Calp dedica el 2025 al Projecte Ifac pel seu vinté aniversari

Calp ha declarat 2025 com a any del XX Aniversari del Projecte Ifac, una recerca arqueològica dirigida a documentar les restes arqueològiques d'una pobla medieval de conquesta situada en el vessant del Penyal d’Ifac. El projecte investiga les restes d'una vila cristiana de nova fundació que es va aixecar a la fi del segle XIII i que va ser destruïda parcialment l'any 1359 en ple conflicte castellà-aragonès i després abandonada sobre l'any 1400. Aquest projecte va néixer impulsat per la Diputació d'Alacant, a través del Museu Arqueològic d'Alacant (MARQ). L'equip científic pluridisciplinari està dirigit pel Dr. José Luis Menéndez Fueyo i ha comptat amb la participació de centenars de voluntaris procedents d'universitats espanyoles i europees en les diferents campanyes d'excavació. Es crearà una comissió commemorativa que s'encarregarà d'establir les pautes per a l'elaboració d'accions i activitats del vint aniversari i d'aprovar el programa general d'actes.

            La Pobla d’Ifac de Calp s'estenia al llarg de 70.000 metres quadrats al nord del Penyal i presentava una immensa muralla de 800 metres de llarg. L'exterior de la muralla s'usava per a la deposició de restes materials i orgàniques. En l'actualitat, es conserven 200 metres de la gran muralla en l'àrea nord i deu torres en sortint. La millor conservada és la torre campanar, que conserva 10 metres d'altura.

            Es completa l'enclavament amb un complex sistema d'ingrés compost per tres portes on es troba un edifici de dues plantes identificat com un recinte on s'allotjava el poder i l'administració de la Casa de Llúria, així com diferents estades, magatzems i cases on residien els colons i que actualment són objectiu de l'estudi i recerca. La Pobla d’Ifac de Calp es comença a construir en el segle XIII, a càrrec de l'almirall Roger de Llúria. En 1297 comença el projecte amb la intenció d'ocupar els territoris que havien pertangut als musulmans. Es va utilitzar la població de colons cristians -procedent de les comarques centrals i occidentals de Catalunya- que estava dispersa per les alqueries.

El cap de família es va encarregar de la construcció de les primeres estructures i muralles de la vila fins a la seva defunció en 1305. L'absència del seu fill i hereu home, Roger de Llúria i Lancia, provocarà que siguen la vídua, Saurina d’Entença, i la filla, Margarita de Llúria i Entença, els qui s'encarreguen de la seva finalització. Amb la intenció de mostrar el poder i prestigi de la família, aquesta última va manar construir una gran església dedicada a La Nostra Senyora dels Àngels. En 1359 es produiria una parcial destrucció del lloc a les mans de la flota castellà-genovesa i La Pobla finalment seria abandonada, malgrat alguns intents de repoblació, a principis del segle XV.