Antoni Espasa, catedràtic emèrit d'Econometria: “Al costat de l'èxit dels científics, els polítics han actuat malament i vesprada a nivell internacional”

“La pandèmia ha posat la necessitat d'invertir més en sanitat i en investigació, disposar d'administracions amb una estructura eficient i buscar més la cooperació internacional”

“Si volem un turisme pròsper i de qualitat, hem de fer plans d'urbanisme que eliminen els greus errors del passat”

La pandèmia va sorprendre l'economista Antoni Espasa a la seua casa de Dénia quan el Govern va obligar la ciutadania a romandre a les seues cases. Un any després afirma que continuem en una situació econòmica greu de la qual només es podrà eixir si es prenen les mesures sanitàries adequades. Espasa és catedràtic emèrit d'Econometria de la Universitat Carles III de Madrid, soci d'honor emèrit de l'European Economy Association i premi Rei Jaume I d'Economia (1991).

PREGUNTA: Eixirem d'aquesta crisi més reforçats?

RESPOSTA: Encara estem dins de la pandèmia i en una situació greu. Quina evolució tindrà? Cal analitzar les dades per a saber on estem i on podem anar. La Universitat d'Harvard, quan ja tenien dades de deu mesos, va fer un estudi que concloïa que les millors mesures per a combatre i eliminar la pandèmia, al mateix temps, eren les més convenients per a la situació econòmica. Les mesures dràstiques de confinament tenen també conseqüències humanes, socials… Els estudis que hi ha sobre aquest tema assenyalen que aquestes mesures no es poden eliminar si no és fent uns garbellats massius de la gent que té el coronavirus, rastrejant el deixant de les persones infectades i donant una protecció adequada a aquells grups amb major risc. Si no es fa això, no cal eliminar les mesures dràstiques de confinament. S'han de complir aqueixes tres condicions: garbellats massius, rastreig i protecció als col·lectius de risc. 

P: Quina seria la fórmula? 

R: Fer això bé exigeix que les administracions estiguen ben organitzades i que siguen eficients. I això no és sempre cert al nostre país; per la qual cosa, una de les lliçons que ens ensenya la pandèmia és la gran importància de tindre administracions públiques eficients.

P: Quins aspectes positius ha portat la pandèmia?

R: L'èxit dels científics, que en molt poc temps han detectat el virus, han seqüenciat l'ADN, han rastrejat les seues mutacions, han produït vacunes, etc. Això posa de manifest la gran importància d'invertir en salut. I, curiosament, al costat de l'èxit dels científics, tenim el fracàs dels polítics, que han actuat malament i vesprada a nivell internacional. Per què aquesta diferència? Una de les raons, i ho deia Yuval Noah Harari en un article recent, és que els científics tenen una cooperació internacional entre ells, s'intercanvien dades, informació, resultats; realitzen ponències comunes, de gent de diversos països. I aquesta cooperació internacional els fa molt eficients. No obstant això, els polítics tenen una actitud tancada, nacionalista i sense voler coordinar res amb altres països. La pandèmia ha demostrat que aquest enfocament polític no es pot mantindre cap al futur perquè s'ha demostrat que aquest virus és molt mutable. Això es quedarà ací. Ho haurem vençut amb vacunes i altres, però estarà amb possibilitats de ressorgir. Un altre ressorgiment requeriria una cooperació internacional per a fer-lo bé. Els països rics es creuen que poden eliminar el virus i no és suficient. Cal eliminar-ho a nivell planetari perquè si els països pobres tenen el virus, més tard o més prompte, passarà als països rics.

A mi em resulta curiós el que li costa a l'ésser humà fer acords multinacionals i tot el lent que és això, i passen dècades i dècades, potser aquest tipus de pandèmies podrien accelerar la coordinació internacional. 

P: Hem d'aprendre moltes lliçons. 

R: La pandèmia ha posat la necessitat d'invertir més en sanitat i en investigació sobre la salut, a disposar d'administracions que tinguen una estructura eficient, i de buscar més la cooperació internacional. Però en això els polítics són poc inclinats i l'única forma serà que les societats espenten als polítics.

P: Es pot salvar l'economia sense salvar la sanitat? 

R: La creença que jo permet més morts i millore l'economia és falsa. Per tant, les mesures dràstiques de la pandèmia solament es poden anar esmorteint amb les tres condicions que he dit.

P: Hi ha algun país que l'haja fet correctament?

R: Austràlia, Nova Zelanda i països asiàtics. A la Unió Europea ens hem copiat els uns als altres i tots ho hem fet absolutament malament. En els últims mesos han començat a reaccionar. Això és un exemple de com no cal mirar al veí. Cal tindre experts nacionals que sàpien de pandèmies i com tractar-les, i que aconsellen als polítics sobre les accions que han de prendre. I per a tindre experts cal invertir en investigació. Una altra cosa que demostra la pandèmia és que, com les mesures de confinament tenen també efectes negatius sobre les persones, és necessari saber comunicar a la societat les accions que es prenen políticament. Això convé donar-li-ho a experts en teoria de la comunicació perquè siguen ells els qui diguen com il·lustrar i presentar a la societat el tipus d'accions que són les adequades i requerides per a afrontar la pandèmia. 

P: Hi ha qui sosté que hem caigut en una recessió i no en una depressió econòmica. Quina és la seua opinió?

R: Hem caigut en una grandíssima depressió. El Producte Interior Brut dels països europeus ha caigut molts punts percentuals. Potser no s'han produït situacions apocalíptiques que algú va poder predir i ha sigut gràcies als científics, als experts en epidemiologia i a l'existència d'una estructura sanitària bastant bona als països europeus, amb una disponibilitat increïble per part de tots els treballadors de sanitat a tots els nivells. Això en 1918 va ser caòtic. Ara no ho ha sigut degut als avanços científics i també a les tècniques de comunicació existents. Fa un segle no es podria haver confinat a la gent perquè, si es confinaven, no produïen i no menjaven. Ara sí, perquè via internet s'ha mantingut una activitat important i això ha reduït la situació de profecia apocalíptica, perquè la gent ha aprés molt immediatament a treballar de manera virtual. Aquesta és una altra de les coses bones que deixa la pandèmia. S'ha demostrat que la millor estructura per a una empresa és combinar el treball presencial i el treball virtual. Ja es venia donant abans i ara amb la pandèmia s'ha quedat establit. De fet, molts dels aspectes que han sigut positius durant la pandèmia venen de coses que estaven canviant molt lentament i que la pandèmia les ha posades de sobte damunt de la taula. En canvi, això de la cooperació internacional, de la qual parlava abans, està encara molt verda. Però la pandèmia ha posat una pica ací, dient: si vostés volen lluitar bé contra l'enemic, és amb la cooperació internacional. L'enemic ja no és un país veí, el major enemic de la humanitat és el virus. De fet, s'està demostrant que més important que invertir a investigar en temes militars convé investigar en temes sanitaris i més concretament en temes de la pandèmia. Les morts en la Guerra de Vietnam no van arribar a 60.000 americans i amb la pandèmia han mort mig milió. I tot això la pandèmia ho ha deixat marcat amb dolor i sang, per la qual cosa esperem que aquest record del bona que haguera sigut una major cooperació internacional siga una llavor que fructifique més endavant. 

P: Què pensava que anava a succeir quan fa un any es va declarar el primer estat d'alarma?

R: Al principi, encara créiem que amb el confinament l'anàvem a resoldre. Però el confinament, que havia d'haver durat més, en el Parlament es va impedir que continuara. Va ser una acció negativa i als responsables d'això li ho hauríem de recordar perquè, si això s'haguera estés, l'estiu haguera sigut molt millor i sense tants riscos com els que hem tingut.

P: Quina reflexió econòmica general es pot extraure? 

R: El món econòmic anava evolucionant de manera que el que portava cap al progrés eren les innovacions que de manera disruptiva s'anaven produint en determinats camps, que són: la robòtica, la intel·ligència artificial, la seqüenciació de l'ADN, la investigació sobre emmagatzematge d'energia i la tecnologia de cadenes articulades (blockchain technologies). Per tant, la pandèmia ha posat de manifest que les empreses que tinguen projectes en els quals incorporen i desenvolupen aquest tipus d'innovacions seran molt pròsperes i guanyaran molt. Mentre que les empreses que es mantinguen en estructures productives tradicionals ho passaran malament i un número important d'elles farà fallida. La humanitat està innovant en multitud de camps i el futur econòmic global serà positiu, però estarà molt mal repartit entre països. Els que no estiguen en aquesta preocupació d'incorporar tot aquest tipus d'innovacions en el seu sistema productiu el passaran malament i ací Espanya té una espasa de Dàmocles damunt; és a dir, cal actuar ràpid. 

P: Hi ha empreses que han tirat avant.

R: Són empreses sorgides per gent innovadora, jove i que en poc temps han tingut èxit. Hi ha exemples, però això no és suficient. Es necessita una cosa més massiva a nivell de tota l'economia. Per tant, fomentar que s'invertisca i que s'utilitzen aquest tipus de tecnologies és necessari i la despesa pública hauria d'orientar-se a ajudar a les empreses. Tot aquest nou món econòmic eliminarà a molts treballadors i per descomptat l'orientació pública ha de ser la de fer costat a aquests treballadors tant en renda com en formació per a adaptar-se a les noves ocupacions. A aquestes innovacions que venen no ens podem oposar, el progrés és ací. Això causarà grans beneficis a un i grans perjudicis a un altre, per la qual cosa caldrà subvencionar, actualitzar i protegir les persones ressagades i afectades molt negativament per això. Requerirà educar a la força de treball en aquesta línia i això és un problema perquè a Espanya el sistema educatiu és deficient. Cap al futur, el sistema educatiu requereix una reforma a fons i consensuada. Tot el que siga gastar en educació i investigació serà el més rendible. Estem començant una època que ens agafa amb esquemes tradicionals i que molts no serveixen, i hem d'adaptar-nos, educar-nos, formar-nos per a aquesta nova situació. Això cal transmetre-ho a la societat i que portaveus que diuen un altre tipus de coses no tinguen en ella la més mínima audiència. 

P: Com valora la situació de Dénia, que té tanta dependència del turisme? 

R: El sector turístic ha de ser un pilar fort de l'economia. Dénia està en molt bones condicions per a oferir un turisme de qualitat i variat. Té mar, muntanya, el castell… Però ha de tindre una qualitat global. Per exemple, els plans d'urbanisme són molt importants per a millorar la qualitat del turisme i han de fer que la ciutat siga còmoda, flexible, agradable i bonica. Per tant, si volem un turisme pròsper i de qualitat hem de fer plans d'urbanisme que vagen en la bona direcció i que, en la mesura que siga possible, eliminen els greus errors que s'han comés en el passat. Seria convenient crear un pla turístic global de la ciutat per als pròxims deu anys, que hauran de realitzar experts en el tema perquè els empresaris, els autònoms i els ciutadans saberen que Dénia va cap a un objectiu i a tindre un turisme de qualitat. Per tant, orientem-nos tots cap a això. Aquest pla turístic requerirà ajudes del sector públic -de la Comunitat i de l'Estat- però ara és un bon moment, perquè la Unió Europea està afavorint aquest tipus d'ajudes. Si la major part de la ciutadania viu del turisme, gastem-nos diners a establir un pla de futur, sòlid i ferm. 

A més del turisme, hi ha altres sectors que s'han d'impulsar més a Dénia. Un és consolidar-se com a capital de serveis de la comarca. Per exemple, un pla de millora i ampliació del polígon industrial seria convenient. Aquest és un pol de desenvolupament per a Dénia, però, clar, ha d'estar ben fet. Hem de ser conscients que Dénia ha de tindre un gran potencial, però això cal treballar-ho. A més d'això, l'activitat pesquera convé mantindre-la i fomentar-la. No sols per la importància en si mateixa, encara que siga un percentatge xicotet de l'economia de Dénia, sinó també per donar-li a Dénia la visió d'un enclavament turístic variat i de qualitat. 

P: I quant a altres sectors?

R: Quin és el futur de l'agricultura, que es pot incorporar a Dénia? L'agricultura ecològica, que tindrà cada vegada més demanda a nivell internacional i europeu. Això haurà d'estar ben fet i acreditar-se amb etiquetes corresponents que són productes ecològics. I potser una última cosa seria això del treball virtual. Això farà que molta gent no necessite anar a l'empresa una bona part del seu temps i puga treballar fora d'ella. Dénia pot donar bones condicions perquè aquests treballadors virtuals puguen fer-ho a casa. Donar els serveis que aquests treballadors necessiten, tindre les infraestructures informàtiques que ells requerisquen i facilitar les segones residències a Dénia.