Balena a la vista

El Projecte Cap Rorcual estudia en aigües de la Marina Alta el comportament del segon animal més gran del món 

Diuen que per a protegir alguna cosa primer cal conéixer-ho. La Universitat Politècnica de València va posar en marxa aquesta primavera un projecte per a estudiar el comportament del rorcual comú, el segon animal més gran del món i fins ara pràcticament un desconegut. La seua talla sol estar entre els 18 i els 26 metres, encara que ací al Mediterrani -on habita des de fa molts anys- difícilment pot superar els 20 metres. L'estudi, que tindrà una duració de dos anys, ha fet de les costes de la Marina Alta la seua base d'operacions. És ací, i a vegades molt prop de la costa, on s'albiren moltes balenes d'aquesta espècie, que tenen la seua principal amenaça en el trànsit marítim. Ocorre bàsicament entre els mesos de maig i setembre en les costes de Dénia i Xàbia.

L'elecció d'aquesta zona del litoral, entre el Cap de la Nau i els voltants del Cap de Sant Antoni, no s'ha fet a l'atzar. Està situada fora de l'Àrea Marítima Protegida del corredor de migració de cetacis del Mediterrani, entre el canal d'Eivissa i Barcelona, i la seua presència des de fa uns quinze anys és cada vegada major i se li albira en èpoques diferents. Tot això obri molts interrogants que només es podran tancar coneixent els patrons de comportament d'aquest cetaci, una espècie vulnerable que troba un altre enemic en el desconeixement per part dels qui s'acosten a ell en la mar, atrets bé per la seua gran grandària o pels dolls d'aigua que llança des de les obertures nasals situades a la part alta del seu cap. 

Eduardo Belda explica que Cap Rorcual és un projecte pilot desenvolupat per un equip multidisciplinari format per experts en diferents àrees. Ell és biòleg i s'encarrega de la coordinació del treball. Els albiraments des de terra -la Torre del Gerro és un magnífic lloc per a contemplar el pas dels rorcuales i també d'un altre cetaci comú en la zona, el dofí mular- es complementen des de la mar amb una embarcació. Col·labora també el servei de guardacostes, amb qui l'equip està en contacte. S'han instal·lat també tres micròfons submarins en un triangle format per la reserva marina del Cap de Sant Antoni, a 80 metres de profunditat en el Cap de la Nau i en el canal d'Eivissa. Víctor espinosa, expert en acústica submarina, subratlla la importància de contrastar les vocalitzacions amb els albiraments. La tecnologia, l'ús d'hidrófonos per a escoltar els sons i detectar la seua presència i direcció, els permet conéixer el pas de les balenes que no es veuen en superfície i també el d'aquelles que fan camí a la nit. Així mateix, es marcaran dos o tres animals amb emissors satel·litaris per a poder seguir la seua trajectòria.

L'important, diu el coordinador del projecte, és saber “qui són i a on van”. Les teories clàssiques sobre les migracions d'aquesta mena de balenes xoquen amb els últims registres sobre la direcció i l'època en la qual es desplacen. Flama també l'atenció el seu acostament a la costa en els últims deu o vint anys, sobre el que es remenen diverses teories. Podria haver-se de l'augment del trànsit marítim, “que en els últims anys s'ha incrementat un 25%”, precisa Eduardo Belda. Però també a altres factors, com el canvi climàtic o la cerca de les millors rutes per a la migració, aquelles en què la distància és més curta.

De moment, es desconeix l'origen i el propòsit de les migracions, si són balenes del Mediterrani, de l'Atlàntic o si procedeixen dels dos llocs, si es desplacen a la recerca d'aliment o per a reproduir-se. Podria fins i tot tractar-se de les balenes que van sobreviure a aquella important indústria ballenera que es va desenvolupar entre els anys 20 i 50 del segle passat en l'Estret de Gibraltar, apunta Belda. 

En aquells dies, i fins que el negoci va deixar de ser rendible, es van matar milers i milers de rorcuales. Hui, la seua principal amenaça són els grans mercants i tot tipus d'embarcacions, també les d'esbarjo que, com diu el coordinador, no han d'acostar-se a menys de 60 o 100 metres ni atosigarlas. Alguna cosa que, com ells han vist més d'una vegada, no sempre es compleix. Sense anar més lluny fa a penes uns dies, quan una barca es va interposar entre una mare i la seua cria. 

Des de maig fins ara, l'equip que desenvolupa el treball de recerca ha realitzat més de 70 albiraments de balenes. El grup més nombrós ha sigut de 6 o 7 exemplars. “Va haver-hi dues setmanes en què vam estar veient rorcuales tots els dies”, recorda el biòleg. 

El Projecte Cap Rorcual compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica, la Generalitat Valenciana, els ajuntaments de Dénia i Xàbia, la Fundació Baleària, l'associació Eucrante, l'Institut Espanyol d'Oceanografia i la Fundació Oceanogràfic. Col·laboren també amb l'equip els guardacostes, el Servei Marítim de la Guàrdia Civil i Marina el Portet. A més de conéixer millor el rorcual comú, les conclusions permetran desenvolupar un pla de protecció i gestió que passe per proposar una nova àrea marina protegida o potser modificar els límits del corredor de migració de cetacis del Mediterrani, explica Eduardo Belda.