Atracció pels clàssics en temps moderns

DÍDAC VENGUT

El món de l'automoció, i dels cotxes en particular, ha patit un canvi radical; i el que queda encara per vindre. D'una banda, l'auge i la imparable proliferació dels SUV i, per una altra, l'arribada dels elèctrics, un fenomen quasi obligatori si parlem de reduir les emissions contaminants. Però hi ha més. Els vells mapes de carretera han deixat passe als mapes de Google i ara és obligatori un bon mòbil amb connexió a internet i el seu corresponent suport per a posar-lo en el cotxe, en una zona visible, per a servir-nos de guia. Però, no obstant això, quan veus un clàssic sents una atracció, encara que no entengues molt de cotxes. Tenen un plus, un no sé què, i no pots deixar de mirar-lo, encara que siga de reüll. I si eres més curiós, t'acostes a mirar-ho i et conten la seua història, ja et quedes corprés.
    El Ugly Day Spain es va celebrar dissabte passat a Moraira. Dos dies de rock, cervesa i menjar amb finalitats solidaris de la mà del club moter Ugly MC. Entre les activitats proposades hi havia una exposició de cotxes clàssics i de motos Harley Davidson i Indian. Manuel Cuenca, un dels “ugly”, comenta que “tècnicament, la Harley no és una moto moderna, com les japoneses, però té un sabor a antic, a clàssic i està molt unida a la música, al rock & *roll”. “Però, a més”, afig, “també té un component de llibertat, d'amistat, d'ajuntar-te amb els amics i de gaudir de la carretera”.
    David Wish, un dels fundadors del Club 55 Classic Cars de Moraira, comparteix aquests mateixos pensaments però amb els cotxes. Perquè pocs plaers hi ha comparables, per als amants del motor, a portar un vehicle clàssic, en el qual les sensacions al volant es completen amb la resta de sentits, inclòs el de l'oïda.
    
MILERS D'ANÈCDOTES

    Cadascun dels cotxes, comenta David, té el seu “sabor atemporal”, per dir-ho d'alguna manera, que conservarà per sempre. A Moraira es van reunir cotxes referents en el seu món com un MG MGA de 1960, un Porsche 550 Spyder de 1976, sengles Triomfs, un TR250, de 1967, i un TR3A de 1959, a més d'un Mustang V8 de 1965. I el Ugly Day va portar més cotxes coneguts com un Cobra, un Beetle, un Corvette, un Cadillac, dos Ferrari i molts més. Hi ha qui pot pensar que un clàssic és ferralla “però per a nosaltres no és sinònim de vell sinó d'un estil que ens evoca a una època anterior però que compta amb la qualitat actual”, comenta David. 
    Quan ho va veure, el mateix Enzo Ferrari va dir que era el cotxe més bell mai fabricat. No era, com podríem pensar, un Ferrari sinó un Jaguar E-Type. El Porsche 550 és un model típic perquè és el cotxe amb el qual va morir l'actor James Dean. Només hi ha 90 unitats en el món i el de Moraira era una rèplica “perquè l'original val, com a mínim, 4 milions de dòlars”, assegura David. El Mustang va començar a construir-se en 1964 i Ford ho va dissenyar pensant en un cotxe esportiu i barat per a un públic concret, dones secretàries de direcció. “Més de 50 anys després”, compte David, “ara són homes i vells els que condueixen aquest cotxe i, a més, són cars. Les coses han canviat molt”. 

CLÀSSIC I HISTÒRIC

    L'edat no compta i no és l'única cosa que determina si un cotxe és clàssic o no. Tampoc el seu valor en euros. Però, què els diferencia d'un cotxe vell? No hi ha més que preguntar als que saben i et diuen que “hi ha cotxes que naixen ja sent un clàssic i altres, per molt que vulguen, no arribaran a ser-ho mai encara que arriben a la majoria d'edat”. L'antiguitat fixada, des del punt de vista administratiu, per a considerar un cotxe com a clàssic és de 25 anys i aquesta etiqueta els proporciona alguns “privilegis” com estar exempts d'impostos municipals, per exemple. 
    Una altra cosa diferent són els vehicles històrics. En aquest cas han de complir una sèrie de requisits, principalment l'originalitat o, si està modificat, que l'estiga d'acord a les preparacions que es feien en la seua època. Possiblement ací està el quid de la qüestió, en les preparacions, perquè, a vegades, s'aprofiten per a participar en proves esportives per a cotxes clàssics. Hi ha molts exemples i un Mini o un Seat 124 acaben transformats en una “bèstia” de més de 100 CV. Aquest tipus de vehicles –amb el seu públic i el seu mercat- no poden ser considerats com a clàssics i molt menys com a històrics, segons ens compten els entesos. Cal respectar les tècniques i les modificacions que ja es realitzaven en el seu moment, és a dir, no alterar l'originalitat del cotxe. 
    Cadascun tindrà la seua llista i els seus preferits però hem acudit a una revista especialitzada per a fer una selecció dels millors clàssics dels anys 50 i 60. Ací va tal com Déu mana: Alfa Romer 33 Stradale, Aston Martin DB5, BMW 507, Chevrolet Corvette C2, De Tomaso Mangusta, Ferrari 250 GTO, Ford GT40, Jaguar XK-SS, Lamborghini Miura, Maserati A6 G2000 i Shelby Cobra 427, entre altres.
    Tornem al Ugly Day perquè els més romàntics van tindre la possibilitat de fer una passejada amb algun dels cotxes clàssics des de Moraira a Teulada i El Poble Nou de Benitatxell. Tot un luxe en els temps que corren.