Antoni Furió parla sobre l’extensa correspondència de l’arxiu de Fuster en els Encontres a Beniarbeig

Entre vint mil i trenta mil cartes i documents semblants figuren a l’arxiu de l’escriptor Joan Fuster que en aquells temps, en els que no hi havia cap mitjà tecnològic a l’abast, serviren per comunicar-se per tot arreu del territori valencià. També amb la nostra comarca, com aquella carta que un 3 de desembre de 1963 li va enviar a l’assagista de Sueca l’advocat el denier Josep Antoni Devesa per informar-lo de les possibilitats d’organitzar a la capital de la Marina Alta alguns actes valencianistes, aprofitant que hi havia hagut un canvi a l’Alcaldia. O la butlleta de subscripció als Quaderns de Pego de l'any 75, que li permeteren en primer lloc reconstruir el paisatge humà del valencianisme a la comarca. Antonio Furió, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València i director de la publicació de les Obres Completes i la Correspondència de Joan Fuster, va ser encarregat de desvelar el contingut d’aquest correspondència en la segona de les conferències del cicle Encontres a Beniarbeig, i que va convocar a la biblioteca a vora setanta persones entre el públic.

L’acte va ser introduït per l'escriptor Tomàs Llopis qui, a més de recordar i d'agrair les participacions anteriors del professor Furió, als Encontres de 2014 i de 2018, va glossar breument la figura del conferenciant, destacant la seua implicació en la divulgació i l'estudi de l'obra fusteriana, objectiu compartit amb l'edició d'enguany del cicle literari de Beniarbeig.

La diferència del marge entre les xifres s'explica en el fet que la primera, les vint mil, correspon a les cartes en sentit estricte, i la segona, deu mil, al conjunt de documents, notes, targetes postals, telegrames, manifestacions d'adhesions a l'escriptor i fins i tot papers adjunts a la correspondència que Fuster va arxivar curosament.

Per aquesta raó, doncs, aquest arxiu, conservat a l'Espai Fuster de Sueca, constitueix per una banda la història de les relacions personals de l'escriptor però també l'arxiu més complet que existeix del valencianisme des la postguerra fins a la mort de l'assagista.

Fuster, va explicar el conferenciant, fou un home especialment reservat pel que fa a la seua vida privada, però és en la correspondència on deixa anar les anotacions de caire més íntim que millor podrien permetre l'acostament més fidel a la seua biografia.

Després de donar notícia de l'estat de publicació de les Obres Completes i de la Correspondència, Furió es va centrar en l'interès documental i en la dimensió històrica de l'escriptor i de la seua obra epistolar.

Antoni Furió va tancar la seua intervenció aportant unes dades contundents: van ser més de cent corresponsals originaris o residents a la Marina Alta, amb qui Fuster es va relacionar. La xifra és indiciàriament important si es té en compte l'àmbit geogràfic de la col·lecció, que abasta no només els Països Catalans sinó també l'Amèrica de l'exili català de postguerra.

La propera sessió dels Encontres a Beniarbeig serà el 24 de febrer, a càrrec de la periodista Empar Marco que parlarà del Joan Fuster periodista i articulista.