Hem tingut una tranquil·litat tremenda. Vaig dir en l'assemblea que vaig llegir una entrevista amb Mario Vargas Llosa en la qual deia que la política trau el pitjor de l'ésser humà. L'afany de poder tira per terra els valors, la moral i els principis. Per què ha de ser la política així? Jo em negue a això. Crec que estem davant un cas inaudit. Estic governant i arrossegue una majoria absoluta, segons una enquesta que tenim de cara a les eleccions de maig.

P. Llavors, cada vegada entenc menys el perquè de tot això.

R: Hi ha un interès amagat, alguna cosa que em puc imaginar. Però no pots xafar a una persona. Les coses es parlen.

P: Fa uns dies va dir que se sent identificada amb els casos d'Isabel Bonig i Isabel Díaz Ayuso que ho han passat malament també. Creu de veritat que estem parlant d'una qüestió de gènere?

R: Vist el vist, sense que ningú em done una explicació i les coses hagen succeït tal com t'he contat, davant tal impotència, em sent com elles. Em negue al fet que la política siga així, repetisc. No pots xafar una persona. Arriben uns i has de llevar a uns altres sense cap motiu. El més normal hauria estat obrir unes primàries i que els afiliats decidisquen. Em sembla un abús que no s’ha d’actuar així mai, sigues dona o sigues home.

AFRONTAR LA RESTA DE LEGISLATURA

P: Com afronta els mesos que li queden per a acabar el mandat?
R: He dit que finalitzarem el que tenim previst i deixar al nou alcalde moltes coses fetes. No hi ha deute, el pressupost aprovat dins del termini i en la forma escaient i deixaré l'ajuntament impol·lut. A continuar treballant fins al final, no en queda una altra.

P: S'ha plantejat la possibilitat de presentar-se per un altre partit o plataforma política?

R: Tinc el cap ara com per a pensar en aquestes coses. No estic en això. No vull fer això. Soc del PP però el tracte que he rebut no pot ser pitjor. El que vull és estar tranquil·la perquè al final és un sofriment personal i familiar. La gent que em vol està indignada. No sé perquè ha d'acabar tot això així. Si ha d'haver-hi un altre candidat, val, però em tireu ja de la política? He de valorar moltes coses.

P: I més si atenem que el projecte d'Ana Sala i el seu equip té continuïtat, no?

R: Sí, hi ha moltes idees per a fer. El projecte del passeig marítim de la Fossa, la remodelació integral de la Plaça Major, el parc empresarial, acabar les obres de l’EDUSI, el Museu Fester, el parc botànic, etc. Per idees no serà. Hi ha alguna cosa més darrere que no aconseguisc a entendre.