Dies de calor i sega

Jesús Pobre multiplica per quatre la producció en un any decisiu per al projecte del Blat de la Marina

Estem en plena temporada de sega i enguany les expectatives són bones. La producció de blat a Jesús Pobre multiplicarà per quatre, com a mínim, la de l’any passat. S’han sembrat més fanecades, 85 front a les 15 amb què començà a gestar-se el projecte el Blat de la Marina. És, com diuen els seus promotors, l’Associació Sociocultural del Riurau, l’any 0, el moment de conéixer realment quin és el rendiment dels bancals i d’un negoci nascut d’una barreja de romanticisme i valentia. Perquè fins ara tot han sigut inversions, “posar diners”, per promoure el tema del blat i la farina, apunten Joan Fornés i Vicent Mahiques, els coordinadors de la iniciativa. Amb més bancals que mai i una recol·lectora pròpia, ara cal fer números i replantejar-se el que siga menester.

El projecte del Blat de la Marina naix com una aposta per recuperar el paisatge i les terres ermes i abandonades del voltant de Jesús Pobre. Tot comença amb la Festa del Batre, a mitjans de juliol de 2015, que s’organitzà per celebrar el primer aniversari del Mercat del Riurau. Es muntà un gran espectacle, amb una xicoteta era, garbes de palla, haques, el trill i fins i tot cantaors, amb la intenció de recordar com es feia antigament la batuda del blat. Era una d’eixes activitats pràcticament desaparegudes i desconegudes pels més joves. Durant molt de temps però, abans que els camps es vestiren de ceps, la Marina Alta havia exercit com a rebost de cereals de la província. Els molins que encara queden dempeus són testimoni d’eixa activitat agrícola. Guarda també la memòria dels més majors el record d’uns anys passats, els de la primera meitat del segle XX, en què encara es sembraven cereals i es pastava a les cases. El fornet s’encenia una vegada a la setmana per fer -entre altres coses- el pa que s’havia de consumir fins la pròxima fornada. “Era un pa que durava, que no es feia dur ni esponjós com el que compres ara”, recorda Vicent Mahiques.

A partir d’eixe primer contacte amb el blat i el batre, colla la idea de recuperar bancals perduts. La intenció no és fer negoci, explica Joan Fornés, sinó recuperar el paisatge. Començaren a sembrar el blat en uns bancals cedits a la vora de la carretera que uneix Jesús Pobre i Gata. El primer any es va utilitzar una varietat, la Rodrigo, que no va donar el resultat esperat. Tot i això, la cosa va anar a més. Es van centrar en la recuperació de varietats autòctones, que arreplegaren a través d’amics i coneguts -“a Benissa encara hi ha gent que fa blat a xicoteta escala”, apunta Mahiques- i enguany han sembrat sis varietats de blat diferents: amorós blanc, amorós colorat, fartó, assolacambres, xeixa i rojal. Tenen 85 fanecades cedides i repartides entre les partides Capitanes i La Vessana i ja han aparaulat nous bancals per a l’any que ve, tots a la vall del Montgó.

La d’enguany serà ja la cinquena collita. Ha plogut i han vist créixer la producció, el que els ha llençat a mamprendre la sega amb més il·lusió. A més a més, compten amb segadora pròpia, adquirida a través d’un procés de crowdfunding o micromecenatge. És una màquina de segona mà que els permetrà abaratir costos, al no tenir que llogar-la com feien abans.

I què fem amb el blat? El cercle el va tancar l’any passat amb La Farinera de la Marina, una empresa nascuda a Jesús Pobre a l’empar del projecte del blat. Ella és l’encarrega de comercialitzar i distribuir la farina que s’elabora amb les espècies antigues recuperades des de l’Associació Sociocultural del Riurau. La compren forns i restaurants i fins i tot amb ella s’elabora una cervesa artesana a Gata de Gorgos. En el Mercat del Riurau de diumenges, hi ha també un raconet del pa per on passen, setmana rere setmana, aquells que treballen el Blat de la Marina i on es poden degustar les seues elaboracions.

Vicent Mahiques reconeix que el preu del blat que es fa a Jesús Pobre no pot competir amb el de la Manxa, però tampoc la qualitat d’un és la de l’altre ni les seues característiques. Per exemple, la farina que s’obté amb este tipus de blat es treballa de manera diferent. Però sobre tot, matisa Joan Fornés, cal tenir en compte que el blat de la Marina “té un valor afegit, que és el de la recuperació de les llavors autòctones”.

Han passat sis anys des d’aquella primera Festa del Batre i el blat ha tornat a pintar els camps de Jesús Pobre de verd a la primavera i de groc en despuntar l’estiu. Amb la calma de les coses que no volen pressa, i baix la mirada atenta del Montgó, el blat oneja de nou al vent. Humil i elegant a la vegada en el seu bressolar, ens convida a parar-nos a pensar d’on venim i a plantejar-nos cap on volem anar.