De llauradors i encesers

Nits de tinta posa rostre als titulars de les pesqueres de cingle de Poble Nou de Benitatxell

La quotidianitat, les presses, el desconeixent o veges tu a saber què més fa que, moltes vegades, no valorem el que tenim a casa nostra. Des de Les Rotes de Dénia fins al Mascarat de Calp, la Marina Alta té una línia costanera amb uns penya-segats excepcionals i únics. Un terreny que descendeix fins vora mar amb forts pendents però, malgrat la seua dificultat i evident perill, ha estat aprofitat per l’home amb una peculiar modalitat de pesca, les pesqueres de cingle. Un art ancorat en el passat més recent, impensable a hores d’ara per ser molt arriscat. Però, com tantes altres coses, forma part de la nostra forma de ser i d’això en saben molt a pobles com Xàbia i El Poble Nou de Benitatxell.

        Hi ha gent que té estima per les pesqueres i tot el que comporten. Homes valents que arriscaven la vida per obtenir uns guanys extra per a dur a casa i dones que es passaven la nit en vetla amb la por al cor per si el marit o el fill no tornava. Una d’estes persones és Jake Abbott, l’artífex de Nits de Tinta, un projecte multidisciplinar que, si més no, vol recuperar un món de valentia, companyonia i amor per la natura, valors que mereixen qualsevol tipus de reconeixement. Abbott diu que “fora bo tindre els mateixos ideals d’aquests homes i conservar i protegir el litoral que tanta alegria, satisfacció i aliment ens dona”.

        El Centre Social del Poble Nou de Benitatxell va ser el lloc de presentació d’un llibre de fotografies que posa rostre a eixos homes i dones i, alhora, recupera la memòria de les pesqueres i dels encesers. Una obra que no és fruit de la improvisació, tot el contrari, perquè, de fet, té més de 20 anys a l’esquena. Abbott apunta que “portem un fum d’anys, és un fill que ha eixit ja adolescent. Els conec ja com si foren els meus avis”. Unes fotografies fetes a peu de carrer –o millor dir de penya-segat- perquè “a quasi totes les pesqueres hem baixat Felipe Escolano, Pepe Sopa i jo”, diu l’autor. “He gaudit com un xiquet”, conta, “perquè he dormit mil nits per ahí i l’experiència ha estat brutal”.

        I el resultat també. No cal més que descobrir el llibre, les imatges i els seus protagonistes. A més, hi ha una segona opció perquè a la Biblioteca Municipal està l’Espai Pesquera, una exposició que recull algunes d’estes fotografies que, per cert, van viatjar fins al Museu Marítim de Barcelona. Entre els visitants, dos cares ben conegudes, Shakira i Gerard Piqué.

        Abbott va tindre paraules d’agraïment per als encesers “perquè tot el que sé és gràcies a vosaltres i m’heu obrit la porta de la vostra casa i el vostre cor”. El fotògraf no està sol en esta aventura i ha comptat amb molta gent per arrodonir el llibre. Noms com Joan Castejón, Hugo Giner, Roser Cabrera, Juan Flecha, Quique Dacosta, Joaquín Araujo i Empar Ferrer, entre d’altres. L’escriptora poblera aporta dos contes plens d’imaginació perquè “les pesqueres són el lloc ideal per a un escriptor”, diu. I és així perquè, de fet, en una de les històries un pescador s’enamora d’una sirena. Ferrer va mencionar la “passió” dels encesers que Abbott reflexa en els seus ulls. “Faig una comparació”, va dir l’autora poblera, “i per a mi tots ells són Ulises perquè volen tornar a sa casa. I la seua Itaca és la dona o la mare que els espera”.

VALORS DELS ENCESERS

        L’alcalde del Poble Nou de Benitatxell, Miguel Ángel Garcia, es va referir als valors dels homes que anaven a les pesqueres. No són altres que la valentia, “perquè cada nit era un repte”, la humilitat, “pel fet de reconèixer que eren jornalers i llauradors en un terreny que el van fer seu” i companyonia, “perquè s’ajudaven uns als altres”. Tot i que la majora d’estos homes no sabia nadar, eren capaços de baixar fins a la pesquera “perquè no hi havia altra i no podies acovardir-te”, segons Garcia.

        El Centre Social estava ple de gom a gom i entre el públic hi havia algun que altre pescador. És el cas de Joaquín Pastor Bevià, qui va contar alguna que altra anècdota. Com el fet utilitzat una mata de romer, cadascú la seua, com a mostra i senyal que havia arribat al cim i emprenia camí de tornada a casa. “Era com el nostre mòbil d’ara”, va dir Bevià. I un altra, “les dones ens esperaven al cantó de carrer quan tardàvem una miqueta més del que teníem previst en un primer moment”.

         A més, este home va contar a CANFALI MARINA ALTA que “vaig anar a la pesquera des que era un nano, abans de la mili, ací a Benitatxell, a Xàbia, lliures, a roca i, en acabant, pesqueres més seleccionades,  més arreglades, per al cingle”. “Era arriscat”, afegeix, “però, si mataves peix, anaves content. El que tenia tracte i ho tenia tot arreglat, no era tan arriscat”. “Sempre has d’anar amb el cap clar”, conclou. “Es treia molt de peix perquè a la plaça hi havia dies que s’ajuntaven 20 sacs amb sèpies, calamars, doblades, algun sarg, etc.”. També estaven el que anomenaven “els fumadors”, l’indret en el qual els pecadors, els companys, s’esperaven a fi de tornar a casa tots junts.

MÉS PROJECTES

        Nits de tinta és la continuació, per anomenar-ho d’alguna manera, d’un primer estudi publicat al 1988 per Toni Barber i Miquel Almenara, Nits de peixos a les pesqueres de cingle. Tots dos han col·laborat en el llibre d’Abbott amb un sèrie de textos que posen lletra a les fotografies. Barber va dir que “cal mirar el llibre, veure’l i llegir-lo. El més important, per a mi, és la informació emocional que aporta. És un llibre per a emocionar-se, per a sentir”.

        Ara un llibre i abans una exposició fotogràfica que, segons va avançar Abbott, serà itinerant i viatjarà per tota la Marina Alta. A més, la cosa no para ací perquè es vol fer també un documental i, crear una associació que lluite per la preservació de les pesqueres. “Ja ho farem oficial però tot units tindrem més força”, va avançar Abbott. La intenció no és cap altra que posar en valor aquest llegat i la seua preservació per a les generacions futures. Al seu treball, Jaume Buigues diu que es fa necessària la declaració del conjunt de les pesqueres i els elements associats a elles com a Béns Interés Cultural de caràcter immaterial, així com és previst en la Llei de Patrimoni Cultural Valencia.

        Que així siga pel bé de tots els que estimem les tradicions i els arrels que ens identifiquen com a poble, com a valencians i valencianes.