Dénia commemora el 275 aniversari de l'alliberament dels gitanos que van ser víctimes de La Gran Redada

L'Ajuntament de Dénia i la Federació Autonòmica d'Associacions Gitanes de la Comunitat Valenciana (FAGA) han organitzat diverses activitats per a commemorar l'alliberament dels gitanos que van ser objecte de la Gran Redada, fa ara 275 anys. Molts d'ells, es calcula que un miler, van estar tancats durant uns mesos a la presó habilitada al castell de Dénia. Eren dones i també xiquets i xiquetes menors de 7 anys, als quals ara es vol posar nom i cognom. La celebració, els dies 15 i 16, no està pensada per a promoure l'odi, sinó “més aviat -indica Abraham Santiago Jiménez, responsable de la delegació de FAGA a Alacant- per a fer memòria de la nostra força i resiliència des que arribem a la península en 1425”.

El programa arrencarà el divendres 15 de novembre amb la conferència del doctor en Història per la Universidad de Almeria i un dels majors coneixedors de la història del poble gitano, Manuel Martínez, amb el títol ‘Mai més. Homenatge a les dones víctimes de la Gran Redada i del projecte d'extermini de 1749’. Serà a les 19.30 hores a la Biblioteca de Dénia (Sant Josep, 6).

El dissabte 16, a les 12 del migdia, s'ha organitzat una celebració al castell de Dénia, oberta al públic, en record de l'alliberament de les nenes, nens i dones allí empresonades durant la Gran Redada.

L'Àrea d'Arqueologia i Museus de l'Ajuntament de Dénia ha inclòs en la proposta de comunicació amb la qual ja compta el castell dos plafons commemoratius que es col·locaran eixe dia al costat dels murs del que va ser aquella presó provisional i improvisada.

Un dels plafons posa en relleu la construcció, juntament amb la Bateria Nord del castell de la qual formava part, d'una caserna d'infanteria, en un context de renovació i modernització de l'antiga fortificació medieval, iniciat cap a 1597 sota l'auspici de Francisco Gómez de Sandoval y Rojas, duc de Lerma i V marquès de Dénia. Que la caserna d'infanteria es va convertir en reguarda o presó improvisada de gitanes i xiquetes i xiquets és una qüestió inequívoca i així ho demostra la cartografia històrica, existint un plànol de 1811 que denomina a l'antiga construcció militar Cuartel de las Jitanas o Pavellones. O el testimoniatge de Mossèn Francisco Palau, qui es fa ressò en la seva obra El Llobarro d'esdeveniments relacionats amb la Guerra del Francès a Dénia, al·ludint a la ‘caseta de les Gitanes’ i oferint detalls que fixen la seva localització en l'antiga caserna d'infanteria.

Un segon plafó actuarà de memorial en recollir els noms de les presoneres i les seves filles i fills: un record d'aquells éssers humans que la intolerància va confinar i que Dénia, ara, rescata perquè romanguen sempre en la memòria col·lectiva.

El plafó inclou una cita de mossèn Palau que, encara que el 15 d'agost de 1749 era un nen de tot just sis anys, es converteix en testimoni de primer ordre i font d'excepció en donar fe de l'arribada eixe dia de “partidas de Gitanos que apresaron en las Ciudades Villas y lugares del reino de Vª y Murcia […] dividiendo a los hombres de las Mugeres”.

La ‘solució final’ o ‘un extermini biològic’

Des de la primera Pragmàtica dels Reis Catòlics (4 de març de 1499) fins a l'última de Carles III (19 de setembre de 1783) es van dictar més de 250 provisions contra la població gitana. Amb la derogació del Codi Penal de 1848 i la Constitució republicana de 1931 s'establia després que totes les persones són iguals per llei.

La Gran Redada contra els gitanos va ser orquestrada pel marquès de l’Ensenada i decretada pel rei Ferran VI en 1749. El ministre del rei va planejar la “solució final”, un “extermini biològic” que, a través de la reclusió d'homes i dones per separat, pretenia impedir que procrearen fins a la seva extinció, “evitant així la regeneració ètnica i cultural del poble gitano”, sosté el doctor en Història i expert en història del poble gitano Manuel Martínez Martínez.

El 30 de juliol d'aquell any van ser capturats en tota Espanya més de 10.000 gitanes i gitanos. Els capturats en el Regne de València i territoris limítrofs van ser tancats a Alacant i a Dénia. Els homes i xiquets majors de 7 anys, al castell de Santa Bàrbara, i les dones, xiquetes i xiquets menors de 7 anys al castell de Dénia. Allí van estar fins que el marquès de l'Ensenada va publicar, a la fi del mes d'octubre, una instrucció per la qual gran part de les dones van ser alliberades i la resta, traslladades a Gandia, Oliva i València.

En les imatges, restitució de la Caserna de les Gitanes del castell de Dénia realitzada per Miquel Ortolà Guinnot (Museu Arqueològic de la Ciutat de Dénia) i referència a la Caserna de les Gitanes en el plànol de 1811.