L'alvocat, la febre verda

El cultiu d'aquest arbre exòtic creix exponencialment a la comarca en la mateixa proporció que es dispara el seu consum

El pla de la Cooperativa de Pego per a impulsar la seua expansió preveu distribuir prop de 9.000 plançons en 2021

L'alvocat ha deixat de ser aquell fruit exòtic procedent de Mèxic, de polpa carnosa i sabor suau que era un gran desconegut en el nostre territori fa a penes unes dècades. Es va introduir en la cuina més pròxima com a acompanyant en les ensalades o a través de la salsa guacamole, però a poc a poc ha anat adquirint entitat pròpia per a constituir-se en ingredient principal d'alguns suculents plats o aperitius. Les seues propietats saludables i nutritives, que destaquen per la seua aportació vitamínica i la seua capacitat per a regular el colesterol, han fet d'aquesta baia comestible, considerada fruita i verdura alhora, un tresor molt preuat. Encara que la procedència de l'alvocat és tropical, la seua natural adaptació al mitjà mediterrani ha obert les portes a una nova opció per al desnerit sector agrícola de la comarca.

Entitats agrícoles com la Cooperativa de Pego han posat l'ull en aquest producte que en tot just cinc anys ha experimentat un creixement exponencial pel que fa al seu cultiu a la Marina Alta. Segons els registres de la cooperativa, en l'últim any s'han comptabilitzat prop de 7.000 exemplars d'arbres d'alvocats nou i per a aquest 2021 els càlculs se situen en prop de 9.000 plançons més. Una bona rendibilitat i, sobretot, el desorbitat augment del consum a nivell europeu -amb enormes perspectives de créixer encara més- dibuixen un horitzó de somni a aquest or verd. La influència tropical de l'alvocat està sent tan fort en el seu arrelament que fins i tot ha deixat en un segon terme la seua denominació autòctona (alvocat), pràcticament en desús. 

UNA OPCIÓ DE FUTUR

Per al president de la Cooperativa de Pego, Pepe Pastor, l'alvocat pot ser la panacea del sector agrari a la comarca. De fet, ho considera el millor remei per a rescabalar-se del mal endèmic que suposa l'abandó de bancals. A penes comporta costos de manteniment i pot servir-se per al seu reg de la xarxa hídrica de degoteig que actualment irriga les extensions de tarongers. 

El preu mitjà per al productor es podria situar en els 2,5 euros/kg, encara que el preu de venda al públic sol rondar els 4 euros/kg. A Pastor li ixen els comptes: amb una producció entorn dels 800-1.000 kg per fanecada es poden obtindre uns beneficis entorn dels 2.000 euros, dels quals a penes 400 euros es destinarien a despeses de manteniment. 

El plançó pot començar a produir entorn dels 3 o 4 anys, però és quan s'aproxima a la dècada quan arriba a la seua maduresa i, conseqüentment, la seua màxima rendibilitat. “L'alvocat creix fort i amb molt de vigor”, adverteix Pastor, fins que aconsegueix unes fulgorosas dimensions. Tenint en compte aquestes circumstàncies, en l'hort han de plantar-se a certa distància, que pot rondar entre els 5 per 5 metres (o 6 per 4 metres). 

L'alvocat Hass, que es caracteritza per la seua pell rugosa, és el que millor s'ha adaptat a aquest territori. Per cert, no poden cultivar-se en zones d'hiverns freds, ja que no toleren les temperatures sota zero. El calibre de la fruita també és un aspecte molt a tindre en compte a l'hora d'obtindre rendibilitat. Òbviament, com més grans són les unitats major preu adquireixen. 

La comercialització del producte va prenent forma a mesura que avança la seua implantació. De fet, la Cooperativa de Pego s'ha bolcat amb tota la seua infraestructura en l'exploració del seu mercat i a més ajuda amb assessorament i plans de finançament en el seu cultiu. Per a Pastor, es tracta de “un cultiu rendible que pot ajudar a recuperar a la comarca la figura de l'agricultor”. Encara que no obstant això el president matisa que per a aconseguir una ferma recuperació de l'agricultura comarcal fa falta una espenta definitiva que sembla que mai arriba: impulsar una xarxa de comerç intern en la qual s'implique el potent sector hostaler i l'agroalimentari, principalment. 

L'ALTERNATIVA A la TARONJA?

Pastor no s'atreveix a aventurar la fi del sector cítric amb l'arribada de l'alvocat. “Possiblement conviuran els dos cultius durant molts anys”, respon amb diplomàcia davant la qüestió. Tampoc seria res nou que es donara un relleu en el camp: la taronja ja va arribar de terres foranes com a alternativa a un raïm que va desaparéixer malalta de míldiu. 

La taronja va ser rendible durant dècades, fins i tot en plantacions de xicotetes proporcions. Però ha sigut precisament aqueix minifundi una de les raons que ha acabat asfixiant la producció, perquè li ha restat competividad enfront d'altres regions comercialitzadores. La conseqüència han sigut els bancals abandonats. Només resisteixen en l'actualitat aquelles grans extensions de tarongers i algunes altres que han invertit en varietats diferenciades. Ara Pastor considera que l'alvocat, per la seua rendibilitat, pot ajudar almenys a recuperar aqueixos horts completament descurats. 

Les tendències de consum són un altre aspecte molt a tindre en compte, ja que podrien ajudar a entendre una futura transformació del nostre territori, del taronja al verd. De fet, Pastor maneja dades molt rellevants: el consum de la taronja ha disminuït prop d'un 10-15% mentre que el potencial de creixement de l'alvocat és “bestial”. Només caldria visualitzar que el consum a Europa puga arribar algun dia a aproximar-se a nivells aconseguits als Estats Units per a donar-se una idea. “Només amb què cada europeu augmente el seu consum a l'any en 1 kg -més o menys quatre alvocats-, ja ens podríem afanyar a produir que no els podríem proveir”, conclou el president. A més, el combat de la popularitat es decanta clarament favorable al verd, que guanya adeptes, mentre que perd afiliacions el taronja, davant l'aclaparadora substància de les noves tendències en salut. 

UN NEGOCI NO TAN NOU

La idea de l'alvocat no és tan nova. Encara que puga sorprendre, les primeres plantacions a la comarca porten funcionant des de fa més de vint anys. Juan José Thous, veí de Pedreguer, és un dels principals productors i pioners en el seu cultiu. No és que fora visionari, més aviat el fet va ser circumstancial. Va conéixer per primera vegada l'agucate quan el seu pare va portar un arbre des de les Illes Canàries per a plantar-lo en la caseta de camp. En els primers anys l'exemplar del gènere Persea va donar poc menys que ombra. “Feia dos o tres alvocats a la temporada, i el meu pare no els va arribar ni a provar”, es lamenta.

Va heretar un hort de cítrics de la varietat marisol, que recorda que en aquells dies encara era rendible, però requeria molta dedicació. Llavors va apostar per l'alvocat que va implantar en el seu terreny, i en el del seu germà, i en un altre que comparteix a Sanet amb el seu cunyat. En total, actualment comptabilitza més de 750 exemplars compartits, la majoria d'ells amb més de 20 anys i en ple rendiment. De fet, en aquesta última temporada ha recollit prop de 3.400 kg amb només 29 arbres. Els seus càlculs per a enguany són de 100 kg per cada arbre (els de Sanet baixaran la producció perquè els ha podats recentment).

També recorda com es va fer camí en la comercialització del seu producte. “Vam tindre sort en els primers anys de trobar el suport de la cadena de distribució de Juan Fornés (de la marca de Supermercats masymas)” encara que després el volum va anar creixent i es van obrir altres portes. Des de fa uns anys els embene a una empresa de Màlaga amb qui també manté una relació comercial. 

“La meua experiència amb l'alvocat és molt bona”, assenyala el productor al qual li ixen els comptes i que destaca l'enorme demanda. Corrobora que és a partir del tercer any quan l'alvocat dona els seus primers fruits i als deu quan està “preciós”. Els considera arbres “amb molt de poder” que -com a clau del seu creixement- únicament requereixen d'una poda “delicada i costosa”. Thous cultiva diferents varietats i pràcticament recull durant tota la temporada de l'alvocat, que es pot estirar des d'octubre fins a maig.